Descobreixen una nova espècie de gos os, extinta fa 16 milions d'anys, en un jaciment del Penedès
Un grup d'investigadors catalans ha identificat una nova espècie de gos os (Paludocyon), una espècie extinta que va viure fa uns 16 milions d'anys, durant el miocè mitjà. La troballa s'ha pogut fer a partir de l'anàlisi d'unes restes de crani d'aquest exemplar localitzades al Penedès fa tres dècades.
El crani d'aquest mamífer de la mida d'un llop i emparentat amb la família dels gossos i dels ossos està ben protegit a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, on comptats investigadors el podran veure.
Per unes hores aquest crani ha tornat al jaciment dels Casots, al municipi de Subirats, el lloc on el van trobar fa 30 anys, sense saber la transcendència que amagava. Els periodistes l'hem pogut fotografiar, abans de tornar-lo a la caixa forta ubicada a la seu de l'institut, a Sabadell.
Va sortir a la llum en una de les excavacions que ara codirigeix cada estiu el paleontòleg Isaac Casanovas.
Seria com el germà petit d'un altre gos os, un carnívor de grans dimensions com les d'un lleó, del qual es va trobar una mandíbula, dents i altres peces i que encara està en estudi.
Un crani complet d'una espècia única
El que s'ha trobat és un crani aixafat però sencer d'una espècie nova, que primer es creia que podia ser la mateixa que la d'unes dents trobades a Alemanya i a Txèquia però que després d'una investigació s'ha comprovat que és diferent i, per tant, única al món.
En aquests casos de fòssils d'espècies inèdites se'ls posa nom. En aquest cas, Paludocyon moyasolai, en honor al prestigiós paleontòleg Salvador Moyà-Solà, que s'acaba de retirar i que curiosament va ser la persona que el va excavar.
Pel codirector dels Casots, Isaac Casanovas, té molta importància identificar una nova espècie del passat, en aquest cas un animal de mida mitjana d'uns 50-70 kg que caçava petits herbívors.
Aquesta espècie només es coneix en aquest jaciment. Ara, quan algú en trobi en un altre jaciment, veurà que és com el de Casots.
Casanovas destaca que el del Penedès és l'exemplar de referència, i qui vulgui saber si ha trobat aquesta espècie, els haurà de consultar. "És l'exemplar que es fa servir per determinar si es tracta de la mateixa espècie o n'és una de nova", assegura.
I per aquesta importància, Casanovas explica que segurament no estarà mai exposat, sinó que se'n farà una rèplica. La troballa també té importància segons aquest paleontòleg perquè "l'evolució d'aquest grup de gossos ossos, que està totalment extingit, permet aclarir com era el seu arbre de família".
Se sap com és el cap, però el cos és una incògnita
El fet d'haver trobat el crani complet fa que es pugui saber quin era l'aspecte del cap, però en canvi gairebé es desconeix tot de la resta del cos. Hi ha un tros d'os d'extremitat que està en estudi.
Sabem que és un animal bastant gràcil. Mentre l'espècie grossa és molt corpulenta, aquest no ho és, té la corpulència d'un llop.
Aquest nou mamífer, anomenat també "gos dels pantans", és un dels 300 fòssils d'animals del miocè que s'extreuen d'aquest jaciment cada estiu en només deu dies, gràcies a la feina d'una trentena d'estudiants i paleontòlegs.
30 anys oblidat en una caixa
Com els altres fòssils, va quedar en una caixa pendent d'estudi fins al 2014 quan, amb motiu d'una tesi, un investigador el va voler mirar. Allà va sorgir la sospita que era una espècie nova, desconeguda fins ara.
"Ha estat 30 anys en una caixa, perquè es pensava que era un exemplar petit de l'animal gran i es va descartar", recorda Casanovas, que explica que més tard un estudiant de tesi hi va parar atenció.
Se'l va mirar i va dir que creia que no era la mateixa espècie. I fa dos anys ens hi vam posar seriosament. Finalment, a finals del 2025 el vam poder identificar.
Està publicat a la revista científica Journal of Mammalian Evolution, on s'explica que aquest paludocyon és la forma més primitiva i la que va viure més al sud de la Terra d'aquesta família.
El jaciment dels Casots, un paradís tropical
La seva presència en aquest jaciment, el més important d'Europa del miocè, al costat d'altres espècies que s'han trobat, com l'Ampelomeryx —un cérvol de quatre banyes, també descrit als Casots per primera vegada— o petits cocodrils, elefants o rinoceronts, dona fe de la gran biodiversitat que hi havia fa 16 milions d'anys en aquest lloc.
Era una zona d'aiguamolls, rica en vegetació i amb més de vuitanta espècies animals, amb arbres tropicals, i una temperatura molt càlida, quatre graus superior a l'actual.
El fang que hi havia va permetre que els animals, quan es morien, quedessin de seguida enfonsats i per tant ben conservats, protegits de depredadors i de les inclemències del temps.
És per això de l'abundància de restes que s'excaven cada campanya, com la que s'està fent aquest juliol. La dificultat dels investigadors, però, és que es troben davant d'un "trencaclosques sense instruccions".
Precisament l'Ajuntament de Subirats, que dona suport i recursos i alhora és clau en la divulgació del jaciment, ha organitzat dos caps de setmana de portes obertes, amb inscripció prèvia, per a qui el vulgui visitar.
Serà aquest 4 i 5 de juliol i l'11 i 12 de juliol. També organitza "paleovermuts" al Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal, on els paleontòlegs expliquen el que han trobat.
