Abans i després de l'incendi de les Gavarres: les 2.300 hectàrees cremades, a vista de satèl·lit
Divendres a les 9 hores i 17 minuts el 112 va rebre el primer avís. S'havia detectat un foc al sud de la bisbal d'Empordà, a tocar de la carretera que va cap a Calonge per dins de les Gavarres. Les primeres guspires havien saltat al marge de la via, on s'estaven fent treballs de senyalització amb una serra radial.
L'incendi no va trigar a fer-se gran. Abans de les tres del migdia ja s'havien cremat 250 hectàrees, segons els càlculs dels Agents Rurals. Les ratxes de vent de fins a 50 quilòmetres per hora van empènyer les flames ràpidament cap al sud, endinsant-se al massís, i es va formar un pirocúmul –un gran núvol de cendra i fum característic dels incendis de sisena generació.
La superfície que afectava l'incendi va anar creixent molt ràpidament. Les actualitzacions ja donaven 750 hectàrees a les quatre de la tarda; gairebé 1.300 a les set i 1.800 poc abans de les 9 del vespre.
La forta tramuntana va fer que les flames no calcinessin tot el territori de cop, saltaven i deixaven un paisatge "mal cremat", en paraules dels Bombers. Fins i tot van poder fer un salt cap a les urbanitzacions de Mas Ambròs i de Cabanyes, a Calonge, i afectar algunes de les cases.
Així es pot veure en la imatge que ha captat el satèl·lit Sentinel 2 del servei europeu Copernicus. En una fotografia captada aquest diumenge des de l'espai es veu la petjada que deixa l'àrea cremada de les Gavarres.
L'endemà al matí, els agents del cos van donar la xifra de les 2.200 hectàrees, que acabaria sent la gairebé definitiva de 2.300. Amb aquestes dades provisionals, se situaria com el setè incendi que més hectàrees ha cremat a Catalunya els últims 7 anys.
La tasca dels Bombers va impedir dissabte que el perímetre del foc continués creixent, i a les 10 de la nit van poder donar l'incendi per estabilitzat. Havia arribat molt a prop de la urbanització Vall Repòs, al terme municipal de Santa Cristina d'Aro, la qual havia estat desallotjada divendres.
En les següents imatges pots comparar com ha canviat el paisatge amb el pas de l'incendi, amb les fotografies captades pel satèl·lit Sentinel 2 del servei europeu Copernicus.
Els esforços per controlar el flanc dret van impedir que l'incendi avancés cap al nord-oest, en direcció a Girona, la gran preocupació dels Bombers per la superfície potencial que es podia cremar. El massís de les Gavarres té 30.000 hectàrees repartides entre una vintena de municipis.
És un paisatge eminentment boscós, amb només un 6% de conreu, cosa que va dificultar les tasques d'extinció. Al bosc, els incendis proliferen de manera més ràpida perquè tenen molt combustible. I encara més enguany, ja que la vegetació va rebrotar amb força amb les pluges dels últims mesos i es va assecar amb les altes temperatures de les darreres setmanes.
