Coreografia del funeral d'Ali Khamenei: 7 dies per 5 ciutats que apuntalaran el règim de l'Iran
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Les exèquies per acomiadar Ali Khamenei s'allargaran durant 7 dies, en un recorregut que travessarà 5 ciutats de dos països. S'espera la participació de més de 20 milions de persones, cosa que el convertiria en el funeral més multitudinari de la història.
El règim de l'Iran ha iniciat aquest divendres els actes religiosos de comiat del líder suprem, assassinat pels Estats Units i Israel el 28 de febrer passat, el primer dia de la guerra. El conflicte ha ajornat 4 mesos la celebració de l'enterrament, que ara les autoritats iranianes volen aprofitar per fer una demostració de força i unitat, llançant el missatge que el règim teocràtic és més viu que mai i que la seva influència regional continua intacta.
Una coreografia martirològica calculada al mil·límetre que servirà per acomiadar l'home que va rellevar el líder de la Revolució, l'aiatol·là Khomeini, el 1989. Ali Khamenei va ser el responsable de consolidar l'aparell militar i paramilitar que controla l'Iran i estendre la seva influència arreu de la regió, establint aliances amb organitzacions armades, com ara Hezbollah al Líban.
Delegacions de 30 països
El taüt amb les despulles de l'aiatol·là Khamenei, cobert amb una bandera iraniana, estarà exposat nit i dia fins dilluns vinent dins el recinte de la gran Imam Khomeini Mosalla, a Teheran, un dels complexos per a l'oració comunitària més grans del país. Al seu costat s'hi exhibeixen també els fèretres dels quatre familiars del líder suprem que van morir amb ell en el mateix bombardeig, entre els quals una filla i una neta.
Representants governamentals d'una trentena de països, com l'expresident rus Dmitri Medvédev, el vicepresident del Parlament xinès, He Wei, o el primer ministre del Pakistan, Shebaz Sharif, han viatjat a Teheran per presentar els seus respectes aquest divendres, abans que el recinte quedi obert al públic, a primera hora de dissabte. Cap dirigent europeu hi ha estat convidat.
Un dels interrogants més grans d'aquests funerals és si serviran com a carta de presentació pública per al nou líder suprem, Mojtaba Khamenei, fill de l'aiatol·là assassinat, que també va ser víctima del bombardeig de l'aviació israeliana el 28 de febrer.
Informacions periodístiques dels Estats Units han apuntat que el nou guia hauria quedat malferit o fins i tot desfigurat i que això li hauria impedit fer cap aparició en públic en aquests quatre mesos. Fins ara només ha compartit missatges d'àudio a la població a través dels mitjans de comunicació oficials.
Un mapatge sagrat per l'islam xiïta
A partir de dilluns, el fèretre de l'exlíder suprem farà un recorregut de cinc dies carregat de simbolisme religiós -i polític- per diverses ciutats de l'Iran i l'Iraq. La processó començarà pels carrers de Teheran, on el règim espera congregar milions de persones. Les despulles es desplaçaran dimarts fins a Qom, una de les ciutats més sagrades del país, i un dels epicentres de l'erudició de l'Islam xiïta, on Ali Khamenei va estudiar durant 6 anys.
L'altre gran centre intel·lectual del xiisme, situat a la ciutat santa de Najaf, a l'Iraq, serà la següent parada del periple. Aquesta és una de les poblacions més sagrades d'aquesta branca de l'Islam, lloc de pelegrinatge de musulmans d'arreu del món, on es creu que hi ha enterrat el primer imam xiïta i cosí del profeta Mahoma.
Després de Najaf la comitiva es traslladarà fins a Karbala, un altre dels llocs clau en la història dels musulmans xiïtes. Aquí hi va tenir lloc la coneguda com la batalla de Karbala, l'any 680, on va ser massacrat l'imam Hussein, net de Mahoma. En aquest episodi de la història es forja una de les principals característiques de l'Islam xiïta: la cultura del martiri i de la resistència contra l'opressor.
El fet que el règim hagi inclòs aquestes dues ciutats santes de l'Iraq en el recorregut demostra la voluntat de mantenir la influència regional que ha caracteritzat la política exterior iraniana des de la revolució islàmica.
Enterrament al costat de l'imam Reza
Els funerals es tancaran el dijous 9 de juliol, amb la cerimònia de l'enterrament, que es farà a Mashad, ciutat del nord-est del país on l'aiatol·là Khamenei va néixer el 1939. La inhumació es farà dins el mausoleu de l'imam Reza, una altra de les figures més reverenciades de l'islam xiïta.
El fet d'enterrar-lo al costat d'aquest imam es pot interpretar com una mostra de la importància religiosa que el règim atorga a un Líder Suprem considerat com un màrtir, però alhora també com una solució de conveniència per evitar aixecar-li un mausoleu específic, que hauria pogut rivalitzar amb el santuari on reposen les despulles del seu antecessor, l'aiatol·là Khomeini.
El país convertit en una fortalesa
L'Iran, i especialment la seva capital, Teheran, s'ha convertit aquests dies en una fortalesa, amb un desplegament de seguretat sense precedents. El règim vol fer una demostració de múscul davant el món, però garantint que no hi haurà atemptats, com el que va matar Ali Khamenei, ni tampoc desordres públics o caos als carrers, com el que es va viure el 1989 durant l'enterrament del seu antecessor, on les allaus humanes van provocar 8 morts.
En els pròxims dies, s'han decretat restriccions temporals de l'espai aeri sobre les ciutats de Teheran, Qom i Mashhad. Es calcula que s'han desplegat centenars de milers d'efectius de seguretat, entre l'exèrcit, la Guàrdia Revolucionària, i el cos paramilitar de voluntaris Basij, que treballa a peu de carrer.
El règim aguanta, quatre mesos després
La casualitat ha volgut que els funerals pel guia suprem iranià comencin el mateix dia que els Estats Units commemoren els 250 anys de la seva Declaració d'Independència.
Les exèquies coincideixen amb un moment delicat, quan les dues potències semblen incapaces de reblar l'acord d'alto el foc a què van arribar el 17 de juny, després d'una guerra interrompuda de més de quatre mesos.
Un conflicte que ha provocat milers de víctimes civils, ha escapçat el lideratge del règim dels aiatol·làs i ha provocat una crisi sense precedents a l'Orient Mitjà, però que no ha aconseguit l'objectiu primigeni de derrocar el poder teocràtic, expressat pel mateix president dels Estats Units el primer dia de la guerra.
Just abans de començar el conflicte, l'Iran s'enfrontava a manifestacions multitudinàries als carrers, que van començar com una protesta contra l'encariment del cost de la vida però de seguida es van convertir en un desafiament cap a les autoritats del país, que hi van respondre amb una onada de morts, detencions i mesures repressores.
Aquell malestar d'una part important de la població iraniana segur que no ha desaparegut, però l'ofensiva israeliano-nord-americana li ha servit al règim per tancar files i justificar la seva narrativa històrica contra els enemics acèrrims.
Paradoxalment, la guerra de Donald Trump i Benjamin Netanyahu ha enfortit la teocràcia iraniana. La coreografia dels funerals de Khamenei serà el millor escenari per demostrar-ho.
