Israel bombardeja de nou Teheran i Beirut, mentre l'Iran colpeja una base nord-americana a Qatar
La guerra a l'Orient Mitjà no afluixa i Israel anuncia una nova gran onada d'atacs contra l'Iran. La Mitja Lluna Roja ja comptabilitza 787 morts per l'ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel a l'Iran, que ha forçat un relleu del lideratge iranià per la mort de l'aiatol·là Ali Khamenei.
Les últimes hores s'han tornat a sentir explosions en diferents punts de l'Iran i també a la capital del Líban, Beirut, en una mostra més de la dimensió regional del conflicte. De fet, aquesta nit Israel ha demanat que s'evacuïn 16 poblacions libaneses per un atac imminent i se sap que una desena de persones han mort i, com a mínim, una vintena més han quedat ferides pels atacs de la nit i la matinada.
L'Iran també ha atacat Tel-Aviv i Jerusalem, on s'han sentit explosions i han caigut restes de projectils, i la base militar més gran dels EUA a la regió, situada a Qatar, segons ha confirmat el Ministeri de Defensa de l'emirat. Tant l'Aràbia Saudita com Kuwait han informat que han interceptat drons i míssils iranians.
A Kuwait, una nena d'11 anys ha mort després de rebre l'impacte de metralla d'un projectil iranià interceptat. El govern local també ha informat de la mort de dos soldats.
Pel que fa a l'estret d'Ormuz, aquesta matinada l'agència britànica d'Operacions Comercials Marítimes ha informat de dos incidents a la zona. El primer, una explosió al costat d'un vaixell, que s'hauria produït després que els tripulants detectessin activitat sospitosa als seus voltants. Hores més tard, un segon vaixell ha informat que havia rebut l'impacte d'un projectil. La tripulació de tots dos vaixells està sana i estàlvia.
Teheran també ha informat d'un atac amb míssils contra un destructor nord-americà quan carregava combustible en alta mar a l'oceà Índic, que hauria quedat en flames.
Aquests atacs arriben després que Donald Trump anunciés que el seu govern oferirà escorta militar i assegurances de risc polític "a un preu raonable" per al comerç marítim que hi transita. Tot i això, la Guàrdia Revolucionària ha amenaçat de cremar els vaixells que intentin travessar-lo. Els militars iranians asseguren que "controlen totalment" l'estret i diuen que no permetran que en surti ni una gota de petroli.
Els EUA i Israel fan balanç
Washington quantifica en 1.700 els objectius que ha atacat des que dissabte va començar l'operació, batejada com Fúria Èpica, segons el balanç que ha fet el Comandament Central de l'Exèrcit dels Estats Units (Centcom).
Aquesta matinada els EUA han fet balanç dels 4 primers dies de guerra. Asseguren que la intensitat dels bombardejos que hi va haver les primeres 24 hores del conflicte va doblar la dels atacs del 2003, al començament de la invasió de l'Iraq.
Israel, per la seva banda, ha informat de 1.600 incursions aèries i 4.000 bombes en els quatre dies d'ofensiva a l'Iran.
Segons el portaveu militar, el tinent coronel Nadav Shoshani, les forces armades israelianes han destruït 300 plataformes de llançament de míssils a l'Iran i han dut a terme centenars d'atacs a l'Iran i el Líban.
Shoshani ha justificat també l'atac d'aquest dimarts a l'edifici de l'Assemblea d'Experts, que ha de triar el successor de Khamenei, on es reuneixen els 88 clergues encarregats de la votació. No queda clar qui hi havia en aquell moment, ni si hi ha hagut baixes.
"L'assemblea triaria un líder per a l'Iran, cosa que és clau per a la seva capacitat de dirigir la maquinària de guerra i dur a terme les seves operacions de manera coordinada. I ens volem assegurar que l'Iran es mantingui desorganitzat", ha afirmat Shoshani.
Mentre que a l'anomenada guerra dels dotze dies Israel va anunciar en nombroses ocasions els seus atacs a instal·lacions nuclears iranianes, els últims quatre dies aquests atacs han quedat en un segon pla i s'han prioritzat els atacs contra el lideratge de la República Islàmica o el seu sistema de míssils balístics.
Tanmateix, les capacitats nuclears de l'Iran continuen sent un objectiu israelià. De fet, Israel ha anunciat que ha atacat un complex "secret" de desenvolupament nuclear al nord del país. "El règim va portar part d'aquestes activitats nuclears a caus secrets antibombes, assumint que no les detectaríem. Es van equivocar", ha dit Shoshani.
Macron alerta de l'"escalada perillosa"
La guerra també es fa notar al Líban, amb atacs a Beirut i l'enviament de tropes israelianes al sud del país.
En un discurs televisat al país, el president de França, Emmanuel Macron, ha advertit Israel de l'"escalada perillosa i l'error estratègic" d'una operació terrestre al Líban.
Macron ha instat Benjamin Netanyahu a cessar els seus atacs al Líban, que ja han deixat una quarantena de morts, després que l'exèrcit israelià hagi anunciat que "atacarà" la infraestructura militar de Hezbollah a Tir, al sud del país.
El president francès ha lamentat que "la guerra s'ha estès al Líban, des d'on Hezbollah ha comès el greu error d'atacar Israel i posar en perill els libanesos".
Espanya, amenaçada per Trump
Més equidistant és la posició d'Espanya, a qui aquest dimarts Donald Trump va titllar d'"aliat horrible". El president dels Estats Units va ordenar tallar tot el comerç amb Espanya per la seva posició en l'ofensiva a l'Iran.
"Ningú ens dirà que no fem servir les bases estatunidenques", ha dit després que el govern de Pedro Sánchez s'hagi negat a permetre la utilització de bases nord-americanes a Espanya en el marc de la guerra a l'Orient Mitjà.
Aquestes declaracions incendiàries arriben després que el ministre d'Exteriors assegurés que no temia represàlies per haver-se negat a permetre que les bases de Morón i Rota siguin utilitzades per atacar l'Iran.
Tot això en un context de preus a l'alça: des de diumenge fins aquest dimarts, la gasolina i el gasoil s'han encarit tres cèntims més de mitjana.
