Francesc Torralba: "Un mestre sense esperança no pot ser un bon mestre"
El filòsof i teòleg Francesc Torralba ha reivindicat, a "El matí de Catalunya Ràdio", la necessitat d'enfortir el pensament crític i de recuperar una esperança activa en un context cada vegada més marcat per la incertesa i la immediatesa.
L'esperança, clau en temps de desencís
Torralba proposa en una conversa amb Ricard Ustrell una redefinició clara del concepte d'esperança. Lluny de ser una actitud naïf o un optimisme superficial, la presenta com una força que impulsa a actuar malgrat les dificultats.
Segons ell, cal distingir entre "esperar" i "tenir esperança": mentre que la primera és passiva, la segona implica compromís i moviment.
L'esperança és imprescindible per evitar el desànim i la resignació
En un món ple de conflictes i incerteses --des de crisis socials fins a tensions geopolítiques--, el filòsof sosté que l'esperança és imprescindible per evitar el desànim i la resignació.
Sense aquesta actitud, diu, es cau fàcilment en la idea que "no hi ha res a fer", una percepció que considera especialment perillosa.
El repte de la immediatesa
Un dels principals obstacles per a l'esperança és, segons Torralba, la cultura de la immediatesa. El filòsof sosté que la tecnologia ha acostumat la societat a obtenir respostes i resultats gairebé a l'instant, una dinàmica que --apunta-- dificulta assumir projectes que requereixen temps, esforç i perseverança.
En aquesta línia, adverteix que aquest context es fa especialment visible entre els més joves, que, al seu parer, mostren menys tolerància a la frustració.
Davant d'això, defensa que qualsevol projecte ambiciós --sigui personal o col·lectiu-- implica inevitablement entrebancs, i remarca la importància d'educar en la capacitat d'afrontar-los i persistir-hi.
Educació i esperança a les aules
El paper del sistema educatiu ocupa un lloc central en la reflexió de Francesc Torralba. El filòsof defensa que l'esperança no és un element accessori, sinó una condició imprescindible per a l'exercici docent.
Segons ell, un professor ha de sortir a l'aula amb la convicció que allò que transmet pot arribar a l'alumnat, fins i tot en contextos marcats per la complexitat i la dificultat.
L'esperança no és un element accessori
En aquest sentit, Torralba és taxatiu: "Un mestre sense esperança no pot ser un bon mestre." Malgrat els problemes que afronta avui l'escola --aules diverses, manca de recursos o situacions personals complexes--, destaca la tasca de molts docents que continuen implicant-s'hi plenament.
Aquesta dedicació, afirma, és el fonament sobre el qual es pot construir una educació amb capacitat transformadora, atenta a la diversitat i orientada a generar oportunitats reals d'aprenentatge.
Intel·ligència artificial i pensament crític
Un dels punts més destacats de l'entrevista és la reflexió sobre la intel·ligència artificial. Torralba adverteix que la confiança cega en aquesta tecnologia pot ser perillosa, especialment entre els joves que hi recorren com a font principal de respostes.
Segons explica, la intel·ligència artificial no és neutra, ja que incorpora els criteris, els biaixos i les precomprensions de les persones que la dissenyen.
És urgent educar el sentit crític
Per aquest motiu, Torralba insisteix que "és urgent educar el sentit crític", amb l'objectiu d'evitar que la informació generada per aquestes eines s'accepti sense cap qüestionament.
En aquest context, assenyala també una paradoxa: mentre creix la desconfiança cap a institucions com els mitjans de comunicació o la política, sovint es donen per bones, sense contrast, les respostes que ofereix la tecnologia.
Per al filòsof, aprendre a qüestionar, contrastar i reflexionar continua sent una de les competències clau del present.
