La depressió: com saber si tu -o algú del teu entorn- la pateix?

"Som la societat al llarg de la història de la humanitat amb més estrès i amb més malestar psicològic en general. Una de cada cinc persones tindrà depressió al llarg de la seva vida, la qual cosa sorprèn perquè les condicions materials i ambientals són les millors". Ho explica Javier García Campayo, catedràtic de Psiquiatria en la Universitat de Saragossa. Segons ell, amb les noves generacions s'ha produït un canvi que gira al voltant de les expectatives.

Com podem saber si tenim una depressió o si la té algú del nostre entorn?

Javier García Campayo parla de l'anhedonia, quan un ja no gaudeix de les coses de què sempre ha gaudit. "Pares que ja no gaudeixen d'estar amb els fills, o persones a qui els agrada molt la seva feina i ja no en gaudeixen. Hi acostuma a haver irritabilitat o altres factors biològics, com disminució de la gana... Un altre factor és el nostre rendiment, el qual, fem el que fem, ha disminuït."

La psicòloga Mercè Conangla diu que "la depressió és quan et quedes encallat. A vegades succeeix quan la tristesa no s'expressa, quan es reprimeix. Queda encallada dintre teu i de mica en mica pots anar quedant en un pou, en una mena de lloc sense aparentment sortida. I això ja és la depressió".

Va ser el que li va passar a la Carme García. Va patir una depressió, va aconseguir sortir del pou i recorda el que va viure.

També va conviure amb una despressió la psicòloga Carme Brit, que la defineix com "viure en blanc i negre quan pots viure en color". En el seu cas, la depressió va ser conseqüència d'una etapa professional molt dura: "Em vaig veure sotmesa en un procés de mòbing i això va conduir-me a una depressió. Vaig estar 9 mesos de baixa."

Carme Brit va caure en el pou arran d'un problema laboral. És precisament una de les causes ambientals de què parla el psiquiatre García Campayo. Explica que un alt percentatge dels casos s'originen per aspectes biològics, però que en aquest moment són més importants els factors ambientals "com són l'estrès laboral, l'estrès de parella, etc... Per exemple, tenir tres fills o més de menys de 14 anys... es considera un factor de risc, ja que l'esforç és enorme..."

I com cal tractar les depressions?

García Campayo defensa que el tractament no ha de ser només farmacològic i que teràpies com el mindfulness poden ser útils en casos de depressions recorrents perquè "ajuden a disminuir el malestar". Segons ell, els estudis constaten que quan la intensitat és moderada o greu el més eficaç és combinar el tractament farmacològic i el psicològic, però "quan la depressió té una intensitat lleugera, no caldria tractament farmacològic i la psicoteràpia seria suficient".

La psicòloga Carme Brit ajuda persones amb la psicoteràpia, que té diferents fórmules per acompanyar. "La primera, escoltar molt bé el pacient i, sobretot, contenir. Ser aquella persona que pot recollir el dolor que té el pacient. I, la segona, posar-li sobre la taula que allò que està pensant només són pensaments, però no són ell i que cal treballar i reformular aquests pensaments".

Brit explica que hi ha diferents paraules i expressions que cal erradicar quan es parla amb una persona que pateix depressió. Són "Anima't", "tots tenim problemes", "si estàs així és perquè vols", "si no t'esforces, no te'n sortiràs", "deixa de fer-te la víctima" o "has de tenir una actitud positiva".

No confondre depressió amb tristesa

El psiquiatre Enric Àlvarez explica que "la depressió no és la tristesa, que és una emoció completament normal que hem de tenir i és bo que la tinguem en determinades ocasions. Tampoc es considera depressió la gent amb un temperament poc assertiu, pusil·lànime o pessimista. La gent que té aquest tarannà de tota la vida tampoc té una depressió".