Estudiants de la UPC construeixen coets en el seu temps lliure: "És totalment passional"
Fora de les aules. De vegades se'ls fa de nit i, si no hi ha més remei, han de buscar hores el cap de setmana o fins i tot durant les vacances. I, a més, ho fan voluntàriament. Aquest és el plantejament amb què més d'un centenar d'estudiants, i també exestudiants, d'Enginyeria Aeroespacial de la Universitat Politècnica de Catalunya assumeixen el repte de fer realitat projectes que, potser durant la carrera, només poden imaginar.
Formen part de l'UPC Space Program i tenen quatre especialitats on abocar tot el seu talent i alhora aprendre. Construeixen coets, satèl·lits, vehicles extraterrestres i també drons.
Amb només una frase, Míriam Baquerizo deixa molt clara quina és l'essència d'aquesta associació:
És totalment passional les hores que hi dediques, però al mateix adquireixes uns coneixements pràctics que amb prou feines et pots arribar a imaginar.
Joel Esteve, company de la Míriam, ho remata amb una brillantor als ulls especial admetent que, en certa manera, aquesta "passió" de vegades pot resultar un punt addictiva: "No pots desconnectar mai. Potser estàs dormint, potser estàs cuinant, estàs caminant pel carrer i de sobte dius: 'ostres, ho puc fer així!'"
Tanta passió i il·lusions, però, no són fàcils de vehicular sense un suport institucional. i aquí ha estat la mateixa UPC qui ha obert les portes d'espais, laboratoris i tallers per acollir aquest centenar de joves inquiets amb somnis que es projecten cap a l'univers.
David González, professor i coordinador del programa Inspire, que és la matriu que ha fet aixecar el vol a l'associació UPC Space Program, destaca que els estudiants duen a terme els seus propis projectes: "Un dels secrets de l'èxit del programa és que els projectes són autogestionats. És el seu projecte, el d'aquests estudiants, i això els dona una motivació extra que fa créixer i funcionar totes aquestes idees."
És a dir, els projectes es desenvolupen en tots els vessants, des de trobar finançament fins a dissenyar i construir ginys que acaben enlairant-se i van més enllà de l'estratosfera literalment.
Una mena d'assaig del que es trobaran el dia de demà quan aquests estudiants ja siguin enginyers aeroespacials. A més, ja fa uns anys que la possibilitat de trobar feina en aquesta especialitat a prop de casa ja no és un impossible.
En aquest sentit, expliquen que "Catalunya és un lloc on et pots dedicar a la indústria aeroespacial" perquè "és un sector que està en auge, on s'estan creant llocs de treball i, a més, que són d'alt valor i poder-nos desenvolupar com a professionals aquí".
Això sí, mentre a l'univers no hi ha límits per als seus somnis, a la Terra encara se'n troben. Concretament, Baquerizo aporta una reflexió al voltant del biaix de gènere, i és que malgrat que es dediquin a una ciència força jove, no més de 70 anys, considera que "les dones encara s'han d'esforçar més que els homes" per fer-s'hi un lloc
"Hem de canviar l'estigma que l'enginyeria és només per a homes, que les dones també tenen molt bones idees. Els percentatges no són els idíl·lics actualment, és un procés lent perquè s'han de canviar moltes coses encara, però és un procés que ja està en marxa", destaca.
Entre tots els projectes que tenen entre mans, un dels reptes més ambiciosos és el disseny d'un coet propulsat amb combustible líquid, un projecte que moltes universitats d'arreu del món, amb molt més pressupost que l'UPC Space Program, hi estan treballant.
En qualsevol cas, de moment, aquest repte, pensat a Catalunya, ha estat seleccionat per participar en el concurs més prestigiós d'Europa competint amb les 25 millors idees d'altres universitats del continent. A la tardor l'hauran de tenir totalment desenvolupat per defensar-lo i demostrar que funciona i, potser, fins i tot, proclamar-se campions.
