Crítica de les estrenes de cinema: Vaiana i els infants, protagonistes, per bé i per mal
L'època estival és propícia perquè els nens vagin al cinema. I per això s'estrenen pel·lícules com "Vaiana". De fet, les sales són, fins i tot, un refugi climàtic per a tota la família. Però també han coincidit diverses novetats en cartellera que mostren realitats molt dures que els infants viuen arreu del món. Són pel·lícules d'aquelles que ajuden a obrir els ulls i reflexionar sobre el món en què vivim.
"Vaiana"
Disney s'entesta a seguir fent versions amb actors dels seus clàssics animats amb un objectiu estrictament econòmic. Des d'un punt de vista artístic, la gran majoria són còpies sense ànima i insulses. I encara estan menys justificades quan una part de la pel·lícula s'ha de crear igualment de forma digital, com en aquest cas. Com que són les mateixes escenes, els mateixos diàlegs i les mateixes cançons, aquí el més interessant és veure com The Rock juga amb la seva perruca. Res més.
"Haciendo amigos"
Un altre subproducte de la factoria Santiago Segura, més preocupat a fer diners que a fer bon cinema. Fins i tot, es podria qüestionar si això és cinema. Aquí, Antonio Resines i Quim Gutiérrez són pare i fill, lladres de poca volada, que s'amaguen de la policia en un casal per a persones amb discapacitat intel·lectual. Gutiérrez, segurament en la pitjor interpretació de la seva carrera, es fa passar per un d'ells. La història és absolutament ridícula i indigna. Que lluny queda la fantàstica "Campeones".
"Andy"
La joia de la setmana arriba de la mà del cineasta català Román Parrado, un bon exemple de cinema social que narra de forma concisa i gens condescendent el calvari de dos nens que intenten travessar la frontera de Mèxic amb els Estats Units. És un film realista, colpidor i interessantíssim que parla de forma molt natural i autèntica del valor de l'amistat i la solidaritat, però, sobretot, de com la societat s'aprofita de forma injusta de la vulnerabilitat dels més petits.
"Winnipeg, el vaixell de l'esperança"
Per fi, una pel·lícula que explica la història no prou coneguda del Winnipeg, el vaixell noliejat pel poeta Pablo Neruda per evacuar més de dos mil exiliats espanyols cap a Xile després de la Guerra Civil. És una adaptació de la novel·la gràfica de Laura Martel enfocada a un públic familiar perquè els nens descobreixin que, més enllà de l'entreteniment, les pel·lícules de dibuixos també poden ser enlluernadorament educatives.
"A 500 millas de casa"
El nen de "Jojo Rabbit" (Roman Griffin Davis) i el d'"El cavaller dels Set Regnes" (Dexter Sol Ansell) aconsegueixen que aquest melodrama irlandès no caigui en el sentimentalisme superficial i desproporcionat. És una història sobre dos germans que no volen que el divorci dels pares els separi i que juga a mantenir l'equilibri entre el somriure i la llàgrima. I ho aconsegueix, tot i la sorpresa final absolutament lacrimògena.
"Marielle lo sabe todo"
El públic del Festival de Sitges va xalar l'any passat amb aquesta història inquietant sobre una nena que, de sobte, adquireix l'habilitat telepàtica de sentir tot el que diuen els seus pares i veure tot el que fan. Això, evidentment, desequilibrarà la parella, que viurà situacions còmiques i aterridores. És una comèdia negra amb alguns alts i baixos de guió, però, al cap i a la fi, molt original i atractiva. Llàstima que es quedi a mig camí en alguns aspectes perquè hauria pogut ser gloriosa.
També s'estrenen la commovedora i bellíssima cinta japonesa "Un taxi en Tokio", la hipnòtica i complexa pel·lícula argentina "Las corrientes" i el drama de postguerra francès "La còpia perfecta", que arriba en versió subtitulada en català.
