Dues dècades de les GAV dels Mossos d'Esquadra: posar la víctima de violència masclista al centre
L'assassinat d'una dona a mans de la seva parella a Palafrugell l'estiu del 2003 va commocionar el Baix Empordà. El crim, seguit de la fugida de l'agressor i d'un ampli dispositiu policial per localitzar-lo, va impactar també els Mossos d'Esquadra de la Bisbal d'Empordà.
Aquell cas va coincidir amb un moment de canvi en la resposta institucional a la violència masclista. Les primeres ordres de protecció començaven a consolidar-se i les administracions avançaven cap a models d'atenció més especialitzats.
En aquest context, la comissaria de la Bisbal va impulsar una iniciativa que va marcar un canvi de paradigma dins el cos: el juny del 2004 naixia el primer Grup d'Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d'Esquadra.
Posar la víctima al centre
A principis dels anys 2000, l'atenció policial a les víctimes de violència masclista se centrava principalment en la denúncia i la investigació dels fets, i quan una dona entrava en una comissaria, l'atenia l'agent que estava de servei.
En el moment de l'assassinat de Palafrugell, al capdavant de la comissaria de la Bisbal d'Empordà hi havia l'Ivonne Valero, una comissària que va veure la necessitat d'anar més enllà de la resposta policial tradicional i impulsar un model específic per a l'atenció a les víctimes.
Joan Matés, caporal dels Mossos d'Esquadra, havia estudiat Psicologia i va ser un dels primers agents que es van incorporar al nou grup. Recorda que el problema no era la falta d'atenció policial, sinó la falta de continuïtat: "Si aquesta víctima no tenia una ordre de protecció posterior, es finalitzava el contacte amb la víctima", explica.
Havíem de posar el focus en protegir i acompanyar la víctima.
Quan sí que hi havia una ordre de protecció, el procediment tampoc garantia una relació estable amb la policia. La víctima podia tornar a ser contactada per un altre agent encarregat de gestionar aquelles mesures, però el cas continuava passant per diferents mans. "Eren dos contactes amb persones diferents i no hi havia un referent", recorda Matés.
Aquell model responia a les necessitats del moment, que centrava l'atenció policial en la investigació i en perseguir l'agressor, però que deixava un buit evident: ningú feia un seguiment global del cas ni mantenia una relació continuada amb la víctima.
Més enllà de la denúncia
Els GAV, doncs, van transformar la relació entre la policia i les víctimes. Els agents orientaven les dones que arribaven a la comissaria, recollien denúncies, feien seguiment de les mesures de protecció i estaven disponibles davant qualsevol incidència. Aquesta continuïtat va crear una relació de confiança que fins aleshores era poc habitual.
Ens coneixien pel nostre nom i érem un referent.
Aquesta proximitat continua sent una de les característiques principals dels GAV. També permet actuar en una realitat sovint invisible: moltes dones s'acosten primer a la comissaria per informar-se o buscar ajuda abans d'estar preparades per denunciar.
La història d'una de les primeres dones ateses al GAV de la Bisbal d'Empordà ajuda a entendre l'impacte que va tenir aquest model.
Quan recorda la seva relació de parella, el primer que esmenta no són les agressions físiques, sinó el control. Explica que qualsevol decisió podia desencadenar una discussió o una situació de tensió. "No podies fer res sense la seva autorització", recorda. Amb els anys, aquella dinàmica es va convertir en una rutina. Durant molt de temps no va explicar el que vivia a ningú:
Em feia moltíssima vergonya explicar-ho al meu entorn.
La denúncia no va arribar de seguida. Va necessitar temps per identificar la situació que patia i reunir forces per posar-hi fi. Quan finalment va acudir als Mossos, però, es va trobar una resposta diferent de la que s'havia imaginat. Recorda "l'atenció meravellosa" i destaca el fet que hi va haver algú al seu costat durant tot el procés abans d'arribar als jutjats.
De la Bisbal a tot Catalunya
Els resultats de la prova pilot van consolidar el model. A mesura que avançava la legislació i creixien les exigències de protecció a les víctimes, els Mossos van estendre els GAV a la resta del territori.
A partir del 2007 es van implantar protocols comuns de seguiment i, paral·lelament, també van créixer els recursos especialitzats disponibles. Durant aquests anys s'han reforçat els serveis de suport psicològic, l'assistència jurídica especialitzada i els equips d'intervenció en crisi.
El que va començar en una comissaria del Baix Empordà avui forma part de l'estructura ordinària dels Mossos d'Esquadra i és una peça central de la resposta policial a la violència masclista amb 200 efectius distribuïts per les comissaries dels Mossos d'Esquadra que fan acompanyament a 25.332 dones.
Els reptes dels pròxims anys
Aquestes xifres mostren l'abast que ha adquirit el model, però també expliquen algunes mancances. Matés admet que mantenir l'acompanyament personalitzat que es donava a l'inici de les GAV ara és més complex perquè han augmentat el nombre de casos. "Si som dues persones i tenim 250 víctimes actualment, aquest acompanyament tan exhaustiu és impossible", afirma.
Per això, apunta a la necessitat de destinar més recursos humans i materials per poder dedicar més temps al seguiment i ampliar la capacitat de resposta.
En aquest sentit, la supervivent de violència masclista recorda que l'ordre d'allunyament es va incomplir diverses vegades, fet que va mantenir la sensació d'inseguretat durant una part del procés. Per això, una de les línies de treball actuals és la revisió de les eines que els Mossos utilitzen per valorar el risc de cada víctima i determinar les mesures de protecció més adequades.
També hi ha un debat de fons sobre l'estructura del servei: actualment els agents que hi treballen hi accedeixen de manera voluntària i reben una formació específica. Una de les reivindicacions dels professionals és que aquesta funció es consolidi com una especialitat pròpia dins el cos per donar més estabilitat als equips.
L'assignatura pendent dels jutjats
Malgrat els avenços en l'atenció policial, hi ha un àmbit on algunes víctimes encara detecten mancances: el judicial. Declarar i reviure els episodis de violència els generen una angoixa constant. A aquesta càrrega emocional en el cas de la supervivent atesa al GAV de la Bisbal, s'hi afegia la sensació de no saber exactament què passaria en cada fase del procediment.
Als jutjats et sents molt vulnerable.
Per això defensa que les víctimes puguin disposar d'una figura de referència durant tot el recorregut judicial. No es refereix necessàriament a un policia, sinó a una persona que les orienti, les acompanyi i els expliqui què passarà en cada moment. "A la comissaria sempre tenies algú a qui preguntar; als jutjats moltes vegades et sents perduda", resumeix.
En aquesta mateixa línia, el caporal dels Mossos, Joan Matés considera que encara hi ha marge de millora en la coordinació entre els diferents actors que intervenen en el procés com els jutjats o els serveis socials per garantir l'acompanyament més enllà de les portes de la comissaria.
