Joel Joan: "Els actors som la baula més feble d'una producció. Si dius el que penses, pots rebre"
El coneixem per sèries mítiques com "Plats bruts" o "Porca misèria", però la carrera de Joel Joan va molt més enllà de la seva faceta com a actor i creador. El també guionista i director va començar a aparèixer a la pantalla com una persona amb valors contundents i idees clares, i sovint ha fet de la comèdia una eina per qüestionar convencions i posar el dit a la nafra.
Amb els anys, i malgrat els canvis en la seva trajectòria com a intèrpret i creador, manté aquesta manera d'entendre la professió. I ho ha deixat clar en una conversa a "El matí de Catalunya Ràdio", en què ha reflexionat sobre les conseqüències de significar-se políticament en el sector audiovisual:
El nostre és el país de la por. Si dius el que penses, pots rebre.
Coincidint amb diverses estrenes, tant al cinema com al teatre, Joel Joan ha passat pel programa i ha estat contundent: no creu que els actors hagin d'amagar les seves idees, camuflar els seus ideals i molt menys silenciar-se per evitar incomodar.
Ocultar ser independentista per poder encaixar
Per l'actor, aquesta por de posicionar-se pot acabar afectant la mateixa raó de ser de la feina artística. Joel Joan assegura que ha pagat un preu professional des que va expressar públicament que és independentista.
Segons explica, és un posicionament que incomoda en una indústria en què tothom vol mantenir una bona relació amb la resta i evitar perdre públic. I ha afegit que els actors són "la baula més feble d'una producció", perquè depenen de les decisions i dels interessos de moltes altres persones.
En aquest context, considera que sovint s'imposa la prudència: no posicionar-se massa, no dir res que pugui perjudicar la pròpia imatge i procurar no tancar-se portes. Una actitud que resumeix amb una frase que moltes persones han sentit a casa: "No et signifiquis, fill meu, no et signifiquis."
Per Joel Joan, aquesta recomanació forma part d'una cultura de la por que va més enllà de la política. Durant la conversa, ha defensat que la llibertat d'expressió també implica poder escoltar opinions que no compartim, sense que expressar-les es converteixi automàticament en un motiu de conflicte.
"Si m'autocensuro, per què faig el que faig?"
L'actor no només qüestiona les conseqüències de significar-se políticament, sinó també la tendència a anticipar-se a les possibles reaccions del públic. Quan algun periodista li ha preguntat si s'autocensura, la resposta ha estat clara: no.
Quin sentit té autocensurar-me pel que faig?
Joel Joan defensa que escriu, dirigeix i interpreta obres i pel·lícules per expressar idees, defensar-les i, alhora, poder-ne riure.
Aquesta reflexió també inclou la pressió que, segons ell, poden exercir les xarxes socials. Creu que la por de rebre crítiques o de provocar una reacció col·lectiva pot condicionar les decisions creatives abans fins i tot que una obra arribi al públic.
Pel creador, això comporta un risc: que els creadors comencin a descartar idees perquè algú podria sentir-se al·ludit o ofès. No planteja que l'art hagi de generar debat, sinó que alerta que, si la por determina què es pot explicar, la creació perd part de la capacitat de qüestionar la realitat.
La comèdia, una manera de parlar dels tabús
Aquesta defensa de la llibertat creativa connecta directament amb la seva manera d'entendre l'humor. Durant l'entrevista, Joel Joan reivindica la comèdia com un gènere capaç d'abordar qüestions incòmodes i de fer-nos mirar de cara les pròpies contradiccions.
El bon humor o pica, o és àcid, o parla d'aquells temes que són tabús.
Per ell, riure no és necessàriament una manera de treure importància a un problema, també pot ser una via per reconèixer errors i començar a superar-los.
Ho ha exemplificat amb "Escape Room 2", una pel·lícula en què participa i que recupera els personatges de la primera entrega per jugar amb les seves contradiccions: la distància entre allò que voldrien ser i el que realment són.
Riure's del procés independentista
A més, l'actor també ha reivindicat la possibilitat de fer humor sobre el procés independentista i el seu desenllaç. Considera que riure's dels fracassos propis pot ajudar a superar el ressentiment i a mirar què va passar amb una mica més de perspectiva.
La comèdia, des d'aquest punt de vista, no serveix només per entretenir; també permet abordar temes que costaria més tractar des d'un registre formal.
Joel Joan reivindica el valor de la comèdia i l'entreteniment
La conversa també ha servit per parlar del lloc que ocupa la comèdia dins de l'art. Joel Joan critica el prejudici que, segons ell, encara fa que el drama es consideri un gènere més prestigiós que la comèdia, malgrat la dificultat de fer riure el públic.
La comèdia és molt arriscada.
A diferència del drama, en què el silenci de la sala no sempre permet saber si una escena funciona, l'humor exposa el creador a una resposta immediata: el públic riu o no riu. En aquest sentit, també ha defensat que l'entreteniment pot tenir valor artístic i fer reflexionar sense renunciar a la capacitat de divertir.
Finalment, l'actor també ha reconegut que li agradaria tornar a fer televisió i aconseguir que el públic torni a emocionar-se i riure amb una sèrie seva, com va passar amb "El crac". Tot i això, assegura que ara mateix no té cap projecte concret entre mans.
