Flora intestinal i esquizofrènia estan relacionades, segons investigadors xinesos
La composició de la flora intestinal té a veure amb l'esquizofrènia, segons un estudi d'investigadors xinesos publicat a la revista "Science Advances". Els autors han demostrat que quan la flora de pacients esquizofrènics es trasplanta a ratolins sans, aquests també comencen a mostrar signes de la malaltia.
L'estudi s'ha publicat dos dies després d'un altre en què es relacionava la composició de la flora intestinal amb la depressió. Tots dos fan avançar en la comprensió de la relació que hi ha entre el tipus de bacteris que tenim a l'intestí i la salut mental.
S'estima que l'esquizofrènia afecta entre el 0,5 i l'1% de la població mundial. Altera els pensaments, les percepcions i el comportament de qui la pateix, que també pot presentar al·lucinacions o deliris. Els seus mecanismes moleculars no són prou coneguts, si bé els tractaments van destinats a rebaixar els nivells del neurotransmissor dopamina.
Se sap que el microbioma de la flora intestinal -el genoma de tots els bacteris que hi són presents- influeix en les funcions cerebrals i en el comportament. Per això, un equip encapçalat per Peng Zheng, d'un hospital afiliat a la Universitat de Medicina de Chongqing, va decidir analitzar el microbioma de 63 pacients amb esquizofrènia -la gran majoria, medicats- i comparar-lo amb 69 individus sans, que actuarien de grup de control.
Els resultats van indicar que la composició de la flora és diferent en els dos grups. D'entrada, la dels esquizofrènics era menys diversa. D'altra banda, alguns grups de bacteris són més presents en els malalts -Veillonellaceae, Prevotellaceae, Bacteroidaceae i Coriobacteriaceae- i d'altres s'hi trobaven en menys quantitat que en les persones sanes.
Ratolins amb esquizofrènia
Els investigadors van voler fer un pas més per desbrinar si aquestes diferències tenien a veure amb la manifestació de la malaltia. Van trasplantar flora intestinal dels malalts a ratolins sans i van observar que aquest manifestaven hiperactivitat motora, menor ansietat, estats depressius i més sobresalts. Són símptomes semblants als que experimenten els animals utilitzats per investigar l'esquizofrènia.
L'anàlisi d'excrements dels ratolins van mostrar una gran activitat dels gens relacionats amb el metabolisme dels lípids i dels aminoàcids -constituents de les proteïnes. Concretament, revelaven anomalies en el cicle que relaciona un neurotransmissor anomenat GABA amb el glutamat (sal d'un aminoàcid).
Segons els autors, aquests resultats proporcionen un nou marc per comprendre els mecanismes de l'esquizofrènia i poden conduir a noves estratègies per al diagnòstic i el tractament d'aquesta malaltia.
