El nou govern d'Hongria comença a materialitzar les mesures per esborrar el llegat d'Orbán
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
"Soc aquí perquè milions d'hongaresos van decidir que volien un canvi", va subratllar Péter Magyar en el seu discurs d'investidura com a nou primer ministre hongarès.
Els aires renovadors van arribar amb la victòria a les urnes de la formació Tisza en les eleccions del 12 d'abril passat. I amb 141 dels 199 escons del Parlament, Magyar tenia les mans lliures per començar a revertir les polítiques de l'era Viktor Orbán.
La maquinària ja s'ha posat en marxa i el règim de l'anterior primer ministre s'ha començat a desmantellar. El Parlament ha aprovat quedar-se al Tribunal Penal Internacional i ha revertit, així, la decisió del govern anterior.
Orbán considerava que el tribunal s'havia polititzat. Va prendre la decisió arran de la visita del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, que té una ordre d'arrest internacional per crims de guerra a Gaza. Netanyahu va ser rebut a Budapest amb tots els honors.
Canvis constitucionals
Acabada la festa de la presa de possessió de Magyar, han començat els primers passos per canviar la constitució. Orbán, al poder durant 16 anys, la va reescriure unilateralment més d'una desena de vegades per fer-se-la a mida.
Ara, el govern ha presentat una esmena per limitar el mandat dels primers ministres a vuit anys, cosa que impediria que l'exprimer ministre pogués tornar.
L'esmena també proposa dissoldre la controvertida agència que permetia al govern espiar els seus crítics sense ordre judicial.

Péter Magyar vol avançar ràpid. El primer que va fer va ser aixecar el veto als 90.000 milions d'euros d'ajuda a Ucraïna que Orbán havia bloquejat durant mesos.
Les seves prioritats són restaurar la independència judicial i la llibertat de premsa, i erradicar el clientelisme i la corrupció sistèmica a les institucions. La seva gran força: una supermajoria al Parlament.
Brussel·les desbloqueja 16.400 milions
En plena reconciliació entre Hongria i la Unió Europea, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest divendres el desbloqueig de 16.400 milions d'euros per a Budapest, entre fons Next Generation i fons de cohesió.
En una compareixença a la capital comunitària amb Magyar, Von der Leyen ha explicat que, després de setmanes de negociacions, han arribat a un acord que es plasmarà en "projectes molt concrets que donaran suport a sectors clau com l'energia, l'habitatge, el transport o les petites empreses".
Per Magyar, el desbloqueig del finançament europeu suposa una fita "important per al poble hongarès" i ha assegurat que estan disposats "a seguir cooperant junts" buscant l'interès d'Hongria "i de tots els ciutadans europeus".

La injecció econòmica europea es plasma en tres grans partides: 10.000 milions procedents del Fons de Recuperació i Resiliència, els coneguts com a Next Generation.
A aquesta quantitat s'hi sumen 4.200 milions d'euros en fons de cohesió, fins ara congelats pel mecanisme de condicionalitat vinculat al respecte a l'estat de dret, i 2.200 milions que corresponen a partides bloquejades per les deficiències del país en matèria de llibertat acadèmica.
La retenció de fons europeus a Hongria era conseqüència del pols entre l'anterior executiu hongarès, liderat per Viktor Orbán, i les institucions europees, que van advertir en diverses ocasions sobre el deteriorament democràtic d'Hongria i l'aprovació de lleis restrictives cap als drets del col·lectiu LGTBIQ+.








