Centenars de milers de soldats morts i amputats: la cara fosca de la guerra que el Kremlin amaga
En els últims quatre anys, centenars de milers de soldats han perdut la vida a la guerra d'Ucraïna i desenes de milers més han patit amputacions. El govern rus no n'ofereix estadístiques perquè no vol que la societat conegui la magnitud real de la mortalitat al front. Segons els recomptes de la BBC i Mediazona, s'han identificat més de 200.000 militars russos morts, tot i que s'estima que la xifra real podria ser molt superior.
Vladímir Putin pretén evitar que els ciutadans prenguin consciència de l'horror i que els milers de voluntaris que cada mes s'allisten a l'exèrcit rus deixin de fer-ho per por d'encaminar-se a una mort gairebé segura.
Darrere de cadascuna d'aquestes víctimes hi ha el patiment d'una família. Sovint són persones molt refractàries a parlar amb mitjans occidentals, però 3CatInfo ha pogut visitar la Victòria Saponeva, de Rostov del Don, que ja ha enterrat dos familiars.
Primer va ser el germà petit, Vadim, que al desembre de 2022 va signar un contracte amb els mercenaris del Grup Wagner. El van destinar a Bakhmut, on va tenir lloc una de les batalles més cruentes de la guerra.
A principis de cada mes, la Victòria esperava la trucada d'un comissari que els informava dels pagaments del sou del seu germà. Per a la família, allò era una prova de vida, fins que el mes de maig de 2023 el telèfon no va sonar. "Era el dia 15 ja i estàvem molt ansiosos", recorda. Finalment, van rebre la mala notícia:
El 19 de maig vam rebre la trucada del comissari dient-nos que el meu germà havia mort.
Al cap de pocs mesos, també va morir el seu cunyat, Maris, mobilitzat de manera forçosa la tardor de 2022, mentre lluitava a la batalla d'Avdiivka.
Orgull, però sense ànim de revenja
Està convençuda que les seves morts no van ser en va perquè van servir per vetllar pel futur dels seus fills. "Va ser un xoc", admet, però alhora evoca les paraules del cunyat a la canalla des del front: "Volem que tingueu pau, que visqueu feliços, us estem protegint".
"Vam acceptar aquest camí", explica la Victòria, "l'elecció és de l'home, i si creu que ha d'anar allà, que en té una gran necessitat, les dones no podem retenir-lo i esquinçar-li la camisa. Se n'hi anirà igualment."
La via que va trobar per assumir la desgràcia va ser adoptant el relat oficial del Kremlin que afirma que els soldats morts a Ucraïna són l'orgull del país.
La nostra tasca és educar la nova generació perquè no oblidin els seus éssers estimats: parlar-ne, honrar la seva memòria com herois.
I, malgrat el patiment, no té cap ànim de venjança contra els ucraïnesos. "A mi m'agradaria que s'arribés a una solució pacífica, perquè hi ha molts morts a banda i banda, i això és molt de dolor, molt de dolor per a les famílies", assegura, i insisteix:
A Ucraïna aquestes mateixes mares, esposes i fills els estan esperant, això és una gran tragèdia.
Viure sense una cama
La guerra d'Ucraïna és la que ha provocat més amputacions de la història. Els drons, l'artilleria i les mines són armes que destrossen les extremitats i, malgrat que els torniquets salven moltes vides, com que es triga tant a evacuar els ferits, molts soldats acaben perdent braços o cames.
El 2022, el Vitali va quedar ferit pel projectil d'un tanc ucraïnès mentre lluitava al Donbàs. Fins que no va recuperar el coneixement no va ser conscient que li havien amputat una cama:
Quan em vaig despertar a l'hospital, vaig descobrir que em faltava una extremitat, però em vaig alegrar d'estar viu.
Ara es recupera al centre "Pròtesis per als Nostres" de Rostov del Don, que ha visitat un equip de 3CatInfo. Gràcies a una d'aquestes pròtesis pot caminar amb l'ajuda d'unes crosses i reivindica que no el tractin com un discapacitat: "Ningú vol que sentin llàstima per ell".
Al principi, a qualsevol que m'intentava plànyer, Ii rebutjava la compassió i li demostrava que era completament capaç de fer-ho tot per mi mateix.
Ser útils a un Estat que els amaga
El centre el va fundar el Vladímir Raskàzov fa uns mesos, després que ell també perdés una cama quan li va explotar una mina al Donbàs. Tan bon punt va adonar-se de la situació va voler sobreposar-s'hi: " L'amputació va ser immediata".
Quan em va passar ja estava pensant en com podria ser útil a continuació.
I, lluny de creure que la seva condició d'amputats perjudica la imatge que les autoritats volen mostrar sobre aquesta guerra, aspira a convertir-se en un exemple. "Sigues útil a la societat, inspira els altres. El més important és que avancis, que siguis útil al teu estat", diu.
A diferència de la propaganda oficial, que només mostra soldats impol·luts, ells exhibeixen orgullosos els veterans amputats en cartells publicitaris als carrers de Rostov del Don, conscients que en els propers anys milers de militars hauran de posar-se a les seves mans.
