El llegat de l'artista Modest Cuixart, en el centenari del seu naixement

Modest Cuixart és un dels grans noms de l'art contemporani català. Nascut a Barcelona el 2 de novembre del 1925, va ser cofundador del grup d'intel·lectuals i artistes Dau al Set, que, a finals dels anys quaranta, van abraçar l'agitació i la revolució cultural en plena postguerra.

El 1959, el pintor va guanyar la Biennal de Sao Paulo amb la col·lecció "Suite Biennal" i es va situar entre els artistes europeus més destacats del moment. En el centenari del seu naixement, la Fundació Cuixart i l'Ajuntament de Palafrugell volen homenatjar l'artista i posar en valor la seva obra.

Segons Sílvia Arnau, directora de la Fundació Cuixart, el pintor va destacar a escala internacional per "la seva especial tendència a buscar trencar amb l'art d'una manera molt personal i sempre anant a la recerca de l'avantguarda, per això encara ara és vigent i admirat". Una recerca que el va obsessionar fins al final, tal com ell mateix explicava amb 80 anys a TV3:

I afegia: "Penso que ho haig de fer tot i no hi arribo mai. He pintat més de tres mil quadres i encara penso que els haig de fer tots. I aquell artista que creu que hi ha arribat i ha triomfat està molt equivocat."

Distanciament amb la crítica

Modest Cuixart va exposar del Japó a Nova York, passant per les galeries europees més importants. En la seva investigació constant de noves tècniques i materials diversos, el pintor es va allunyar de l'informalisme i va començar una etapa més figurativa, buscant constantment una interpretació profunda de la naturalesa.

"Faig honor al meu nom, soc Modest –deia– però tinc la pretensió de penetrar en el misteri profund de la naturalesa. Són recursos que té la natura i que la pintura postimpressionista s'ha quedat en la superfície. I la naturalesa té molta cosa misteriosa, amagada, que val la pena descobrir."

Una evolució, però, que a Catalunya no va rebre el suport de la crítica. Joan Cuixart, fill petit de l'artista, explica com el seu pare li deia: "Porto 20 anys pintant informalisme..."

Palafrugell, el seu refugi

El trencament amb els cercles artístics barcelonins el porta a refugiar-se a Palafrugell, on va viure gairebé 40 anys, fins a la seva mort. Allà va construir el seu taller, un espai diàfan, on passava hores, recorda Joan Cuixart. "A vegades passava tota la nit pintant per acabar aquella obra que havia somniat i sabia com havia d'acabar-la."

La seva vinculació amb la població va ser plena. Allà va conèixer personalitats com Josep Pla i es va implicar en la vida cultural i social de la vila. També va recuperar la llibertat de crear sempre amb la base del pensament. Com explica Sílvia Arnau, "era una persona d'un nivell intel·lectual molt alt, de molt coneixement, de molta filosofia".

Una filosofia que el portava a dignificar els seus pinzells, per als quals demanava repòs després d'haver treballat i enterrava en posició vertical al seu jardí o en altres espais bonics. "A partir de l'obra ben feta, vostè faci la revolució que vulgui", sentenciava Cuixart. "Però fonamentalment hi ha d'haver un home d'artesania, un home d'ofici."