La Xina augmenta fins a 19 morts i 600 ferits el balanç de víctimes al Tibet
El govern xinès ha revisat els seus comptes i ja reconeix més morts al Tibet. Ara diu que són 19 les víctimes mortals, 6 més de les que va admetre en un primer moment. També reconeix que hi ha 382 civils i 241 policies ferits, una vuitantena dels quals estan molt greus. Aquestes xifres, però, queden lluny de les que difon el govern tibetà a l'exili, que parla de 99 morts: 80 a Lhasa, la capital, i 19 de tirotejats a la província de Gansu. Una setmana després d'esclatar els enfrontaments, no només la província del Tibet, sinó les regions veïnes estan sota el ferri control de la policia i l'exèrcit per evitar més violència.
2 min
El govern xinès reconeix que en els aldarulls d'aquests dies al Tibet hi ha hagut 19 morts, 1 policia i 18 civils, una xifra que afegeix 6 víctimes mortals més a les 13 confirmades oficialment. Pequín només reconeix morts en les manifestacions de Lhasa, tot i que ha començat a admetre que aquestes protestes s'han estès a provincies pròximes, com ara Gansu i Sichuan. Segons la versió oficial, els manifestants van cremar escoles, hospitals, vivendes i vehicles i van saquejar un miler de botigues.
La xifra segueix sent, però, molt inferior al centenar de morts que assegura haver comptat el govern tibetà a l'exili. Mentrestant, el dalai-lama ha negat que vulgui res més que una autonomia més gran per al seu país, sota sobirania xinesa des de la dècada dels 50. La Xina acusar el líder espiritual del Tibet d'enganyar la comunitat internacional amb la seva oferta de diàleg i critica els mitjans estrangers pel que, diu, són prejudicis contra Pequín.
Les protestes s'estenen i la repressió també
Els disturbis van esclatar a Lhasa el dia 14 de març, després de les manifestacions pacífiques iniciades pels monjos budistes el dia 10 per commemorar el 49è aniversari de la insurrecció tibetana contra els comunistes xinesos, que va causar 10.000 morts i va obligar a exiliar-se el dalai-lama i uns 100.000 seguidors. A partir d'aquí es va encendre una espurna que va començar amb les revoltes i la dura repressió a la capital.
Les protestes s'han estès a Gansu, Qinghai i Sichuan, i són les pitjors en territori tibetà des de les del 1989. Llavors van morir almenys 16 persones i Pequín va imposar la llei marcial del 7 de març a l'1 de maig, a més de guanyar-se les crítiques obertes de la comunitat internacional, amb resolucions condemnatòries del Parlament Europeu i del Senat dels Estats Units.
La xifra segueix sent, però, molt inferior al centenar de morts que assegura haver comptat el govern tibetà a l'exili. Mentrestant, el dalai-lama ha negat que vulgui res més que una autonomia més gran per al seu país, sota sobirania xinesa des de la dècada dels 50. La Xina acusar el líder espiritual del Tibet d'enganyar la comunitat internacional amb la seva oferta de diàleg i critica els mitjans estrangers pel que, diu, són prejudicis contra Pequín.
Les protestes s'estenen i la repressió també
Els disturbis van esclatar a Lhasa el dia 14 de març, després de les manifestacions pacífiques iniciades pels monjos budistes el dia 10 per commemorar el 49è aniversari de la insurrecció tibetana contra els comunistes xinesos, que va causar 10.000 morts i va obligar a exiliar-se el dalai-lama i uns 100.000 seguidors. A partir d'aquí es va encendre una espurna que va començar amb les revoltes i la dura repressió a la capital.
Les protestes s'han estès a Gansu, Qinghai i Sichuan, i són les pitjors en territori tibetà des de les del 1989. Llavors van morir almenys 16 persones i Pequín va imposar la llei marcial del 7 de març a l'1 de maig, a més de guanyar-se les crítiques obertes de la comunitat internacional, amb resolucions condemnatòries del Parlament Europeu i del Senat dels Estats Units.
