Anar a la navegació principalAnar al contingut

Els municipis amb gestió pública de l'aigua tenen menys fuites, segons un estudi

L'han elaborat tres entitats a partir d'un centenar d'auditories d'eficiència hidràulica publicades per l'ACA
Rubén Cabús Lomba
Periodista de Societat de 3CatInfo
3 min

En un país cada cop més habituat a llargues sequeres, cada gota compta. Per aquest motiu, tres entitats -Enginyeria Sense Fronteres, Aigua és Vida i l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP)- han volgut saber quin model de gestió de l'aigua és més eficient.

Per fer-ho, han analitzat els resultats de 119 auditories d'eficiència hidràulica publicades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Es tracta d'uns informes que les companyies d'aigua de més de 5.000 abonats estan obligades a fer públiques cada dos anys i que responen a uns criteris comuns. Per tant, permeten fer comparatives. Aquests 119 serveis cobreixen el 81% de la població catalana.

Els resultats conclouen que la gestió pública de l'aigua presenta millors resultats d'eficiència hidràulica i, per tant, "desmunten l'argument habitual que s'utilitza per optar per la gestió privada d'aquest servei", segons Dante Maschio, portaveu d'Enginyeria Sense Fronteres i Aigua és Vida.

La demanda que li fem a aquest govern és que aposti per un model que ofereix tarifes més barates, que és més transparent i des d'avui demostrem que també més eficient. Perdre menys litres d'aigua en fuites en un context de crisi climàtica és molt important.


Analitzats indicadors reconeguts internacionalment

En l'estudi s'han analitzat quatre indicadors. Un és l'Índex de Fuites Estructurals (IFE), un indicador utilitzat internacionalment en l'anàlisi de l'eficiència de xarxes d'abastament, ja que té en compte les pèrdues reals, la longitud de la xarxa, el nombre d'escomeses i la pressió mitjana de funcionament.

Els valors inferiors a 4 són acceptables, però superar-lo requereix actuar urgentment per reduir fuites. En aquest cas, l'informe determina que els operadors públics obtenen un 3,8 i, els privats, un 4,6.

Índex de fuites estructurals

També s'han analitzat les pèrdues d'aigua per escomesa: 184 litres en el cas de les empreses públiques d'aigua i 253 en el cas de les privades. Succeeix el mateix en el cas de les pèrdues reals per quilòmetre de xarxa.

Litres que es perden d'aigua per quilòmetre de xarxa

Dels quatre indicadors analitzats, en tres la gestió pública treu millor nota. Només en un dels factors els resultats són força similars, tot i que lleugerament millors en el cas dels operadors privats.

Es tracta de l'Aigua No Registrada (ANR), un indicador que registra el percentatge de l'aigua no registrada sobre el volum total d'entrada al servei. Això es deu a fuites, errors dels comptadors o el frau d'alguns clients. Els operadors públics obtenen un 20,4% i els privats un 19,8%.


526 municipis tenen gestió pública de l'aigua

Actualment, són 526 els municipis del país amb un servei d'aigua gestionat de forma 100% pública. Ara bé, molts d'aquests són pobles petits i això fa que només representin el 22% de la població catalana. Terrassa és una rara avis en el sector.

Un dels municipis que obté millor nota en les auditories d'eficiència hidràulica és Barberà del Vallès. Fins fa 10 anys hi havia una companyia mixta, i des de llavors l'empresa pública SABEMSA s'encarrega de la gestió integral del cicle de l'aigua.

Dediquen grans esforços econòmics al manteniment, a la digitalització i a la renovació de les canonades amb materials més resistents. I això els ajuda a tenir només un 1,2% de pèrdues en fuites. Xavier Garcés és l'alcalde del municipi:

Som un dels municipis amb menys pèrdues d'aigua de Catalunya. Estem molt contents d'aquesta eficiència. És molt important que el talent d'enginyers i tècnics especialitzats sigui 100% públic.

Nova planta de potabilització d'aigua de Barberà del Vallès (3Cat/Rubén Cabús)

El gerent de la companyia, Brauli Moreno, recomana als municipis optar per aquest model de gestió pública de l'aigua:

La part que les empreses privades destinen a donar dividends als accionistes, nosaltres podem dedicar-la a inversió en xarxa. I això ho agraeixen els veïns.

L'Agència Catalana de l'Aigua té un servei d'assessorament per als municipis que vulguin fer el pas.