La IA està robant l'ànima dels cartells de les festes majors?
L'estiu és temps de festes majors, de barri, de carrer, de castells, de cercaviles i de tot de manifestacions culturals populars que ens defineixen. Són festes de tota la vida que aquest 2026 es presenten als carrers i, sobretot, a les xarxes socials molt sovint amb cartells fets amb intel·ligència artificial.
Fins i tot hi ha pobles, com Ordis, a l'Alt Empordà, on han fet un cartell amb IA, l'han animat i a més han creat una cançó commemorativa.
L'ús de la IA acabarà uniformitzant el cartellisme?
Fer cartells amb IA és una opció accessible, ràpida, econòmica i efectiva, especialment per a poblacions petites, entitats o carrers quan fan festa. Però fer servir tant la IA acaba uniformitzant una mica el cartellisme?
Sisón Pujol, de l'Associació de Disseny Gràfic i Comunicació Visual ADG-FAD, diu que sí: "Ens anirà uniformitzant i crec que hi haurà un moment que hi haurà un efecte rebot."
Pujol ho compara amb el procés que hi ha hagut amb "el menjar de proximitat i el pa amb massa mare, que ara apreciem".
Arribarà un moment que, no només els professionals, sinó la societat demanarà sentir aquesta cosa genuïna de cada població i aleshores ho reclamarem.
Pobles on els cartells els fan els veïns
Convivint amb la IA, hi ha altres pobles com Sant Martí Sarroca, a l'Alt Penedès, on han decidit que siguin, no els professionals, sinó els veïns els que facin el cartell cada any. Són persones com la Maria Rafecas, que no es dedica al disseny gràfic, però li agrada.
Aquest any s'ha inspirat en els permòdols, les figures medievals que decoren l'església romànica de Santa Maria, una construcció del segle XII.
"El cartell són unes personetes fent les coses típiques de la festa major del meu poble: el concurs de truites, el concert, el torneig de futbol sala..." diu Maria Rafecas, que explica en què s'ha inspirat:
Ho fan personatges amb la cara dels permòdols que tenim aquí. M'hi he inspirat per connectar una mica amb el nostre patrimoni cultural, reivindicar-lo.
A la Maria no li ha passat pel cap fer servir la IA, tot i que també admet que no la coneix gaire. Ha preferit "gaudir del procés creatiu". Dibuixar, pensar i repensar, perquè cada element del cartell tingui un significat, aporti alguna cosa.
És una feina a la qual ha dedicat hores i dies. Sap que no rebrà cap recompensa econòmica, a part de, segurament, un dinar amb la comissió de festes. "No és pas la finalitat", assegura satisfeta:
Per a mi és un honor fer el cartell de festa major del meu poble i veure-hi plasmada la meva idea. Tenir aquesta sensació de formar-ne part, d'esforç i d'haver-hi participat.
Salvaguardar els cartells amb ànima
Catalunya, i particularment Barcelona, és un dels grans centres del cartellisme modern. Per Sisón Pujol, això serà un llegat que no es malbaratarà:
La IA no matarà la creativitat; al contrari, la impulsarà. És probable, però, que es visquin uns moments inicials de confusió.
Per als dissenyadors la IA "és una eina més", que s'ha de governar i no s'ha de fer servir "perquè creï sola".
Sisón Pujol adverteix que "s'hauria d'intentar no perdre el que és genuí dels pobles; s'ha de mirar que el cartell transmeti quelcom que estigui en l'ànima del poble; si no, hi ha un risc que acabem uniformitzant, que confonguem un poble amb el del costat. S'ha de vetllar perquè tingui qualitat".
