Guerra a l'Orient Mitjà: l'última hora del quart dia d'atacs

Un primer vol amb 175 espanyols repatriats arribarà aquesta tarda a Madrid des d'Abu Dhabi.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, José Manuel Albares ha explicat que ja s'ha iniciat la repatriació de ciutadans espanyols des de l'Orient Mitjà. Malgrat que no ha volgut donar detalls dels dispositius de repatriació per motius de seguretat,  ha assegurat que en els dies vinents hi haurà més vols de repatriació que sortiran des d'Emirats Àrabs via Istanbul.

El titular d'exteriors també ha assegurat que la seguretat dels 30.000 espanyols a Orient Mitjà és la prioritat del seu Ministeri. Per aquest motiu demana als espanyols presents a la zona que es registrin al registre d'estrangers per tal de millorar la capacitat de seguiment i assistència del seu ministeri.

 Així mateix, el ministre també ha precisat que en els darrers dies la divisió d'emergències del ministeri d'Exteriors ha rebut més de dues mil trucades, les quals se sumen a les que han rebut les ambaixades als seus telèfons d'emergències.

Albares també ha agraït la tasca del personal de les ambaixades que s'enfronten a "una situació molt complicada i difícil", especialment a Teheran.

L'escalada de la guerra contra l'Iran "amenaça de desbordar la capacitat humanitària" a l'Orient Mitjà, ha advertit aquest dimarts l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR).   

"Estem profundament preocupats per l'escalada del conflicte, el seu impacte en la població civil i perquè es produeixin nous desplaçaments a la regió", ha destacat el portaveu d'ACNUR, Babar Baloch, en una roda de premsa. 

Baloch ha recordat que l'ACNUR és l'agència amb més presència a l'Iran, un dels països del món que acull més refugiats, actualment al voltant d'1,6 milions, molts d'ells procedents de la veïna Afganistan. 

"Treballem per donar suport al govern iranià en el manteniment dels serveis sanitaris, l'educació i els serveis socials", ha assenyalat Baloch. 

En aquest sentit, l'ACNUR ha destacat que fins ara no s'han registrat moviments significatius de població en passos habituals de refugiats, com ara la frontera de Turquia o la que separa l'Iran de l'Afganistan. 

Sí que s'han confirmat desplaçaments massius al sud del Líban, la vall de la Bekaa i els afores meridionals de Beirut, amb almenys 30.000 persones allotjades en refugis col·lectius. 

"Moltes famílies estan sortint amb cotxe o a peu amb escasses pertinences, buscant seguretat en altres zones. Moltes persones han hagut de passar la nit als seus vehicles", ha indicat Baloch. 

Durant la roda de premsa, el portaveu del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef), Ricardo Pires, ha manifestat la preocupació de l'organisme pel greu impacte que el conflicte podria tenir en milions de nens a la regió. 

"Ja han suportat mesos d'inestabilitat i ara s'enfronten a nous traumes provocats per la por i el desplaçament", ha advertit Pires.

El Ministeri d'Afers Exteriors de Kuwait ha confirmat que l'ambaixada dels Estats Units ha estat atacada aquesta passada nit.

En un comunicat a Twitter, el govern kuwaitià ha condemnat l'atac i ha assegurat que és una violació flagrant del totes les normes i lleis internacional.

Aquesta passada nit, tan aquesta ambaixada com la que tenen els Estats Units a l'Iran van ser atacades. Ambues estan tancades actualment. 

A més, el personal no essencial de la seu governamental de Kuwait i les seves famílies han rebut ordre d'abandonar el país.

L'alt comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Volker Türk, ha exigit una investigació "ràpida, imparcial i exhaustiva" de l'atac a l'escola de Minab, al sud de l'Iran, que va tenir lloc dissabte, el primer dia de l'ofensiva militar dels EUA i Israel.  

"Desenes de nenes van morir o van resultar ferides quan l'escola, en plena jornada escolar, va rebre l'atac més mortífer i devastador" dels últims dies, ha destacat aquest dimarts Ravina Shamdasani, portaveu de l'oficina de l'alt comissionat. 

Shamdasani ha recordat que els atacs indiscriminats dirigits contra civils o béns de caràcter civil "poden considerar-se crims de guerra", tot i que ha assenyalat que encara no es tenen informacions completes sobre l'atac a Minab per poder arribar a aquesta conclusió. 

La portaveu ha afegit que la possibilitat d'investigar-lo "recau en les forces que van dur a terme l'atac" a l'escola primària de nenes, en al·lusió a Israel i als Estats Units. 

"Els instem que facin públics els resultats i garanteixin la reparació de comptes i la reparació per a les víctimes", ha subratllat Shamdasani. 

Segons la Mitja Lluna Roja Iraniana, unes 180 persones, la majoria nenes, van morir en l'atac contra l'escola, una xifra que forma part de les almenys 787 que han mort a l'Iran des del començament de la guerra.va rebre un atac 

La Unesco ha condemnat els danys que ha patit el palau de Golestan a causa de l'ona expansiva d'un bombardeig a Teheran aquest dilluns i ha recordat que es tracta d'un edifici considerat patrimoni de la humanitat.

En un comunicat, l'organisme ha mostrat la seva preocupació per la destrucció del patrimoni cultural de l'Orient Mitjà per la guerra i ha destacat que el dret internacional, la Convenció de la Haia del 1954 per a la Protecció dels Béns Culturals en cas de conflicte armat i la convenció del 1972 sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural protegeixen els béns culturals.

"És difícil saber com acabarà aquest conflicte. Ara mateix és una guerra limitada a una campanya aèria, tot i que com al juny l'objectiu és forçar l'Iran a arribar a acords", ha explicat a 3CatInfo Oriol Casamor, secretari de la Societat d'Estudis Militars.

Casamor ha destacat que l'ofensiva militar actual és una continuació molt més extensa de l'executada al juny per Israel i els Estats Units on, principalment, "van atacar la defensa aèria i el desenvolupament del programa nuclear iranià".

"Amb relació a les protestes de l'oposició interna del gener i l'actual campanya militar, veurem si els atacs provoquen un canvi en l'equilibri de poder dintre del país", ha afirmat l'analista, que parla de tres escenaris possibles: 

"O es produeix la deserció d'algun comandament militar, o l'oposició s'arma per poder fer front a l'exèrcit o es produeix una intervenció exterior sobre el terreny.  Aquesta tercera opció sembla molt poc probable."

Pel que fa a una possible intervenció militar dels països del golf Pèrsic, Casamor creu que tenen "prou capacitat militar" per fer-ho i que això "pot afectar el mercat dels combustibles fòssils".  

L'exèrcit d'Israel ha informat a través d'X que míssils iranians han entrat dins del territori d'Israel i demana a la població que se situï en zona segura. És el segon avís d'aquest tipus que emet Tel-Aviv aquest matí.

Així mateix, AFP informa d'explosions a les capitals de Qatar, Doha, i Bahrain, Manama, aquest dimarts. Davant la situació, el Ministeri de l'Interior de Bahrain ha instat els residents a traslladar-se al lloc segur més proper.

A Oman s'han reportat danys mínims després que un avió no tripulat s'ha estavellat contra un tanc de petroli i que Israel ha informat, aquest matí, que l'Iran l'havia llançat cap al seu territori.

La Guàrdia Revolucionària també ha afirmat  haver atacat una base aèria nord-americana a Bahrain, però no han aportat proves.

L'Iran així manté la seva decisió d'expandir el radi d'acció de la guerra, alhora que el seu territori segueix rebent bombardejos: aquest matí les forces aèries israelianes han atacat Teheran i Beirut, al Líban, simultàniament.

L'Aràbia Saudita ha condemnat l'atac iranià d'aquest dimarts contra l'ambaixada dels EUA a Riad i ha subratllat que es reserva el dret de respondre-hi, segons un comunicat del Ministeri d'Afers Exteriors. 

Al text fet públic, el regne saudita reafirma "el seu ple dret a prendre totes les mesures necessàries per defensar la seva seguretat i els seus interessos vitals, incloent-hi l'opció de respondre a qualsevol agressió". 

Israel assegura que ahir va atacar el palau presidencial iranià i les oficines del Consell Suprem de Seguretat Nacional a Teheran.

Segons ha comunicat en un tuit l'exèrcit israelià, dilluns al vespre, "avions israelians van atacar i desmantellar instal·lacions situades dins el complex de lideratge del règim terrorista iranià al cor de Teheran" i hi han afegit que "es va llançar una gran quantitat de municions sobre les oficines presidencials i l'edifici del Consell Suprem de Seguretat Nacional".