Josep Puigbó conversa amb Joana Biarnés, a "(S)avis"

El 19 de desembre va morir Joana Biarnés (1935-2018), la primera dona fotoperiodista de tot l'Estat. Coneguda, entre altres gestes, per haver-se colat a la suite dels Beatles de l'Avinguda Palace l'any 1965, aquesta terrassenca va vèncer els prejudicis d'una època marcada pel franquisme i va obrir camí a totes les dones del país que més tard van voler dedicar-se al fotoperiodisme.

Lluitadora, rigorosa i amb una gran capacitat per captar l'instant i les emocions, Joana Biarnés va triomfar com a reportera gràfica immortalitzant amb la seva càmera grans figures del panorama nacional i internacional, com Rafael, Serrat, Dalí, Carmen Sevilla, Marisol, els Beatles, Orson Wells, Roger Moore, Jack Lemon i molts d'altres. Però les seves fotografies recullen, a més, l'esperit vitalista i provocador dels anys 60 i 70. Amb la irrupció dels paparazzi, l'any 1985, ho va deixar tot i se'n va anar a viure a Eivissa per muntar-hi un restaurant amb el seu marit.

Poc abans de morir, el 18 de novembre del 2018, Josep Puigbó va poder entrevistar-la als estudis de TV3. En aquesta conversa la fotògrafa reivindica l'exercici del fotoperiodisme, repassa la seva vida i trajectòria professional i parla dels projectes que, als 83 anys, encara la il·lusionaven.

Algunes de les citacions de l'entrevista a "(S)avis"

"Disparar i demanar permís. Primer disparar i després demanar permís."

"Al principi mai vaig creure en la meva feina. Vaig fer el que va dir el meu pare, la feina ben feta, ben revelat, ben organitzat, ben classificat i a guardar, i ja està. Això jo ho vaig fer al peu de la lletra i mai vaig creure que tingués cap mèrit."

"Utilitzo la il·lusió perquè al carrer passen coses contínuament, hi ha fotos de flors, d'animals, de persones, de fets."

@Savis_33