Josep Puigbó conversa amb Albert Vidal, a "(S)avis"

Sempre disposat a anar més enllà, Albert Vidal s'ha enterrat viu diverses vegades, ha compartit gàbia amb altres espècies del zoo, ha dirigit un cor de presos en una presó d'alta seguretat de Mongòlia i, fins i tot, ha dansat pels aires amb una gran excavadora. Expert en l'art de la transmutació, és capaç de desaparèixer dels escenaris per, al cap d'un temps, donar-se de nou al món. Tot plegat per no repetir-se.

Nascut al carrer Muntaner de Barcelona, confessa que quan tenia deu anys ja sabia que estava predestinat a fer alguna cosa especial. Per ell, les arts escèniques qüestionen la comprensió de la realitat i qualsevol espai es pot convertir en un escenari que dugui a la reflexió sobre la vida i la mort. D'aquí, segurament, que es consideri un home del Renaixement.

Es considera un privilegiat perquè ha pogut aprendre de grans mestres: va estudiar amb Jaques Lecoq a París i va ser mestre de la seva escola. Va treballar amb el Premi Nobel Dario Fo i va estar un temps vivint amb el creador del "butoh" japonès, Kazuo Ono.

Mim, actor, cantor tel·lúric, performer, bufó, místic i filòsof, és considerat un dels artistes més brillants i singulars de l'escena catalana contemporània.

Algunes de les citacions de l'entrevista a "(S)avis"

"Hi ha molta gent vàlida al món, però se la sent poc. És important que hi hagi una revolució del pensament."

"El cristianisme és l'única religió que va descobrir l'amor humà."

"Tots som presidents, tots, i com a poble, més."

@Savis_33