Grans inversors reclamen eliminar les regulacions a l'habitatge: "Són idees d'il·luminat"
The District arrenca aquest dimarts a Barcelona i s'allargarà fins dijous. Hi ha més de 14.000 directius de fons d'inversió i empreses convidats a participar-hi per explorar les oportunitats de negoci del sector.
Els grans inversors --o el gran capital, com s'autoanomenen ells mateixos-- arriben a Barcelona amb un missatge clar: "O les administracions s'obliden de les regulacions o ningú voldrà invertir a Catalunya".
Reclamen a l'administració que faciliti el rol del capital privat o avisen que no es podrà construir mai el parc d'habitatge que el país necessita: 200.000 pisos i cases, segons el sector de la construcció.
Per Jaime-Enrique Hugas, co-CEO de la promotora Conren Tramway, "o ens asseiem tots i comencem a parlar de temes seriosos; ens oblidem del 30%, de la regulació del lloguer i d'aquest tipus d'idees d'il·luminat que són fantàstiques per a per la política i els titulars, o aquí no solucionarem aquest tema".
El president de The District, Juan Velayos, afegeix: "Lamentablement, el capital no està trobant facilitats a Catalunya i això és un error".
Durant una jornada de treball prèvia a The District, Hugas va explicar que ja hi ha grans tenidors que estan marxant de Catalunya: "L'altre dia em va venir un senyor que té 500 pisos a Barcelona, un senyor que ho ha aconseguit sobre la base de l'estalvi, li han anat bé les coses, ha anat reinvertint i em va dir que s'ho està venent tot, perquè no vol tenir res a Barcelona".
Aquests grans inversors creuen que s'han creat massa mites al voltant seu. Per exemple, Velayos assegura que és mentida que no atenguin els llogaters quan aquests intenten negociar amb ells: "Com en tot negoci seriós, busquen tenir clients satisfets".
La direcció del congrés ja ha avançat que no vetarà la presència de cap gran inversor, tampoc dels israelians.
Les regulacions del mercat
Entre les regulacions que els grans inversors volen fer decaure hi ha el topall del lloguer. Catalunya ha estat la primera comunitat que l'ha aplicat a les zones considerades tensionades: 271 municipis a tot el país, on viuen més de 7 milions de persones. Una regulació basada en una normativa estatal.
La Generalitat defensa que amb la mesura els preus han baixat un 6,4% a Barcelona en un any i un 3,7% al conjunt de Catalunya.
L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, ja té a punt la proposta per modificar la mesura que obliga a destinar un 30% de les noves construccions a habitatge protegit.
El document inclou alternatives perquè els promotors no hagin de fer aquests pisos protegits en el mateix bloc que construeixen.
De fet, regular el tema de l'habitatge no només s'ha fet aquí, també en altres països europeus com Àustria, Bèlgica o els Països Baixos.
I és que l'habitatge és la gran crisi dels nostres temps. Només en els últims 15 anys, des del 2010, el preu dels lloguers ha pujat un 28% i el dels habitatges de compra-venda un 56%, segons l'Eurostat.
La majoria d'economistes coincideixen que mentre l'oferta d'habitatge no s'equipari a la demanda, els preus continuaran pujant.
