Jordi Turull, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez durant una sessió del judici del procés el 2019 a Madrid

El TEDH avala el Suprem i no veu vulneració de drets polítics a Junqueras, Turull i Sànchez

El Tribunal Europeu de Drets Humans considera que Espanya no va utilitzar la presó provisional per impedir-los participar en campanya el 2017 i en els debats d'investidura el 2018
Redacció
2 min

El Tribunal Europeu de Drets Humans, el TEDH, ha rebutjat aquest dijous les demandes posades per Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez per vulneració dels seus drets polítics i d'expressió el 2017 i el 2018.

El tribunal ha descartat que les decisions del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena d'empresonar-los vulneressin els articles 3, 10 i 18 del Conveni Europeu de Drets Humans, que estableixen els drets a la llibertat d'expressió i que no es restringeixin diversos drets polítics dels ciutadans europeus.

Aquest tribunal, amb seu a Estrasburg i que depèn del Consell d'Europa, nega que fossin decisions arbitràries, i també que no hi ha proves que Turull fos empresonat per impedir que l'elegissin president de la Generalitat:

Els diversos elements invocats pels demandants no constitueixen un conjunt de proves prou homogeni per concloure que la seva detenció preventiva perseguia una finalitat no prevista pel Conveni.

Empresonats preventivament tots tres

Junqueras, Turull i Sànchez van denunciar l'estat espanyol per haver-los impedit la participació política en les eleccions autonòmiques catalanes del 21 de desembre del 2017 convocades per Mariano Rajoy.

A tots tres els van detenir i empresonar preventivament per ordre de Llarena, i la denúncia de Junqueras va ser per no poder anar al ple de constitució del Parlament, i la de Turull per haver-li impedit assistir al seu propi debat d'investidura.

Per la seva banda, la denúncia de Sànchez va ser per no haver pogut participar en la campanya electoral i també per no haver pogut anar ni a la constitució del Parlament ni a la seva investidura.

El precedent kurd a Turquia

En les argumentacions van fer servir com a precedent el cas del polític kurd Selahattin Demirtas, que Turquia va empresonar quan era diputat, i el 2018 el TEDH li va donar la raó i va reclamar-ne l'alliberament.

Quan estaven empresonats ja van utilitzar aquest cas en les al·legacions al sistema judicial espanyol per reclamar ser posats en llibertat, tant al Tribunal Suprem com al Tribunal Constitucional.

El TEDH va admetre els recursos de Sànchez i Turull el maig del 2023, i en el cas d'aquest segon, va preguntar a l'estat espanyol per què el van empresonar enmig d'una investidura i per què el Constitucional va trigar 21 mesos a resoldre la petició que el deixessin en llibertat.

Aquest és un dels casos relacionats amb el procés independentista que el TEDH tenia pendent de resoldre. El principal és el relacionat amb la sentència del Suprem que va condemnar 9 líders independentistes.

Fins ara el TEDH ha anat tombant totes les demandes que li han posat els líders independentistes.

Avui és notícia

Més sobre Oriol Junqueras

Mostra-ho tot