Les claus de la llei d'Israel que avala la pena de mort a palestins condemnats per atacs terroristes letals
"Qualsevol terrorista que surti a fora a matar, hauria de saber que acabarà a la forca". Són les paraules del ministre de Seguretat Nacional israelià, Itamar Ben-Gvir, després que Israel hagi aprovat la seva proposta estrella, la pena de mort a la forca per als condemnats per assassinat terrorista.
Les organitzacions de drets humans consideren que, a la pràctica, s'aplicarà només a palestins i no a ciutadans jueus israelians.
La llei, promoguda pel sector més d'extrema dreta que dona suport a Benjamin Netanyahu, s'ha aprovat al Parlament israelià amb 62 vots a favor i 48 en contra. Ha estat després de més de 10 hores de debat entre oficials israelians, grups defensors dels drets humans i després que el projecte rebés crítiques dels principals aliats europeus com el Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia.
La pena de mort és vigent a Israel des de la fundació de l'Estat, el 1948, per bé que no s'ha aplicat des del 1962, quan es va executar el dirigent nazi Adolf Eichmann.
Què diu exactament el text?
La llei aprovada aquest dilluns al vespre, a la qual el primer ministre israelià també ha donat suport, té per objectiu "establir la pena de mort per a terroristes que cometin atacs mortals."
I diu "qui causi la mort d'una altra persona amb l'objectiu de fer mal a un ciutadà o resident d'Israel i amb el propòsit de negar l'existència de l'estat d'Israel serà condemnat a mort o a cadena perpètua, com a úniques penes possibles."
Per què la llei suposa més mà dura contra els palestins?
Al territori ocupat de Cisjordània, un ciutadà palestí pot ser detingut per l'exèrcit israelià i ser jutjat per un tribunal militar. En canvi, els ciutadans israelians que viuen als assentaments de Cisjordània depenen de la llei civil israeliana.
Aquestes dues legalitats diferencien un ciutadà palestí d'un israelià i aquí rau tot: el que s'ha aprovat aquest dilluns és, en el marc de la guerra al Pròxim Orient, una ampliació de la pena de mort per als palestins que els tribunals militars israelians condemnin per matar israelians.
S'enfrontaran a una condemna obligatòria i no caldrà la unanimitat de tots els jutges: només amb una majoria simple ja valdria.
Les possibilitats d'apel·lar també es redueixen amb la llei i només si el tribunal determina que hi ha "raons especials" es podria substituir la condemna per cadena perpètua.
L'organització israeliana de drets humans B'Tselem afirma que aquests tribunals tenen una taxa de condemna propera al 96%, basada en bona part en "confessions" obtingudes sota pressió o tortura.
Canviarà alguna cosa per als israelians?
Els judicis contra ciutadans israelians depenen de tribunals ordinaris. Això es mantindrà així i implica que tenen l'alternativa d'aplicar sentències a cadena perpètua.
Qui ha ideat la llei?
Després dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre del 2023 va sorgir un nou impuls entre legisladors israelians per aprovar la llei.
Els principals promotors n'han estat Itamar Ben-Gvir i legisladors del partit d'ultradreta Poder Jueu (Otzma Yehudit), amb suport de membres del Likud --el partit de Netanyahu-- i Yisrael Beitenu.
Com s'aplicarà? Tindrà caràcter retroactiu?
La sentència de mort s'haurà d'executar en un termini de 90 dies, amb una possibilitat de pròrroga de fins a 180 dies, sol·licitada, en tot cas, pel primer ministre.
Serà per forca perquè els doctors d'Israel s'han negat a dur a terme les injeccions letals.
La llei no s'aplicarà de manera retroactiva ni als presumptes responsables dels atacs del 7 d'octubre, de moment.
Quan entrarà en vigor?
Després de la votació d'aquest dilluns a la Knesset, està previst que la llei entri en vigor d'aquí a 30 dies.
Només podria aturar-la el Tribunal Suprem, la màxima instància judicial del país, a qui ja ha demanat que intervingui l'Associació pels Drets Civils a Israel.
Crítiques i rebuig
Precisament l'Associació pels Drets Civils a Israel, que és una de les diverses entitats que impugnaran la llei davant del Suprem, denuncia que"és una expressió més de l'abisme moral en què l'estat d'Israel ha caigut."
Amnistia Internacional, que fa un seguiment dels països que imposen lleis de pena de mort, diu que "no hi ha proves que la pena de mort sigui més eficaç que la cadena perpètua per reduir la delinqüència."
El president palestí, Mahmud Abbas, ha condemnat la llei com una violació del dret internacional:
Aquestes lleis i mesures no trencaran la voluntat del poble palestí ni soscavaran la seva fermesa.
Els grups militants de Hamàs i la Jihad Islàmica han instat els palestins a fer atacs en venjança per la norma.
Aquesta llei també preocupa la Unió Europea (UE) que la considera discriminatòria i un "pas enrere", segons ha dit el portaveu comunitari Anouar El Anouni durant la roda de premsa diària de la Comissió Europea d'aquest dimarts.
El president del govern espanyol Pedro Sánchez, ha condemnat la llei israeliana i ha reclamat no callar. En un missatge a la xarxa X ha dit que és "un pas més cap a l'apartheid", perquè no s'aplicaria igual als israelians que haguessin comès el mateix delicte.
El mateix crim, diferent pena. Això no és justícia. És un pas més cap a l'apartheid. El món no pot callar.
A la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, la portaveu de l'executiu, Elma Saiz, ha ratificat la ferma condemna del govern espanyol a una mesura que "menysté el dret internacional" i té una "deriva radical".
La llei s'ha aprovat quan falten com a molt set mesos per a les pròximes eleccions a Israel, previstes a tot estirar per al 27 d'octubre d'aquest any.
