De l'estret d'Ormuz al cinema: el control total de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran
"L'estret d'Ormuz és més potent que 10 bombes atòmiques perquè ataca l'economia del món, no només un o dos llocs". Qui ens ho diu, al despatx de casa seva, a Teheran, sota els retrats dels Khamenei i de Khomeini, és Hossein Kanani, analista militar i comentarista habitual, amb la seva línia dura, de l'actualitat del país.
És excomandant de la marina de la poderosa Guàrdia Revolucionària, amb qui encara té fil directe. Va lluitar contra l'Iraq a la guerra dels 8 anys i va arribar a dissenyar submarins. També en té fotografies penjades a la paret.
Per Kanani, l'Iran és el país més efectiu donant seguretat a la navegació marítima al golf Pèrsic.
Per ell, l'alto el foc no era necessari: "Podríem continuar aquesta guerra durant 5 anys més i per ells seria un desgast inassumible". I afegeix que veu impossible una operació militar terrestre dels Estats Units, "com a molt que controlin alguna illa al golf Pèrsic, però no la podrien defensar gaire temps".
Massa despesa militar
Ens acostem a la universitat d'Al-Zahra, exclusivament de noies, amb 11.000 alumnes que estudien tot tipus de carreres. Ara està tancada per la guerra, fan classes en línia, però és on quedem amb el professor d'Economia Hossein Raghfar.
Aquest professor, clarament antiamericà, diu que Ormuz "és el punt clau, no només per al futur de l'Iran, sinó per a la història de l'imperialisme americà. Si l'Iran pot controlar Ormuz, serà la fi de la presència militar americana a la regió".
Els experts més crítics amb la República Islàmica són difícilment abordables en aquests moments a l'Iran i molts directament han marxat. Ara bé, el professor Raghfar és molt crític amb la política econòmica del país.
S'ha potenciat la despesa militar amb molts fronts també fora del país --Líban, el Iemen, l'Iraq i Síria-- i "això ha tingut un gran cost per als ciutadans" perquè ha evitat que recursos financers acabessin a l'educació o la sanitat, ignorant la societat civil.
"Un sistema sense sistema"
Aquesta frase ens la diu el professor Taghi Azad, sociòleg. Va fer campanya amb Massoud Pezeshkian, que acabaria convertint-se en president de l'Iran el 2024.
Què vol dir quan parla d'"un sistema sense sistema"? Doncs que la República Islàmica té una estructura, un sistema, però que està articulat d'una manera que no permet desenvolupar la societat com caldria.
Per això, aquest sociòleg creu que la guerra anirà bé per canviar-ho tot, "millor que qualsevol revolució". I és optimista perquè així sigui i es trobi la manera de reconstruir el país cap a millor.
De moment, però, recomana als seus alumnes que no diguin coses dolentes de la Guàrdia Revolucionària: "Ara els necessitem sobre el terreny a la guerra".
Malgrat això, deixa entreveure que s'haurien de limitar només a això, a ser militars. Molts iranians estan tips que aquestes forces armades --creades per l'aiatol·là Ruhollah Khomeini com a força militar paral·lela per defensar el nou règim i els seus principis ideològics-- actuïn en totes les capes de la societat.
La cultura, també sota control
Aquesta força militar paral·lela actua a tots els nivells de l'economia. Tenen empreses, galeries d'art, la indústria --i la censura-- musical. També tot el cinema que es fa és a les seves mans, evidentment amb finalitats propagandístiques.
Que controlin l'estret d'Ormuz, "molt bé", ens diuen, una altra cosa és que "no ens deixin créixer sense passar per ells", pel control del règim.
