Despropòsit amb el català al judici de Roger Español per l'1-O: la intèrpret era especialista en rus

Els reiterats errors de les dues intèrprets designades per traduir del català han complicat els interrogatoris en la segona sessió del judici per les lesions a Roger Español durant l'1-O.

La situació ha arribat fins al punt de forçar els advocats de les acusacions, entre les quals l'ANC i Òmnium Cultural, a traduir-se ells mateixos i, finalment, expressar-se directament en castellà.

Els problemes de la traducció ja han aflorat amb l'interrogatori al primer testimoni, un comandament de la Policia Nacional que ha estat citat davant del tribunal juntament amb mig centenar d'agents desplegats a Catalunya amb motiu de l'1-O.

Els advocats de les acusacions particular i popular van sol·licitar aquest servei a l'Audiència de Barcelona per exercir el seu dret a parlar en català, però la intèrpret jurada que se n'havia d'encarregar ni tan sols ha arribat a exercir la seva tasca.

"Pot tornar a fer la pregunta, si us plau?", ha dit, visiblement bloquejada per la incapacitat de transmetre en castellà el missatge que havia formulat en català l'advocada Laia Serra, representant d'Òmnium Cultural.

Fins a tres vegades ha demanat a la lletrada que repetís la seva primera pregunta al comandament policial, a qui ha demanat si va participar en el disseny de l'operatiu de l'1 d'octubre. La intèrpret ha acabat reduint-ho a: "Ha participat en l'1 d'octubre?".

Aleshores, el tribunal ha ordenat suspendre la vista fins a trobar una altra persona més "capacitada".

Amb la voluntat de facilitar i agilitar el procés, Serra ha decidit traduir-se a si mateixa fins a trobar una solució, però la segona intèrpret designada no ha demostrat un millor domini del català.

Davant d'això, els advocats han optat, directament, per avisar el tribunal que canviaven al castellà per evitar malentesos.

Especialitzada en ucraïnès i rus

La gran pregunta que sorgeix després d'aquest episodi és què pot haver fallat perquè una intèrpret jurada hagi sigut incapaç de fer la seva feina correctament. Per aquest motiu, el Departament de Justícia es reuneix aquest divendres amb l'empresa adjudicatària del servei d'intèrprets judicials.

És aquest departament qui contracta el servei a través d'una licitació que es fa cada any. Es contracta una empresa d'intèrprets i, a partir d'aquí, els tribunals (en aquest cas, l'Audiència de Barcelona) demanen els intèrprets de la bossa que necessitin en cada moment.

Segons ha pogut saber "La tarda" de Catalunya Ràdio, la intèrpret contractada per a la sessió d'aquest dijous del judici de Roger Español treballa per a una empresa amb seu social a Granada.

És Ofilingua SL., a qui el Departament de Justícia ha adjudicat un contracte de 2,2 milions d'euros pels serveis d'interpretació i traducció destinats als òrgans judicials i fiscalies de Barcelona ciutat i l'Hospitalet de Llobregat.

En aquest sentit, Justícia es reuneix aquest divendres amb l'empresa adjudicatària del servei d'intèrprets judicials

L'empresa ha confirmat al programa que l'intèrpret d'aquest dijous és graduada en Traducció i Interpretació a la UPF, especialitzada en ucraïnès i rus. Afegeixen que l'Audiència de Barcelona s'ha posat en contacte amb l'empresa al matí explicant-los que hi havia un problema amb la intèrpret, i per això n'han enviat una altra.

"Vulneració de drets lingüístics"

Òmnium Cultural, Irídia i l'ANC, entre d'altres entitats, han denunciat aquest divendres una "vulneració de drets lingüístics" i una "falta de transparència" durant les dues primeres jornades del judici.

En un comunicat conjunt, les entitats han titllat d'"intolerable" que els advocats s'hagin vist obligats a autotraduir-se al castellà "perquè la persona encarregada de la traducció no aconseguia realitzar la tasca amb solvència". En aquest sentit, destaquen que la situació vulnera la Carta de drets lingüístics de la ciutadania davant la justícia i la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Al text, els signants també expressen el seu malestar per l'"opacitat" que envolta un judici "d'elevada transcendència social" com a conseqüència de les restriccions d'aforament i el fet que no es permeti seguir la vista telemàticament.

Segons el comunicat, aquestes traves afecten directament la tasca de seguiment que estan duent a terme diversos observadors internacionals de drets humans desplaçats a Barcelona. Per tot plegat, les entitats han exigit a l'estament judicial que corregeixi "de manera urgent" aquestes deficiències.

No cal titulació

L'episodi, però, està molt lluny de ser un fet extraordinari. Anna Suades Vall, intèrpret de l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC), ha apuntat en declaracions a "La tarda" que "malauradament" no l'ha sorprès veure el que ha passat, perquè "fa anys que les associacions professionals i les universitats denuncien la falta de qualitat en aquests serveis judicials".

Segons Suades, el principal problema és que els requisits de la licitació no especifiquen amb prou precisió quins coneixements d'idioma ha de tenir la persona designada.

En aquest sentit, assenyala que el plec de condicions del 2025 detalla que només un 40% dels professionals han de tenir una titulació acadèmica universitària, mentre que un 60% poden acreditar l'idioma simplement mitjançant la nacionalitat o "una concurrència de condicions, un terme molt ambigu".

"Crec que no només s'ha de buscar una titulació, sinó també algun tipus d'acreditació, perquè interpretar als jutjats no és qualsevol cosa: vulnera drets si el servei no està a l'altura", adverteix la representant d'APTIC.

Tot i reconèixer que en el cas d'idiomes d'altres llocs del món i molt minoritaris no es pot exigir una carrera de traducció i interpretació específica, remarca que la remuneració per l'àmbit penal "queda molt lluny de ser justa", un fet que dificulta atraure més professionals titulats.

Des del punt de vista pràctic, Suades recorda que per exercir amb garanties en aquest entorn "s'ha de conèixer la terminologia, saber com funciona el sistema judicial i portar el cas preparat perquè et doni el context del que hauràs d'interpretar".

Preocupació al govern

El Departament de Justícia, que és l'encarregat de gestionar els serveis d'interpretació als jutjats, afirma que estan seguint els problemes de traducció del judici amb preocupació i que, si cal, s'adoptaran les mesures que es considerin, que ja s'estan estudiant.

De fet, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha expressat reiteradament la seva preocupació pel poc ús del català als tribunals, i ell mateix va sol·licitar un servei d'intèrpret per expressar-se en català quan va ser interrogat com a testimoni a l'Audiència Nacional en el judici contra la família Pujol.

Més tard també s'ha proununciat el Departament de Política Lingüística, que també mostra la seva preocupació i diu que analitzarà el cas i hi posarà remei. "Considerem que és un despropòsit i aviat tindrem noves notícies", asseguren.