El Japó necessita milers de treballadors estrangers però no deixa que es quedin
La crisi demogràfica del Japó ha obligat el país a elaborar un pla per atraure treballadors estrangers, però dificulta que es quedin de manera permanent. Durant anys, el Japó s'ha resistit ha acceptar la necessitat d'acollir mà d'obra de fora per culpa de l'envelliment de la població. Ara, les empreses japoneses de recursos humans fins i tot seleccionen empleades domèstiques filipines en origen.
Treballadores filipines al Japó, seleccionades en origen
La nova llei d'immigració del Japó permet que els treballadors estrangers es quedin fins a cinc anys previ examen d'aptituds i coneixement de la llengua. Argentina Lahit és de Manila i ja havia treballat fora, com milions de filipines, però les condicions al Japó són millors i voldria quedar-s'hi:
Si em donen l'oportunitat de tenir la meva família, que estiguin amb mi,vull quedar-me, perquè el Japó és un país segur, net, la gent és educada, respectuosa, hi ha disciplina...
Feines com les de les empleades domèstiques són rebutjades per la majoria de japonesos. Un estudi demogràfic recent conclou que dos terços dels treballadors del torn nocturn a les botigues de conveniència són estrangers.
La sociòloga Atsuko Abe considera que la mentalitat conservadora japonesa és el que provoca les reticències que els nouvinguts s'estableixin i a assumir altres maneres de viure:
Les reticències venen dels sentiments i de la pressió social, i això és l'extrema dreta tradicional, ells defensen que acceptar molts estrangers deterioraria l'herència cultural.
Oficialment, al Japó fins i tot s'evita utilitzar el terme "immigració" i se'ls anomena "talents estrangers". Tot i això, la realitat s'imposa i es calcula que fins al 2025 faran falta 550.000 treballadors immigrants només per a l'assistència de gent gran. El dèficit de mà d'obra s'estén als serveis, el comerç, la pesca i la construcció.
