La reacció d'un institut davant l'ús generalitzat de la IA: aturar-se i pensar bones pràctiques
Les eines d'intel·ligència artificial (IA) estan a l'abast de tothom, també de professors i alumnes als centres educatius.
Entre els docents hi ha preocupació perquè veuen com alguns estudiants ja no fan els deures perquè demanen a eines d'IA que els els facin, però alhora alguns docents utilitzen la IA per preparar les classes.
Aquesta situació l'han viscut --com en molts altres centres-- a l'Institut Peralada, de l'Alt Empordà.
Aturar-se a pensar
El seu director, Rafa González, recorda el dia que va ser un punt d'inflexió perquè es van adonar que la IA havia entrat al centre de manera generalitzada i desordenada pràcticament sense adonar-se'n.
Un docent els va comentar que un grup d'alumnes de primer d'ESO s'ho estaven passant molt bé amb una activitat en què feien servir ChatGPT.
A mi com a director se'm va posar una cara.... Amb 12 anys? Si fins als 14 anys no el poden fer servir!
Van veure que calia posar ordre. Van decidir aturar l'ús d'eines d'intel·ligència artificial en activitats a classe i començar a treballar conjuntament per elaborar-ne un manual d'ús intern.
L'objectiu no és prohibir la IA, sinó utilitzar-la legalment i amb transparència i esperit crític.
I ho estan fent amb el suport de l'Observatori d'Ètica en IA de Catalunya (OEIAC), que els ha fet cursos de formació, a professors, pares, mares i alumnes de quart d'ESO.
El manual d'ús en què estan treballant és molt concret i esperen poder aplicar-lo de cara al curs que ve.
Defineix quin ha de ser el rol del professor, en quines activitats es pot fer servir i en quines no, a partir de quina edat, quines eines d'IA són adequades i quines no, com complir amb la llei de protecció de dades dels menors...
La impotència dels professors
Una de les professores que ha participat en l'elaboració del manual i que forma part del grup de la IA del centre és l'Esther Piris que explica la impotència amb què es troben els professors quan veuen que alguns alumnes no fan els deures perquè ho demanen a eines d'IA.
Segons ella, aquest desconcert provoca una primera reacció de rebuig a la tecnologia i valoraven deixar "de fer servir els ordinadors".
Ens va generar una mica de psicosi col·lectiva, potser hi ha companys que estan així. De dir: no estan aprenent res.
Aleshores van decidir parar, "mirar el que té de bo" i com ho encaren "per ensenyar-los a fer-ho servir".
Piris diu que la IA els ajuda en alguns aspectes de la preparació de les classes i, precisament, gràcies a la formació de l'OEIAC, ha arribat a la conclusió que cal ser transparent en el seu ús. És a dir, que el professor pugui explicar als alumnes quina tasca ha preparat amb la IA i per què.
Explica que amb la regulació, el dia a dia de les classes no hauria de ser gaire diferent. Diu que potser s'haurà de posar més èmfasi a fer que els alumnes expliquin les coses, en lloc d'elaborar documents.
Aquesta professora posa un exemple concret de tasca que es podria modificar: els deures en què els alumnes han de fer una infografia, una representació visual d'un tema, perquè és un document que les eines d'IA fan amb molta facilitat.
El que els suposa un gran repte, diu Piris, és buscar noves maneres d'avaluar els estudiants. Fins ara es valora el treball continu que es va fent durant el curs, però reflexiona que potser s'hauria de tornar a donar més pes als exàmens.
En la mateixa línia, la doctora en Sociologia i professora de la Facultat d'Educació de la UB, Judith Jacovkis, ha dit a "El matí de Catalunya Ràdio" que cal replantejar com es fan les avaluacions i explica que potser ja no cal "demanar un treball de deu pàgines que pot fer la IA".
També a "El matí de Catalunya Ràdio" i pel que fa l'impacte de la IA a primària, el director de l'Escola Jacint Verdaguer de Canovelles, Pau Gaitan, ha explicat que ells encara no es troben amb un ús tan generalitzat per part dels alumnes i que encara disposen de temps per educar amb criteri.
Això sí, admet que la IA és a tot arreu: la fan servir els pares i també els professors, sobretot, per adaptar activitats.
Judith Jacovkis: "El teu treball escrit no el vull, defensa-me'l"
Regular per no haver de prohibir
La jurista especialitzada en IA de l'OEIAC, Arlet Brufau i Centelles, considera que no s'ha d'arribar al punt al que s'ha arribat amb les pantalles, que s'han hagut de prohibir.
Necessitem que els usuaris finals de la IA tinguin una mirada crítica.
Segons Brufau, els estudiants han d'entendre quines respostes han estat generades per IA, què implica una resposta feta així, quina qualitat té i quins riscos comporta.
Això els permet interpretar millor la resposta i sortir de la veracitat absoluta de la tecnologia.
La Maria Rodríguez, de quart d'ESO, és una de les alumnes que ha participat en la formació sobre la IA. Ara és conscient de fins a quin punt els seus companys la fan servir sense gaires miraments.
És cert que si parles amb algú de la meva edat i li preguntes d'on ho has tret et diu del Chat GPT. Et dirà: el Chat GPT no falla.
La discapacitació que causa la IA
La jurista de l'OEIAC també apunta la importància de valorar com l'ús de la IA afecta els coneixements i les capacitats per part dels alumnes.
Ho explica amb un exemple, molts alumnes ja no fan resums ni identifiquen paraules clau perquè ho deleguen a la IA. Segons Brufau, es troben amb alumnes que mai han fet un resum i, per tant, no tenen la capacitat de síntesi.
No sé si és positiu o negatiu però hem d'establir una alerta i veure què implica aquesta discapacitació o no capacitació.
Aquesta jurista assegura que la IA anirà canviant i evolucionant, però si es tenen els fonaments sobre com adaptar els sistemes educatius i quins impactes té la IA i si s'arriba a acords dins de l'educació es podran tenir "escenaris d'èxit més fructífers i positius que el que ha passat amb les pantalles".
