El govern espanyol vol limitar al 35% el finançament dels mitjans amb publicitat institucional
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un avantprojecte de llei de publicitat del sector públic que vol limitar al 35% els ingressos que els mitjans de comunicació poden rebre per publicitat institucional.
L'ha elaborat el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública del ministre Óscar López i és la transposició del reglament sobre la llibertat dels mitjans de comunicació de la UE, aprovat al mes d'agost.
La intenció del govern espanyol és introduir criteris de "transparència, proporcionalitat i no discriminació" en la contractació de la publicitat tant de l'administració central com de les autonòmiques i locals.
Evitar que serveixi per "comprar mitjans"
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que ha aprovat l'avantprojecte, Óscar López ha dit que vol evitar que la publicitat institucional es pugui convertir "en un mitjà per comprar mitjans".
López ha dit que el text incorpora les plataformes digitals, absents en la llei ara vigent, i que els objectius primordials són garantir la transparència de cara als ciutadans i la independència dels mitjans de comunicació.
Un mitjà que tingui un 50%, un 60% o un 70% d'ingressos per publicitat institucional no és un mitjà de comunicació, és una altra cosa.
El límit no s'aplicarà als mitjans locals petits
El ministre ha dit que l'avantprojecte inclou la creació d'un registre públic de mitjans de comunicació i que també hi haurà un sistema transparent de mesura de les audiències.
També que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, la CNMC, serà l'organisme encarregat de gestionar el registre públic i també el que controlarà el compliment de la llei.
El text inclou una clàusula per "salvaguardar els mitjans locals": no s'aplicarà el límit del 35% als que tinguin menys de 2 milions d'euros de pressupost anual i que actuïn en un màxim de tres autonomies.
Qui superi el 35%, vetat per a la publicitat estatal
A preguntes dels periodistes, López ha dit que s'ha establert el límit del 35% després de consultar informes internacionals d'entitats com la Unesco i Reuters i també s'ha consensuat "amb el sector".
També que no està previst sancionar els mitjans que superin la xifra, però que aquests no podran aspirar a les campanyes institucionals estatals, per a les quals quedaran vetats.
Un altre cas possible: si una administració pública es nega a publicar les xifres de la seva publicitat institucional, llavors serà la Unió Europea la que obrirà un expedient a Espanya.
López ha afegit que, si s'arribés a aquesta situació, seria l'administració incomplidora la que podria rebre sancions de la Unió Europea, perquè s'hauria vulnerat la normativa europea.
Combatre "el clickbait i les fake news"
Aquesta reforma legal, que haurà de substituir la llei 29/2005, la primera que regulava la publicitat institucional, forma part de les previstes en l'anomenat "pla d'acció per la democràcia" fet públic el setembre del 2024.
En la presentació d'aquest pla, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va defensar limitar el finançament públic dels mitjans per fer front "al clickbait i a les fake news":
És imprescindible que les institucions no siguem finançadores dels virus que pretenen soscavar les nostres llibertats des de dins.
Llavors també es va dir que aquesta llei inclouria mesures de discriminació positiva per a mitjans íntegrament en llengües cooficials.
Acabar amb el "clientelisme polític"
La Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació, la PDLI, ha celebrat l'anunci d'aquesta reforma legal i espera que eviti que la publicitat institucional serveixi per fer "clientelisme polític".
Pot ser una palanca d'influència si es reparteix amb opacitat o criteris arbitraris i es distorsiona la competència i afecta el pluralisme.
En aquest sentit, ha dit que esperen que la limitació vagi acompanyada de transparència en la despesa, d'un control independent i de garanties perquè es respecti el pluralisme.
Alerta que, sense tot això, la limitació del 35% pot no evitar les pràctiques discriminatòries i servir també per "premiar afins i assecar crítics, o desplaçar la despesa a fórmules paral·leles".
Reclamen que els criteris siguin públics
Apunten que aquestes fórmules podrien ser "portes del darrere" per continuar el finançament excessiu a través d'empreses públiques o d'intermediaris si el disseny del sistema és massa rígid.
Per això demanen que les dades del finançament de cada mitjà siguin públiques, que els criteris d'atorgament siguin també clars i públics i que hi hagi un organisme que ho controli de debò.
El reglament de la UE aprovat a l'agost no fixa límits d'ingressos per publicitat institucional, però sí que obliga que es coneguin les fonts de finançament públic dels mitjans i també saber qui en són els propietaris.
El que ha aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres és un avantprojecte de llei, que passarà ara a informació pública perquè diferents organismes i administracions hi facin aportacions i proposin correccions, i tornarà després un altre cop al Consell de Ministres per ser aprovat com a projecte de llei i després l'enviarà a tramitació parlamentària.
