Aturat el desnonament d'un bloc de Barcelona arran d'un principi d'acord perquè les administracions el comprin
S'ha aconseguit impedir, finalment, el desnonament d'un bloc del barri de Sant Andreu, a Barcelona, al número 74 del carrer Llenguadoc.
L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que el consistori i la Generalitat han arribat a un principi d'acord amb la propietat de l'edifici per comprar-lo, a través del Fons d'Emergència Habitacional de la Generalitat.
D'aquesta manera, i si l'operació tira endavant, s'atura el desnonament que hauria afectat divuit pisos i més d'una trentena de veïns, alguns dels quals menors.
Segons l'Ajuntament de Barcelona, hi havia divuit pisos afectats, de vint, on viuen 32 persones, sis de les quals són menors.
La Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya (COSHAC), però, assegura que al bloc hi viuen una cinquantena de persones, deu de les quals menors.
El desnonament estava previst per a aquest dimecres i, des del matí, centenars de persones s'han mobilitzat davant la porta del número 74 del carrer Llenguadoc per mirar d'impedir-lo durant més de dotze hores.
Així han rebut l'anunci que s'aturava el desnonament:
⚠️ #ÚltimaHora Aturat el desnonament del bloc de Barcelona després d'arribar a un principi d'acord perquè l'Ajuntament i la Generalitat compri l'edifici. Així han rebut la notícia les persones concentrades davant el bloc per impedir el desallotjament https://t.co/DhPbuOfL8J https://t.co/vhU3WXE3V7
— 3CatInfo (@3CatInfo) October 7, 2026
En una roda de premsa des de l'Ajuntament de Barcelona, el tinent d'alcaldia d'Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, Jordi Valls, i la secretària d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Lídia Guillén, han explicat com ha anat la negociació:
Avui el govern de la Generalitat i l'Ajuntament han arribat a un acord perquè no hi hagi desnonament. Però això també ha estat possible per la pressió social.
Jordi Valls ha dit que ha estat una "operació complexa que encara està en curs" i per això no s'han avançat més detalls sobre la futura propietat del bloc.
L'Ajuntament de Barcelona havia informat que estava intentant suspendre l'execució "per totes les vies possibles". I havia demanat la suspensió al TSJC per vulnerabilitat de les persones que hi viuen i havia parlat amb l'advocat de la propietat.
Segons el Tribunal Superior de Justícia (TSJC), però, no hi havia cap informe de vulnerabilitat respecte dels ocupants.
Aquesta amenaça de desnonament ha arribat l'endemà que el Consell de Ministres tornés a aprovar els dos decrets d'habitatge que el Congrés va tombar la setmana passada. El més ampli entrarà en vigor aquest dijous, mentre que el segon no serà efectiu fins al 15 de novembre, si l'avala la Diputació Permanent.
En referència als decrets d'habitatge, Jordi Valls ha dit que "és important aprovar-los" i, sobre el dret a l'habitatge, Lídia Guillén ha afirmat que "és crucial":
Catalunya no pot ser només un lloc on invertir, sinó un país on viure.
Els procediments es van iniciar el 2019
Precisament, el TSJC ha informat que els procediments es van iniciar el 2019, quan es van ocupar els habitatges de l'edifici. I l'any 2021 es va fer un llançament dels pisos, que van ser ocupats de nou.
Joan Ramon Riera, comissionat d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, ha estat molt clar aquest matí:
Amb tot el que hi ha al damunt de la taula, avui no és ni oportú ni necessari tirar endavant aquest desallotjament. Des de l'Ajuntament de Barcelona demanem la seva suspensió.
Des de la Generalitat han utilitzat exactament el mateix qualificatiu. De fet, el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Miquel Bagudanch, ha dit que "'inoportú' és una paraula suau" i ha afegit que aquest desnonament "no s'hauria de produir".
"Està passant cada dia"
Segons la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya, una de les organitzacions convocants de la concentració de protesta, les famílies demanaven un lloguer social que no se'ls havia concedit.
El seu portaveu, Marcel Minoves, ha explicat que en aquest cas es tractava d'un desnonament "en el qual no hi havia alternativa per a les persones desnonades".
L'Ajuntament va dient que el que va passar a Madrid amb la Maricarmen no podria passar aquí, però està passant cada dia.
Què se sap del Fons d'Emergència Habitacional
En l'anunci que ha fet l'Ajuntament de Barcelona per explicar que han arribat a un principi d'acord per aturar el desnonament i comprar el bloc, han parlat d'un Fons d'Emergència Habitacional de la Generalitat.
És un nou fons acabat de crear i així ho ha anunciat la Generalitat aquest dimarts. Aquest fons preveu finançar l'adquisició d'immobles, que s'incorporaran al patrimoni de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que n'assumirà la titularitat i la gestió.
Compta amb una dotació inicial de 25 milions d'euros ampliables en 25 milions més, tot i que l'acord anunciat preveu que aquest import pugui ser superior en funció de les necessitats.
Els immobles adquirits s'hauran de destinar a atendre les necessitats residencials de persones i unitats de convivència vulnerables que estiguin afectades per procediments que puguin comportar-ne el desnonament.
La intervenció del fons es produirà en última instància, assegura el govern, quan s'acrediti que no existeixen altres recursos o mecanismes per atendre la necessitat residencial urgent.
