Illa i Romero, aquest dimecres al Parlament (EFE/Quique García)

El govern aprova un suplement de crèdit de 5.988 milions per ampliar la despesa a l'espera de pressupostos

Aquests diners es destinaran a cobrir l'increment de despeses de personal i altres pagaments inajornables en àmbits com la dependència, la farmàcia, el transport públic i el món local
Redacció
5 min

El govern s'ha reunit de manera extraordinària aquest matí per aprovar un suplement de crèdit de 5.988 milions d'euros, els diners que prepara el Departament d'Economia per fer front a les despeses inajornables mentre no hi hagi pressupostos.

El suplement de crèdit és un mecanisme a l'abast del govern per ampliar les despeses dels departaments.

Es tracta de donar sortida a uns diners que el govern ja té, perquè els ha ingressat via impostos, però que no pot gastar perquè no estan pressupostats. No consisteix a demanar un crèdit al banc, tot i que el nom pot induir a confusió.

El suplement de crèdit haurà de passar després el filtre del Parlament, on ERC ja s'ha compromès a facilitar-ne l'aprovació.

Tot plegat després de l'acord entre els republicans i el govern del PSC per retirar el comptes del 2026, donar temps a les negociacions i tornar a presentar uns pressupostos nous a l'estiu.

A què es destinaran aquests diners?

La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha explicat aquest matí on aniran a parar els 5.988 milions que preveu el suplement de crèdit, que han de garantir el funcionament dels serveis públics mentre el PSC i ERC continuïn negociant.

Per començar, Romero ha dit que serviran per pagar les nòmines dels funcionaris i assumir els increments retributius aprovats per als treballadors públics.

En aquest sentit, la consellera d'Economia ha dit que amb aquest suplement es podrà fer front als compromisos assolits amb els sindicats de mestres i Mossos d'Esquadra per millorar els sous d'aquests col·lectius.

Els prop de 6.000 milions també es dedicaran a assumir l'augment de la despesa de la Generalitat en els àmbits de la dependència, la despesa farmacèutica o els concerts sanitaris.

També hi haurà diners perquè les escoles puguin garantir la igualtat d'oportunitats de l'alumnat vulnerable, així com per augmentar les prestacions econòmiques per ajuts al lloguer.

Negociar per 3.000 milions més

Tot i això, el govern assegura que, malgrat el suplement, encara quedaran fora més de 3.000 milions dels més de 9.000 que calculava que augmentaven els últims pressupostos aprovats, els del 2023.

El 2024 ja es van aprovar suplements per valor de 2.137 milions d'euros, i el 2025 per valor de 4.000 milions. Entre altres conceptes, el 2024 els diners van servir per afrontar la sequera, i el 2025 la pujada dels sous dels funcionaris.

A més, el govern disposa d'eines com les transferències internes entre departaments, i també l'ampliació de partides que ja existeixen. El que no es gasta va a eixugar dèficit.

Pressupostos retirats

L'acord per retirar els comptes per primer cop a la història el van segellar amb una cimera el president Salvador Illa i el líder d'ERC, Oriol Junqueras.

Eviten així una derrota parlamentària dels pressupostos del govern, que comptaven amb els vots dels Comuns però no tenien l'aval imprescindible d'una ERC que es negava a avalar la seva tramitació parlamentària si no hi havia concrecions sobre la cessió de l'IRPF a Catalunya.

Ara aquesta línia vermella ha caigut i els republicans s'obren a valorar alternatives, cosa que la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha tornat a celebrar aquest matí:

És una bona notícia, tenim la seva garantia, confiem en el grup d'ERC i esperem poder posar-nos a treballar el més aviat possible.

Alícia Romero ha afegit que "a nosaltres ens interessen i treballarem sobre les competències i les condicions sobre les que tenim capacitat d'influir".

Junqueras: "El problema és la sobirania"

Mentrestant, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha dit que si els socialistes no han volgut complir amb la cessió de l'IRPF és perquè "no volen que Catalunya tingui més autonomia i més poder".

En una entrevista a "Matins" de TV3, Junqueras també ha acusat el PSOE de prioritzar els interessos de partit davant dels de Catalunya perquè "tenen eleccions convocades i no totes els van bé", en al·lusió a les eleccions andaluses, que tindrà la ministra d'Hisenda com a candidata.

El dirigent d'ERC ha lamentat que el PSC "no es vegi amb cor" de convèncer el PSOE per complir amb un compromís que van signar en els acords d'investidura, i els ha instat a proposar alternatives: "i ja valorarem si són bones o no".

Preguntat sobre quines modificacions legals hauria de fer el PSOE per demostrar que està complint, Junqueras ha dit que allà on la LOFCA diu que no es pot delegar l'IRPF, "que desaparegui la paraula 'no'". "Aquesta és una peça important", ha dit.

Per la seva banda, el Ministeri d'Hisenda ha remarcat que no han tingut res a veure amb la retirada dels pressupostos. Diu que la gestió de l'IRPF ha deixat ara de ser un obstacle per a l'entesa i, aquest dimecres, María Jesús Montero circumscrivia la nova situació exclusivament a la relació entre Esquerra i els socialistes catalans.

El PSC confia en un acord amb ERC

La número dos del PSC, Lluïsa Moret, ha dit a "El matí de Catalunya Ràdio" que "ni els negociadors d'ERC ni els del PSC contemplen cap altra pantalla que no sigui arribar a un acord perquè Catalunya tingui uns pressupostos".

Lluïsa Moret aquest dijous als estudis de Catalunya Ràdio (3CatInfo)

Segons Moret, per això caldrà posar sobre la taula qüestions que vagin més enllà de l'IRPF, ara que per a Esquerra ja no és una línia vermella. "El que veurem és un procés de negociació seriosa, rigorosa, que posa per davant els interessos del país i aniran sortint --imagino-- projectes que tenen a veure amb aquests interessos".

Per la número 2 del PSC, la retirada dels pressupostos per continuar negociant ha estat un acte de responsabilitat del president Salvador Illa per plantejar uns comptes que també s'adeqüin a les noves necessitats derivades del conflicte a l'Orient Mitjà.

Nou calendari

Malgrat que totes les parts afectades desvinculen aquesta negociació de l'agenda política espanyola, l'ajornament dels pressupostos catalans permet que la seva possible aprovació es desplaci més enllà de les eleccions andaluses previstes per al juny, quan Maria Montero podria deixar el ministeri.

Fonts socialistes i republicanes calculen que, si hi ha acord, els pressupostos catalans podrien aprovar-se a finals de juny o principis de juliol.

Des de l'oposició, Junts ha qualificat de "fracàs" del govern la retirada dels pressupostos i el PP ha denunciat els "tripijocs" de PSC i ERC per evitar que un acord pressupostari a Catalunya pogués perjudicar els interessos electorals dels socialistes a Andalusia, mentre que Vox ha demanat eleccions.

Avui és notícia

Més sobre Pressupostos de la Generalitat

Mostra-ho tot