Com Netanyahu farà servir la guerra amb l'Iran per mantenir-se al poder
Benjamin Netanyahu té 76 anys, però no té cap intenció de deixar de liderar Israel. I la guerra contra l'Iran, que compta amb un ampli suport entre la societat israeliana, li podria servir de salvavides polític.
"Amb l'assassinat de l'aiatol·là Khamenei ho té molt més fàcil per ser reelegit", explica a 3CatInfo Menachem Klein, professor de ciència política a la Universitat de Bar-Ilan.
Per això, tot i que les eleccions parlamentàries no estan previstes fins a finals d'any, diversos mitjans informen que el primer ministre està valorant avançar-les.
Alguns membres del seu partit, el conservador Likud, ja ho demanen obertament.
L'última enquesta, publicada per The Times of Israel, pronostica una còmoda victòria de Netanyahu amb 31 diputats, més del doble que la segona força.
No està gens clar, però, que el bloc de partits que li donen suport, entre els quals hi ha diverses formacions d'extrema dreta, mantingui la majoria absoluta.
Sigui com sigui, la guerra oberta a l'Orient Mitjà ha girat com un mitjó el panorama polític: abans del conflicte, cap enquesta li donava opcions de formar govern.
A l'espera de la cita electoral, aquestes són les cartes que pot jugar el polèmic primer ministre israelià.
Haver derrotat el gran enemic d'Israel
L'Iran és el gran rival històric d'Israel. Teheran mai ha reconegut l'existència de l'estat hebreu i des de Tel-Aviv es parla del règim dels aiatol·làs com d'una "amenaça existencial".
A més, Netanyahu sempre ha acusat el país persa de fabricar armes nuclears per atacar els seus enemics occidentals.
L'última setmana ha ressorgit un vídeo on es veu el primer ministre israelià denunciant, des de fa trenta anys, que Teheran "està a punt" d'aconseguir-ne.
En aquest context, si es consolida l'actual derrota militar del règim iranià, suposarà un valor electoral indiscutible per a Netanyahu.
"Si té èxit relativament ràpid, el beneficiarà enormement com a protector d'Israel", assenyala a Reuters el politòleg Udi Sommer, de la Universitat de Tel-Aviv.
És necessari, afegeix Sommer, que tant les víctimes com el cost econòmic es mantinguin baixos.
Per al professor Klein, el conflicte "ja estava planejat" feia temps i les negociacions a Ginebra eren "un engany".
Diverses fonts indiquen que Netanyahu i Trump van enganyar els iranians fent veure que negociaven amb ells, però volien la guerra.
Segons aquesta teoria, l'atac d'Israel i els Estats Units estaria motivat, en realitat, per l'any electoral que afronten als dos països.
"Netanyahu creu que el camí cap al col·legi electoral passa per Washington i Teheran", hauria declarat, anònimament, un dels seus ministres a Haaretz.
L'editor en cap d'aquest diari, que és dels pocs mitjans generalistes obertament crítics amb el primer ministre, considera, en una columna d'opinió, que el conflicte iniciat per Netanyahu ha estat "l'acte d'obertura de la campanya electoral".
Haver arrossegat Trump a la guerra
Netanyahu, que fa anys que adula Donald Trump en públic i diu que és "el millor amic que Israel ha tingut mai a la Casa Blanca", també es podrà penjar una nova medalla durant la campanya: han fet la guerra junts.
"Es mostrarà com un líder fort, com el líder que va convèncer Donald Trump d'anar a la guerra", subratlla l'escriptor i analista polític Menachem Klein.
El primer ministre israelià feia mesos que demanava permís a Washington per bombardejar les llançadores de míssils de l'Iran, segons The New York Times.
"Dos mesos més tard, ha obtingut una cosa millor: un soci de ple dret en un conflicte per escapçar el lideratge iranià", afegeix.
Ara bé, Klein avisa que "haurà de ser molt i molt cautelós" perquè no es torci la seva relació amb el president nord-americà, que "odia sentir que algú lidera per sobre seu".
Haurà de maniobrar entre no fer enrabiar Trump i, alhora, fer veure als votants israelians que ha aconseguit que participi en el conflicte armat.
Haver destruït "l'anell de foc"
Abans que l'Iran i Israel s'ataquessin directament, l'estratègia principal de Teheran per debilitar l'estat hebreu era l'anomenat "anell de foc" o Eix de la Resistència.
Es basa en diferents milícies i paramilícies situades en països veïns amb l'objectiu que Israel hagués de lluitar en diversos fronts alhora.
Els últims anys, Tel-Aviv ha apagat considerablement aquest "anell de foc".
Després dels atemptats del 7 d'octubre del 2023, va arrasar Hamas i la Jihad Palestina a Gaza i va deixar Hezbollah, al Líban, molt debilitat.
Els houthis del Iemen i alguns grups paramilitars proiranians a Síria i l'Iraq no suposen, ara per ara, una amenaça militar per a Israel.
"Que l'Iran hagi atacat els països del Golf també juga a favor seu; tot això ho farà servir en campanya", vaticina el professor Klein.
Així doncs, les victòries militars recents podrien aplanar el camí polític del primer ministre i, sobretot, li traurien l'única pedra a la sabata: la Franja de Gaza.
I Gaza? I la corrupció? I l'oposició?
Semblava que la mala gestió en seguretat que va permetre els 1.200 morts en mans de Hamas el 7 d'octubre del 2023 seria la fi de la carrera política de Netanyahu.
O les crítiques de la comunitat internacional a la invasió de la Franja de Gaza i l'acarnissament constant contra la població civil, amb més de 70.000 palestins morts i acusacions de genocidi inclosos.
O encara un tercer element, en clau interna: els casos de corrupció que persegueixen el primer ministre i pels quals Trump exigeix que se l'indulti.
Però l'ofensiva sense precedents contra l'Iran podria eclipsar-ho tot, indica Klein:
Els partidaris de Netanyahu han oblidat el 7 d'octubre i han començat a comptar a partir del 8. Pensen: "Que bé que ho ha fet Netanyahu des del 8 d'octubre fins ara!
Una enquesta recent de The Jerusalem Post il·lustra aquest suport: el 94% dels qui van votar la coalició de dretes confia en el seu lideratge durant el conflicte armat.
La xifra es manté alta també entre els votants d'altres partits, amb un 61%.
Precisament, Klein lamenta que des de l'oposició política "callen, li donen suport i s'apunten a l'ofensiva".
"Necessita una guerra permanent"
Per això, resumeix el professor, Netanyahu "necessita una guerra permanent o un estat d'emergència" per passar "d'una democràcia liberal limitada a un estat militaritzat".
El seu objectiu final és imposar la supremacia jueva no només a Palestina, sinó a tota la regió.
En canvi, l'analista polític Amotz Asa-el, de l'institut d'investigació Shalom Hartman, afirma que molts votants estan indignats, també els de la base més conservadora.
"Els esdeveniments dels últims tres anys han estat tan traumàtics, dramàtics i repugnants que no crec que cap victòria a l'Iran pugui compensar-ho", subratlla en declaracions a Reuters.
Les eleccions d'enguany, se celebrin a la primavera o a la tardor, posaran a prova un cop més el líder israelià, que ja és el primer ministre amb més anys al càrrec de la història del país.
