Mapa de les renovables per municipis: la potència fotovoltaica i eòlica prevista al pla PLATER
Mentre que a Espanya aproximadament la meitat de l'electricitat ja és renovable, a Catalunya tot just supera el 21%. I si es comparés amb els països de la UE, Catalunya se situaria pràcticament a la cua, entre els últims llocs en generació d'electricitat renovable.
La fita és deixar enrere els combustibles fòssils i arribar al 2050 amb un model energètic que no generi emissions que escalfen el planeta. És el compromís que marquen els acords climàtics internacionals i els objectius europeus.
Catalunya ara mateix només té instal·lades el 8,4% de les renovables que es necessiten d'aquí 24 anys. El 2024 teníem 5.018 MW de potència de generació elèctrica renovable instal·lada. El 2030 en necessitem 15.384 i el 2050, prop de 62.000. O sigui que ens falten 56.658 MW per assolir les zero emissions netes el 2050.
El PLATER, la proposta del govern per ordenar el desplegament de les renovables
L'Institut Català d'Energia ha fet el primer mapa que defineix on es poden instal·lar renovables i on no. La prioritat són les cobertes dels edificis i els sòls industrials o amb infraestructures, però no n'hi ha prou per fer la transició energètica.
Es necessitarà ocupar un 1,2% del territori natural o agrari. Per això, el govern ha fet servir 141 criteris (ambientals, agraris o culturals) per identificar les zones més adequades per posar-hi plaques solars i aerogeneradors terrestres.
Una de les novetats clau del PLATER és que fixa objectius per municipi i comarca, cosa que fins ara no existia. Això dona als ajuntaments una eina per gestionar el creixement de projectes. Si un municipi arriba al seu objectiu, podrà dir prou, explica Anna Camp, directora de l'ICAEN en una entrevista a TV3.
Ara mateix els municipis no tenen cap eina per dir fins aquí. El PLATER els la dona.
Topall municipal del 5%
Malgrat això, la proposta genera molta polèmica perquè, tot i que s'estableix un topall màxim del 5% de la superfície per municipi, hi ha poblacions que tindran més impacte encara que no superin aquesta xifra. En aquest percentatge ja s'hi inclouen els projectes en funcionament o aprovats.
L'Institut Català de l'Energia argumenta que les raons del repartiment desigual en sòls naturals, com ara espais agrícoles o naturals, són diverses, però la principal és que hi hagi el recurs, o sigui, que tinguin una bona radiació solar i vent.
A banda, també s'ha tingut en compte que no tinguin camps amb molta producció agrària. Per exemple, el municipi amb més potència de fotovoltaica prevista pel 2050 en sòls no urbanitzats és Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera, amb 317,3 MW. Torà, Àger i Pinell de Solsonès també estarien, en aquest ordre, al capdamunt del rànquing.
I la població de Catalunya amb més energia eòlica projectada és Batea, a la Terra Alta amb 398,6 MW. I de ben a prop la segueixen Flix, Pinós i Alcarràs.
Calendari d'al·legacions al PLATER
El mapa només marca els espais on els ajuntaments podrien instal·lar projectes de renovables, però des del passat dimecres 29 d'abril s'ha obert el procés d'informació pública. Són tres mesos durant els quals poden presentar-hi al·legacions.
Des de l'Institut Català d'Energia expliquen que aquest és un procés extraordinari, el doble de llarg de l'habitual, per tal que els consistoris i el món local puguin treballar bé, sense pressa.
Objectiu: sobirania energètica verda
Aquesta proposta busca que Catalunya pugui generar tota l'energia que necessitem, és a dir, que s'assoleixi la sobirania energètica. Això també implica que els municipis que tenen més densitat de població, també tinguin més potència de renovables prevista, però en cobertes d'edificis o en sòls urbanitzats, cosa que no genera malestar.
En canvi, el que provoca més friccions és que fora de les ciutats s'han d'instal·lar en camps i espais naturals.
L'anàlisi tècnica del PLATER que ha fet l'organització d'acció climàtica Renovem-nos exposa que s'ha fet un esforç de distribució territorial, però discrepa en els resultats.
I destaca que, pel que fa a la fotovoltaica, hi ha un 60% de municipis que no arriben ni a l'1% de la seva superfície i lamenten que això indica una gran desigualtat.
En canvi, amb l'eòlica la situació és diferent, subratllen, perquè la ubicació depèn del recurs energètic. I el control d'on s'instal·la no depèn dels consistoris sinó de la comarca o de la vegueria.
Renovem-nos ha presentat al·legacions per corregir la proposta inicial. Opinen que el PLATER no reparteix les renovables mirant quants megawatts hi haurà per quilòmetre quadrat a cada comarca o municipi. I això fa que algunes comarques concentrin molts més parcs que altres. I això genera conflictes territorials. Proposen rebaixar la superfície que cada municipi ha de destinar a instal·lar renovables fins al 3%.
Un repartiment que genera malestar
El Barcelonès lidera la fotovoltaica per quilòmetre quadrat, però en cobertes i sòls urbanitzats. Barcelona tindrà 800 MW de renovables en polígons, infraestructures i teulades. I, així i tot, encara dependrà de l'energia d'altres territoris.
El mateix passa amb moltes capitals de comarca, que necessitaran producció dels municipis veïns. Renovem-nos, en aquest sentit, recorda que el consum de ciutats com Figueres o Lleida dependrà de parcs renovables situats en altres municipis del seu entorn.
Un debat obert
El PLATER neix amb voluntat d'ordenar globalment els projectes de renovables en lloc d'haver-los de discutir un a un, però també obre un debat de fons: com es reparteix el cost territorial de la transició energètica.
El document és encara preliminar i entra ara en fase d'informació pública. Els municipis podran presentar al·legacions i ajustar el mapa a la seva realitat. La directora de l'Institut Català d'Energia recorda que Catalunya necessita molta més energia renovable i la necessita de pressa:
O es produeix aquí, o s'haurà d'importar.
La intenció del govern és que el Plater s'acabi aprovant a principis del 2027 i, i un cop aprovat, el seu caràcter serà vinculant i prevaldrà sobre l'ordenament urbanístic municipal.
