La caiguda de Mazón posa a prova el lideratge de Feijóo i endureix la pugna amb Vox

Alberto Núñez Feijóo i la seva direcció al PP respiren avui més tranquils. La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat obre un escenari incert al País Valencià, però allunya el fantasma d'una crisi sistèmica al PP que amenaçava de desestabilitzar el partit de Feijóo al conjunt de l'Estat.

A la seu central dels populars, al carrer Génova de Madrid, tenen la sensació d'haver parat un primer cop i afronten ara un segon repte: convèncer Vox d'investir un president alternatiu a Mazón sense passar per les urnes. El gran dubte és quin preu posaran els d'Abascal i què està disposat a donar el PP.

La sortida de Mazón és una decisió personal de qui dirigia la Generalitat Valenciana el dia de la dana, segons expliquen al PP. La seva renúncia s'ha precipitat en només quatre dies després del funeral d'estat per les víctimes de les riuades.

L'escenari era insostenible per al PP i per a Mazón, que desencadena el seu comiat quan dijous passat va comunicar a Feijóo que obria un procés de reflexió que ha acabat evidenciant que la reconstrucció que ha guiat el discurs del PP des de l'endemà de la dana els ha passat una factura cara.

L'escridassada, punt d'inflexió

Al PP culpen el govern espanyol d'haver-los deixat sols i Feijóo ha redoblat ara l'aposta per a aquest missatge, però qui va sortir escridassat i insultat del funeral d'estat va ser Mazón.

Feijóo i la seva direcció van prendre nota d'aquell instant, convertit ara en punt d'inflexió. El País Valencià és des d'avui escenari d'una nova pugna entre PP i Vox que arriba amb les enquestes bufant a favor dels d'Abascal i obligant a remar els populars.

Fa tot just quinze dies, al PP ningú pensava en unes eleccions. Ara han de treballar per evitar-les en terres valencianes mentre María Guardiola ja ha fet el pas a Extremadura, Fernández Mañueco ha de revalidar la seva presidència a Castella i Lleó al març i a l'Aragó el president Jorge Azcón ha partit peres amb Vox.

Massa escenaris incerts per a un Feijóo que s'esforça a dir que el PP és sinònim d'estabilitat, fiabilitat i bona gestió.

El País Valencià serà un test d'estrès important per a Feijóo, que l'obliga a obrir negociacions amb Vox en precampanya per Extremadura i amb un Abascal que fa setmanes que ha baixat al cos a cos amb Feijóo i el PP.

Avui es fa impensable una majoria alternativa per als populars, tenint en compte que la resta de partits fa temps que reclamen eleccions i que responsabilitzaven Mazón de les víctimes de la dana i el PP de Feijóo de no fer-lo fora abans. Mazón, a més, seguirà de diputat, seguirà sent aforat i tenint l'antipatia de l'oposició.

La direcció del PP té clar que els candidats autonòmics del partit els trien ells, i mai havien amagat que la seva preferida per rellevar Mazón era l'alcaldessa de València, María José Catalá.

Ara sabem que a una part del PP valencià prefereixen Vicent Mompó, que lidera el partit a la província de València, però ara mateix no és diputat. I tampoc sabem quin candidat prefereix Vox.

Vox, disposat a tot?

Feijóo vol que els d'Abascal l'investeixin sense unes eleccions. La pregunta és qui triarà Feijóo, sí. Però, també, quin al·licient tindrà Vox per fer-ho quan les últimes enquestes li diuen que, si ara al País Valencià votessin, el PP perdria 7 diputats... que guanyarien els d'Abascal.

La mateixa suma per a la majoria, però amb un equilibri de forces diferent. Vox no s'hi ha mullat, però Abascal ja ha deixat clar que el suport no està garantit, que el PP no li ha comentat res d'aquesta operació i que l'escenari que planteja Feijóo d'investir algú en interinatge ni és consensuat ni és concret, i que ja es veurà.

Abascal no està content amb l'operació per fer caure Mazón --Vox preferia que seguís, encara que fos per seguir aprofitant-se del seu desgast electoral-- i ni tan sols li ha agradat el dia.

Un any després de la dana, Mazón ha plegat quan començava el judici al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, i per Abascal els populars han donat aire a Sánchez i han desaprofitat una ocasió de desgast públic per al president espanyol.

El mateix dia que el Tribunal Suprem ha proposat jutjar l'exministre socialista José Luis Ábalos per corrupció i que la Guàrdia Civil ha entregat al jutge un nou informe que estén l'ombra de delicte sobre el ministre Ángel Víctor Torres quan era president de les Canàries.

Com queda Feijóo

Vist des de fora, el plantejament que fa Feijóo per al País Valencià ve a dir que ell aposta per la continuïtat i l'estabilitat i que si acaben abocats a unes eleccions anticipades serà perquè Vox, i la resta de partits, no remen en aquest sentit.

Però l'escenari també posa de relleu que Feijóo i Mazón no han pogut tancar tots els serrells del seu pas al costat, que la discussió interna seguirà entre Madrid i València i que el lideratge de Feijóo es pot veure discutit des de fora si no pot governar aquesta nova crisi interna.

Amb tants fronts territorials oberts, Feijóo necessita que el partit vagi a l'una, que ningú dubti que ell marca el pas i que la relació autonòmica de necessitat aritmètica amb Vox no aprimi el seu lideratge. És l'argument principal del PSOE i del govern espanyol contra Feijóo.

Dins del PP, a València, no tothom comparteix que Feijóo hagi abonat la sortida de Mazón quan, judicialment, segueix sense cap però. I recorden que Pedro Sánchez està disposat a fer campanya, per exemple, amb el socialista extremeny Miguel Ángel Gallardo malgrat que va maniobrar per mirar d'aconseguir l'aforament exprés pel cas que investiga al germà del president espanyol.

Feijóo diu que escoltarà el PP valencià, les seves demandes i el que diuen necessitar. Però la seva direcció torna a recordar els Estatuts del partit, que li donen a la direcció la potestat de triar candidats autonòmics.

Sol a Génova

Fa mesos que Feijóo ha optat de manera recurrent per fer actes polítics amb tots els seus presidents autonòmics. En són fins a 11, i no només donen una imatge potent de fortalesa institucional.

El líder dels populars s'hi agafa per fer-los signar declaracions d'intencions polítiques en diversos àmbits (seguretat o habitatge, per exemple) que volen transmetre el missatge que la seva candidatura a president del govern incorpora un pla de govern d'ampli suport.

El dia que Mazón ha plegat, tots els presidents autonòmics del PP estaven citats a la seu central del partit. Només un, el murcià Fernando López Miras, hi ha anat. La resta se n'han excusat per motius d'agenda.

El que no és clar ara és el camí que agafarà la política espanyola pel gir de guió que suposa la caiguda de Carlos Mazón.

Al PP, de portes endins, donaven per fet que la legislatura tenia corda mentre els socis de Sánchez no el fessin caure de manera efectiva. Insistien a reclamar al president espanyol una convocatòria electoral, però no hi havia pressa per a unes eleccions autonòmiques.

Però amb les relacions amb Vox en constant deteriorament, el moviment de María Guardiola a Extremadura, que ja té el vistiplau públic de Feijóo, pot convertir-se en un tsunami si el País Valencià s'aboca a les urnes.

Bufen vents contraris al PP i els problemes territorials es multipliquen.

Alfonso Fernández Mañueco té eleccions amb la ressaca de la gestió dels incendis forestals de l'estiu. Isabel Díaz Ayuso veurà aquesta setmana desfilar el seu nòvio pel Suprem en el judici al Fiscal General de l'Estat i anirà a judici per frau fiscal a la primavera del 2026. Juan Manuel Moreno Bonilla gestiona la polèmica pels cribratges de càncer de mama a Andalusia.

No fa tant, alguns es plantejaven si el PP podia apostar per un superdiumenge electoral per donar un cop d'efecte i una altra demostració de força.

El calendari, almenys per uns dies, dona aire a l'oposició. No perquè no tinguin les seves pedres a la sabata, sinó perquè poden ser els grans beneficiats d'una guerra demoscòpica entre PP i Vox que per ara canvia el repartiment de força entre ells, però no els amplia la majoria.