El pla d'habitatge de la CE aposta per construir més pisos però evita regular el preu del lloguer
Brussel·les permetrà més ajudes públiques per a l'habitatge assequible i es compromet a presentar l'any que ve una nova legislació europea perquè els ajuntaments puguin actuar davant els lloguers de curta durada de plataformes com Airbnb.
Són dues de les propostes que inclou el primer pla per l'habitatge que ha presentat aquest dimarts la Comissió Europea (CE). L'accés a l'habitatge és una de les principals preocupacions en la majoria dels països membres, i Brussel·les s'ha vist forçada a presentar propostes de mesures concretes per fer-hi front.
L'organisme europeu aposta principalment per incrementar el finançament, reduir la burocràcia i accelerar la construcció d'habitatges per combatre la crisi residencial.
Contràriament al que reclamaven alguns estats, el pla de la Comissió no inclou límits als preus del lloguer ni altres mesures d'intervenció en el mercat en zones tensionades, ni tampoc la creació d'un fons comú europeu, com havia demanat Espanya.
Més ajudes i 650.000 pisos nous cada any
Brussel·les proposa obrir l'aixeta de les ajudes i permetrà més facilitats perquè els governs puguin donar finançament per accedir a l'habitatge. La Comissió ha acordat relaxar les normes perquè les administracions públiques puguin canalitzar més diners.
Fins ara les ajudes estaven focalitzades a l'accés a habitatge de protecció oficial, però el pla preveu permetre'n també en l'habitatge assequible destinat a classes mitjanes i baixes.
La Unió Europea també calcula que fan falta 650.000 habitatges addicionals cada any --sobre els 1,6 milions que es construeixen actualment--. Per fer-ho, estima que caldrà invertir-hi 150.000 milions d'euros d'inversió pública i privada anual.
Per aquest motiu, també aporta mesures per facilitar la despesa privada que impulsi el parc d'habitatge. El pla planteja la simplificació administrativa per les llicències de concessió, planificació i construcció, i avançar cap a normes tècniques més harmonitzades entre els països membres per agilitzar aquests processos.
Brussel·les també s'ha compromès a aprovar el 2026 un marc legal perquè els ajuntaments puguin actuar contra els lloguers de curta durada de plataformes com Airbnb o Booking.
Un pressupost que es queda "curt" i cap mesura d'intervenció del mercat
El pla ha estat àmpliament celebrat pels europarlamentaris socialistes i també pel Ministeri d'Habitatge espanyol, però queda lluny del que reclamaven inicialment des de La Moncloa o l'Ajuntament de Barcelona.
La Comissió ha promès mobilitzar 10.000 milions d'euros de pressupost europeu els pròxims dos anys i redirigir 1.500 milions de fons de cohesió. La xifra queda molt lluny dels 300.000 milions d'euros --entre inversió pública i privada-- que reclamaven els alcaldes de diverses capitals europees, com Barcelona. El pla tampoc no satisfà l'ambició del govern espanyol per combatre l'especulació.
El paquet focalitza l'estratègia en el foment de la construcció i l'impuls d'habitatges modulars i prefabricats, que Brussel·les considera claus per reduir costos i agilitzar terminis.
Queden fora del pla comunitari mesures per intervenir directament en regles del mercat en les anomenades "zones tensionades", com reclamaven alguns estats membres i entitats socials. Algunes d'aquestes incloïen nous gravàmens o l'aplicació de topalls en el preu del lloguer.
Brussel·les ha animat els estats membres a aplicar polítiques fiscals eficaces per limitar els comportaments especulatius, i recomana assignar una proporció fixa de noves promocions a habitatge social i assequible.
