Sis presos indultats per Setmana Santa: d'on ve una tradició lligada a una llei de 1870
Cada any per Setmana Santa el govern espanyol aprova l'indult a diversos presos proposats per les confraries religioses, la majoria andaluses. Es tracta de reclusos que mostren bon comportament i que comparteixen la fe catòlica, i que després desfilen a les processons com a mostra de penediment i agraïment.
El Consell de Ministres d'aquesta setmana ha concedit sis indults, que es van publicar al BOE de dimecres i que, de fet, han estat els primers d'aquest 2026.
Són tres homes i tres dones, condemnats per delictes d'estafa, contra la salut pública, tràfic de drogues i lesions. El govern espanyol diu que ha tingut en compte els informes del tribunal sentenciador i la Fiscalia, i atenent raons de "justícia i equitat".
D'on ve la tradició d'indultar presos per Setmana Santa?
La norma es manté any rere any, sigui quin sigui el color polític del govern i malgrat que l'Estat és aconfessional.
L'origen no queda clar, però hi ha una referència a la Llei 24 del 1447, on ja es reconeix el dret del rei a indultar coincidint amb la celebració religiosa. Una altra referència a un decret del 1757, també recull el privilegi d'indultar condemnats a mort, sempre que no haguessin comès delictes de sang.
L'actual llei espanyola sobre l'indult, però, data del 1870. El catedràtic de dret processal Jordi Nieva ha explicat a Catalunya Informació que era una norma de caràcter provisional que s'ha perpetuat en el temps:
Després que el general Prim i els altres sublevats havien expulsat Isabel II, van fer una sèrie de lleis molt i molt ràpides i de caràcter provisional per organitzar l'Estat
Atès el caràcter aconfessional de l'Estat, Nieva ho considera un costum si més no qüestionable: "Evidentment, és qüestionable des del punt de vista d'un estat aconfessional, però és de les coses que s'han mantingut a Espanya i a altres països. L'Estat ha decidit respectar aquesta tradició. Podria deixar de fer-ho perfectament i no passaria res".
El beneplàcit de les confraries
La xifra d'indults concedits ha disminuït els darrers anys i ara se situa al voltant d'una trentena a l'any. L'any passat en van ser 12, sis per Setmana Santa. El govern espanyol pot concedir-ne durant tot l'any, però els que sol·liciten les confraries tenen més probabilitats de ser aprovats.
Segons dades de la fundació CIVIO, una organització independent que fiscalitza l'acció pública i de les administracions, els governs han concedit al voltant del 10% dels indults demanats per les germandats de Setmana Santa. Un percentatge força superior al que reben les peticions de perdó en general, que no arriba a l'1%.
Segons la mateixa entitat, des del 1996 s'han donat més de 10.700 indults a Espanya i la majoria va ser durant el govern de José María Aznar. De fet, el 2000, any de la reelecció del líder popular com a president, va ser el que més indults per a qualsevol classe de delicte es van donar. El següent en el rànquing és José Luis Rodríguez Zapatero.
Pel que fa a la tipologia, la majoria dels perdons --més de 3.000 d'aquests 10.700-- s'han concedit per delictes contra la salut pública, que inclou temes relacionats amb drogues. En segon lloc, hi ha els robatoris i furts, amb més de 2.000 condonacions.
