La seguretat dels museus, en el punt de mira també a Catalunya
Sona el mòbil del director general de Patrimoni Cultural. És el director general de la Policia de Catalunya. Una trucada d'aquelles del tipus: hem de parlar, és important. Ja havien entrat a robar al Louvre.
Despesa o inversió?
No és despesa, és inversió; repeteixen constantment els experts en protecció del patrimoni cultural. Es refereixen al fet que les mesures de seguretat valen diners, es podria dir que n'hi ha de cares, però que eviten mals majors.
El punt d'inflexió
Amb el robatori del Louvre es va començar a inquietar tothom de l'entorn de la seguretat i els museus. Ja els constaven altres robatoris previs, sobretot a França, on es van endur rellotges i joies del Museu Jacques Chirac de Sarran, on hi ha els regals que va rebre Chirac mentre va ser president. I a posteriori hi han tornat a robar. França ja no té la rèplica en menut de la copa del Mundial de futbol del 1998 que va guanyar contra el Brasil, quan Chirac era president. Una copa d'or que potser ja no és una copa.
Or i violència
L'Europol ha tret un informe, sense estadística i sense entrar en detalls, en què alerta del canvi de modus operandi dels que entren a robar als museus. Hi ha un canvi de tàctiques i d'objectius. "Els lladres de museus estan incrementant l'agressivitat" i especifiquen que en alguna ocasió han arribat a utilitzar explosius. Van per l'or -"per fondre'l"- i per les pedres precioses.
Preocupació
La Policia Administrativa dels Mossos d'Esquadra ja fa més d'un any que està revisant els museus de Catalunya, un per un, per fer constar els problemes o buits de seguretat que hi ha. És la conseqüència de la trucada que hi va haver entre els directors generals i després que en una reunió posterior es posés sobre la taula que a Europa estaven entrant a museus una nova fornada de lladres que tenien antecedents amb altres delictes no vinculats a l'art, que tenien per objectiu les joies i l'or i que utilitzaven les armes que els calgués per aconseguir l'objectiu.
El director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Joaquim Borràs, reconeix que hi ha preocupació, com també en té el Ministeri de Cultura. Amb el ministeri, s'hi reuniran al setembre. Els departaments de Cultura i d'Interior i els directors dels museus es reuniran aquesta setmana. També hi seran els Mossos d'Esquadra. I no és la primera vegada que es troben, explica Borràs:
Amb aquest estudi estem detectant que, realment, doncs hi ha aspectes que s'han de millorar, però que els nostres museus són segurs
Subvencions per seguretat
Un indicatiu que hi ha preocupació, però que també s'hi està treballant seriosament és que la Generalitat ha destinat subvencions per als museus per millorar les mesures de seguretat. La doctora en Història de l'Art Glòria Molina explica que a Catalunya hi ha almenys un museu que quan li sona l'alarma perquè hi han entrat per la força, el senyal arriba a la central d'alarmes, però aquests tenen les claus per accedir al museu a uns vint minuts, i claus en mà han d'accedir després al museu. En canvi, els lladres solen fer els robatoris en tres o quatre minuts.
Hi ha un canvi del modus operandi, però no és l'únic que ha canviat. El degoteig de robatoris és constant. A Espanya, amb el de Villena són tres en quatre mesos. El professor de Criminologia de la UOC, Marc Balcells, explica que és probable que aquest tipus de lladres de museus no tinguin contactes en el mercat de l'art per revendre després les peces:
En aquest càlcul irracional de costos i beneficis ells entenen que poden emportar-se molt de material fàcil de col·locar, no com a patrimoni cultural, sinó com a or.
Això canvia les regles del joc. Francisco de la Fuente és molt conscient del que significa. Durant anys va ser el director de seguretat del museu Thyssen-Bornemitza de Madrid i ara és portaveu de Protecturi, l'associació de directors de seguretat per a la protecció del patrimoni històric:
Antigament hi havia robatoris per encàrrec o segrestos d'obres. Si això canvia i el que estan buscant és or per fondre'l i no per demanar un rescat, doncs estem molt malament.
Dit d'una altra manera, abans hi havia probabilitats que tard o d'hora poguessin recuperar les peces robades o bé perquè en pagaven el rescat o bé perquè s'acabaven descobrint al mercat negre. Marc Balcells hi afegeix una situació similar, "penso quan es robaven estàtues de Henry Moore i després es venien com a ferralla".
Nova legislació
De la Fuente considera que una opció per aconseguir que els museus tinguin les mesures de seguretat adients a la preservació de les peces és canviar la legislació, obligar-los per llei. I alhora posa sobre la taula la necessitat que hi hagi directors de seguretat en tots els museus, encara que en museus més petits, un mateix director ho sigui de més d'un alhora.
També destaca que en altres països, com França, no és tan habitual aquesta figura que serveix per valorar quins canvis en seguretat s'han d'anar aplicant a cada institució i què han de fer, com han de reaccionar els vigilants i altres treballadors.
Glòria Molina fa una reflexió: tenint en compte que aquests últims robatoris sembla que han estat planificats, aposta perquè es pugui fer més formació als treballadors perquè puguin detectar comportaments sospitosos d'alguns "visitants".
De moment, Catalunya se n'ha deslliurat, però té un patrimoni cultural que pot ser molt llaminer per als lladres. Segurament hi haurà més trucades de director general a director general, treballen per evitar que hi hagi d'haver LA TRUCADA.
