El Temps de la A a la Z: Tornados

Un dels fenòmens de temps violent més espectaculars
Alberto Alcantara/Néstor Gómez
4 min

El tornado és una violenta columna d'aire en rotació que penja d'una tempesta i que en forma d'embut toca terra. La seva formació requereix condicions de gran inestabilitat, favorables a la formació de núvols convectius molt potents (supercèl·lules).

Si bé es poden formar en qualsevol moment del dia, la majoria ocorren durant la tarda i la nit aprofitant calor de terra emmagatzemada durant el dia.

Etapes d'un tornado

La formació i vida d'un tornado és un cicle complex que encara presenta misteris, però podem definir les etapes principals.

En primer lloc, s'ha de desenvolupar la tempesta, amb l'escalfament de l'aire superficial i les condicions favorables d'aire fred en alçada.

En el si dels núvols de tempesta hi haurà grans corrents d'aire ascendent. Com més inestable sigui l'atmosfera, més es desenvoluparà la tempesta.

En alguns casos, anirà creixent en una situació de fort cisallament vertical del vent, és a dir, en una atmosfera on els vents s'enforteixen molt en alçada.

Quan passa això, el corrent d'aire ascendent pot començar a girar al voltant d'un eix vertical. Una tempesta prou gran per presentar una rotació persistent i profunda es categoritza com a supercèl·lula.

A l'interior de la tempesta supercel·lular també hi ha corrents descendents d'aire relativament fred i dens que acaben de perfilar el remolí d'aire, fins que acaba formant-se una columna més o menys estreta d'aire que gira violentament. Quan la columna arriba a terra ja tenim un tornado.

De vegades, el tornado va associat a l'anomenat núvol paret (wall cloud), un núvol aïllat que neix a la base de la tempesta, normalment a la part posterior de l'àrea de precipitació visible de la tempesta.

El núvol paret pot existir entre 10 i 20 minuts abans de l'aparició del tornado, i també pot girar de manera persistent.

El tornado sovint és visible a causa de l'embut de condensació, un núvol en forma d'embut que s'estén cap avall des de la base de la tempesta. La pols i altres detritus que arrosseguen els vents també ajuden a visibilitzar la mànega.

Com en tota tempesta forta, els tornados poden anar acompanyats de forts aiguats, gran quantitat de descàrregues elèctriques i fins i tot calamarsa o pedra.

De mitjana, els tornados avancen a uns 50 km/h. La vida del tornado s'acaba quan els corrents d'aire fred l'envolten i tallen el subministrament d'aire calent. El tornado s'estreny i, finalment, es dissipa. Abans, però, pot haver deixat vents de més de 400 km/h i haver assolit una amplada d'un quilòmetre i mig.

Zones habituals

Els tornados no es limiten a una zona concreta del planeta, es poden donar en tots els continents tret de l'Antàrtida.

Els més freqüents es donen a latituds mitjanes, entre els 30º i els 50º dels dos hemisferis, com és el cas del nord d'Europa, l'Àsia occidental, la Xina, el Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica i l'Argentina.

En el cas dels Estats Units, hi ha una zona definida com el carreró dels tornados (Tornado Alley), on són més freqüents.


Tornados a Catalunya

A casa nostra, els tornados són relativament freqüents. Cada any n'hi ha, de mitjana, cinc o sis.

Però a aquesta xifra hi hem de sumar el nombre de mànegues marines, és a dir, els tornados que se situen sobre les aigües marines, que acostumen a ser entre 15 i 20.


L'escala de Fujita Millorada


La categoria d'un tornado s'assigna un cop els tècnics designats, normalment pels serveis meteorològics nacionals, han inspeccionat els danys causats per la ventada.

Segons la força destructiva, es cataloguen amb l'escala de Fujita (F), que ha tingut diverses actualitzacions, com l'escala EF (Enhanced Fujita o Fujita Millorada), o l'escala Fujita Internacional (IF).

L'escala EF es continua tenint com a referència en països com els Estats Units, i es divideix en aquests esglaons:

  • EF0. Danys lleus: vents estimats de 105 a 137 km/h
  • EF1. Danys moderats: vents estimats de 138 a 178 km/h
  • EF2. Danys considerables: vents estimats de 179 a 218 km/h
  • EF3. Danys greus: vents estimats de 219 a 266 km/h
  • EF4. Danys devastadors: vents estimats de 267 a 322 km/h
  • EF5. Danys increïbles: vents superiors a 322 km/h

Caldria afegir la denominació EFU per als casos on no es poden valorar els danys per manca d'informació.

Els tornados de categoria EF0 i EF1 es consideren febles. EF2 i EF3, forts, i els EF4 i EF5, violents.

Els febles poden trencar branques i aixecar teules. Els forts poden enlairar teulades, arrencar arbres, destruir caravanes, fer bolcar trens i aixecar vehicles pesants.

Els tornados violents destrueixen cases senceres, deformen edificis alts i poden convertir un cotxe en un projectil gegant.

Els danys que provoquen són catastròfics: es coneixen casos de tornados de màxima categoria que han durat hores i s'han desplaçat més de 150 quilòmetres.

Classificació a Europa

Per adaptar la classificació dels tornados a la realitat europea, sobretot pel que fa al tipus d'edificacions, l'ESSL (European Severe Storms Laboratory) va introduir el 2023 l'escala Internacional de Fujita (IF).

Aquest nou sistema de classificació és el que ja utilitza el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en els seus treballs de camp.

També consta de 6 nivells, amb els llindars inferiors de vent representats en aquesta imatge.

Avui és notícia

Més sobre El temps de la A a la Z

Mostra-ho tot