De "Temps mort" a "Iaies Futbol Club": cinc històries de l'esport on guanyar no és el més important
Els focus, les portades i els micròfons els solen acaparar sempre els guanyadors. Però de tant en tant, entre trofeus, medalles i rues de campions transcendeixen històries que no obren informatius però que s'emporten els aplaudiments més sincers.
En l'esport d'elit trobem històries que inspiren i que són vistes com un èxit que no té a veure amb el marcador. La gran majoria, però, són històries de la vida quotidiana, de gent corrent que troba en l'esport una inspiració i un motor per tirar endavant. Hem fet una selecció de cinc històries especials en què guanyar o perdre no és el més important.
"Fiona Pinar: la força d'un nou començament": perdre una cama i anar als jocs de París
La Fiona és una noia de Ripoll que va perdre una cama per culpa d'una caiguda mentre esquiava. Quan va despertar a l'UCI, el primer que va pensar és que no podria córrer mai més. Al seu costat, la seva mare li va explicar que amb una pròtesi podria fer tot el que es proposés. Tres mesos més tard, ja entrenava crossfit amb una pròtesi de fibra de carboni. Tornar a fer esport la va ajudar a recuperar-se físicament i psicològicament, però volia anar més enllà. Vuit mesos després de rebre la pròtesi, la Fiona va participar en els Jocs Paralímpics de París 2024.
"Fiona Pinar: la força d'un nou començament" és la història del naixement "d'una nova Fiona", com ella mateixa explica. Un capítol de la sèrie documental "Esport global" dedicada precisament a explicar històries que, com aquesta, van més enllà dels resultats.
"Glance up": mesurar un metre i tenir el bàsquet com a passió
Joan Pahisa té 27 anys i una gran passió: el bàsquet. No seria gens extraordinari si no fos per un detall: fa exactament un metre d'alçada. Aquesta és la simple premissa del documental "Glance up - Mirant amunt!", que explica de manera optimista, i un punt còmica, les dificultats de tenir displàsia espondiloepifisària congènita, una malaltia genètica molt minoritària.
Darrere dels obstacles enormes amb què s'enfronta en el seu dia a dia, en Joan desenvolupa una tenacitat i una mà esquerra envejables. És un exemple de com afrontar la vida per a qualsevol persona. Un personatge que exemplifica perfectament allò que cantava Zoo: "L'autocompassió és una condemna."
"Iaies Futbol Club": una diagnosi de càncer es converteix en el Mundial més inesperat
Ser gran no vol dir ser invisible. Aquest podria ser el lema del documental "Iaies Futbol Club", que parla d'un partit molt especial entre una selecció de Sud-àfrica i una altra de França, formades íntegrament per esportistes de la tercera edat. Tot comença amb un diagnòstic de càncer i la recomanació de fer esport, i acaba amb un partit a l'altra punta del món contra persones totalment diferents, però que comparteixen els mateixos problemes i il·lusions.
Moltes d'elles juguen el seu Mundial particular sense haver xutat mai una pilota, però, a poc a poc, s'adonen que els mals s'aturen una estona quan juguen a futbol. Un exemple de com moure's i connectar amb els altres pot canviar una vida.
"Temps mort"
Si guanyar no és sempre el més important, és perquè sovint la derrota està envoltada de la injusta fragilitat. L'exjugador de bàsquet Charles Thomas sap perfectament el que és que una greu lesió trenqui una carrera brillant i faci caure una vida en l'oblit, fins i tot per als més propers.
L'aplaudida minisèrie documental "Temps mort", de Fèlix Colomer, explica la increïble història de la caiguda de Charles Thomas fins a la seva desaparició, i com un article sobre la seva mort provoca un gir de guió sense precedents.
"Unzué. L'últim equip del Juancar":
Juan Carlos Unzué ha celebrat moltes victòries durant la seva carrera com a jugador i, després, com a entrenador de futbol. Però, curiosament, la victòria més satisfactòria ha estat tot el que ha assolit en la seva lluita a favor dels malalts d'ELA. El documental "Unzué. L'últim equip del Juancar" retrata el seu dia a dia durant dos anys i mig, des que, el juny del 2020, l'exporter i entrenador del Barça va fer públic el seu diagnòstic d'esclerosi lateral amiotròfica.
El documental, Premi Ondas 2023, despulla tant les dificultats que comporta la malaltia com la lluita per aconseguir una llei per millorar les condicions de vida de qui la pateix. Guanyar l'ELA no és possible, però el més important és lluitar per poder millorar les condicions de les persones que tinguin aquesta malaltia en el futur.
