La Unió Europea, principal suport d'Ucraïna després de la fi de l'ajuda dels Estats Units
Un emocionat Volodímir Zelenski compareixia dimarts per videoconferència al ple extraordinari que celebrava el Parlament Europeu amb motiu dels quatre anys de la invasió russa d'Ucraïna.
Donava les gràcies per tot el suport que la Unió Europea havia prestat al seu país durant aquest temps i que, traduït a xifres, s'enfila als 194.000 milions d'euros, que inclouen des de l'ajuda als refugiats fins a l'assistència militar o financera.
El gran salt ha tingut lloc aquest 2025, després del canvi de rumb dels Estats Units, amb l'arribada de Donald Trump i la interrupció de l'ajuda procedent d'aquest país.
Segons l'últim estudi del Kiel Institute, un centre alemany que analitza els fluxos d'aquesta ajuda des de l'inici de la invasió, l'ajuda militar europea va créixer un 67% respecte a la mitjana dels anys anteriors, i la financera i humanitària ho va fer en un 59%.
D'aquesta manera, pràcticament es va compensar la desaparició de les aportacions dels Estats Units. Per a Tinatin Akhvlediani, investigadora del CEPS, d'un dels think tanks més reconeguts de Brussel·les, el paper de la UE ha estat clau:
La Unió Europea ha estat sempre el principal suport d'Ucraïna des de l'inici de la guerra i els Estats Units han anat canviant d'opinió respecte a la seva ajuda.
Aquesta investigadora, que va moderar una sessió a la recent conferència de Múnic, creu que la intervenció del secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, tot i ser positiva en el to, evidenciava que res no havia canviat.
Rubio no va esmentar Ucraïna i va centrar la seva intervenció bàsicament en l'estratègia MAGA, explica Akhvlediani, i això ha empès la Unió Europea a incrementar l'ajuda.
Ajuda militar, sobretot d'Alemanya i el Regne Unit
Així les coses, la supervivència d'Ucraïna depèn d'Europa, i molt especialment de la Comissió Europea. Pel que fa a l'ajuda militar, segons el Kiel Institute es concentra en un nombre petit de països.
Dues terceres parts de l'ajuda militar rebuda el 2025 provenen d'Alemanya i el Regne Unit. Els països del nord d'Europa també han anat incrementant les seves aportacions, però, en canvi, s'han reduït al sud d'Europa.
Akhvlediani adverteix que, si Ucraïna no guanya la guerra, Rússia estarà encara més a prop de la Unió Europea, i que és feina dels líders polítics europeus explicar aquesta amenaça existencial:
Els drons russos o els ciberatacs i interferències russes ja són a la Unió, no s'aturen a les fronteres.
Pendents d'Hongria
Mantenir l'esforç bèl·lic per defensar-se de Rússia costa molts diners. I també en falten per garantir les necessitats financeres del país. El préstec de 90.000 milions d'euros que la Unió Europea va aprovar a finals de desembre, en un consell que va finalitzar de matinada, garantia aquests objectius.
Per esquivar l'oposició del primer ministre belga, Bart de Wever, es va aparcar l'opció de fer servir els actius russos congelats i es va optar per un préstec. I per evitar que els països que no hi volien contribuir --Hongria, Eslovàquia i la República Txeca-- bloquegessin el pacte, es va acceptar deixar-los fora.
Però, dos mesos després, la proximitat de les eleccions hongareses ha portat a Viktor Orbán a bloquejar l'enviament d'aquests diners a Kíiv, que havien de començar a arribar a l'abril.
L'argument del primer ministre hongarès per bloquejar el préstec --i també el 20è paquet de sancions a Rússia-- és que Ucraïna va atacar l'oleducte Druzhba, que subministra petroli de Moscou a Hongria i Eslovàquia. En realitat, la instal·lació va ser atacada per Rússia a finals de gener.
Asfíxia financera de Kíiv
Quedar-se sense aquests diners abocaria Ucraïna a l'asfíxia financera i no podria mantenir el seu esforç militar. La Comissió Europea assegura que trobarà una solució, sigui quina sigui, perquè això no passi.
De moment explora totes les possibilitats, fins i tot la de recórrer a Trump perquè convenci Orbán, o tornar a la pantalla dels actius russos congelats. El més factible, però, serà pressionar Hongria a la butxaca, condicionant la rebuda de fons al compliment del compromís assolit.
En una carta, el president del Consell, António Costa, va recordar a Orbán que "quan els líders arriben a un consens, queden vinculats per aquesta decisió".
Qualsevol incompliment d'aquest compromís constitueix una vulneració del principi de cooperació lleial.
Costa va afegir que "no es pot permetre que cap estat membre mini la credibilitat de les decisions adoptades col·lectivament pel Consell Europeu".
L'estratègia d'Orbán no es nova, reconeix Tinatin Akhvlediani. Al seu parer, Hongria també està sent un obstacle important en el camí cap a l'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea.
Membre de la Unió Europea el 2027?
El president ucraïnès va plantejar la setmana passada el 2027 com a data d'entrada al club comunitari, però la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, no va voler concretar dates.
En una roda de premsa al seu costat a Kíiv, Von der Leyen es va limitar a reconèixer que van "pel bon camí", però "la velocitat depèn del país candidat. I he de dir que Ucraïna és excel·lent", va respondre a Zelenski.
Akhvlediani, especialitzada en l'ampliació de la Unió Europea, creu que pensar en el 2027 és molt ambiciós, però que l'estratègia de Zelenski és comprensible, perquè necessita un pla real d'actuació.
Com més aviat passi, això, millor per a Ucraïna, perquè els ucraïnesos estan morint en aquesta guerra defensant els valors europeus.
Akhvlediani reconeix que Ucraïna ha anat fent amb èxit moltes reformes, però al capdavall, recorda, la candidatura va ser garantida per les circumstàncies geopolítiques. Segons ella, l'adhesió també vindrà per aquestes circumstàncies.
