Les Gavarres, en alerta pel rebrot d'un fong que debilita les alzines sureres
Al massís de les Gavarres, on l'alzina surera té una gran importància ecològica, social i econòmica, un temor s'està estenent entre propietaris forestals i gestors d'espais naturals: l'escaldat del suro, una malaltia que afecta aquest arbre i que fa anys havia causat molts problemes, està rebrotant.
L'escaldat és una malaltia provocada pel fong "Diplodia corticola" i afecta sobretot els suros que fa pocs anys que s'han pelat per extreure'n l'escorça.
"El que provoca és que una part del tronc queda mort i no torna a produir teixit. Això fa que –productivament– aquella part de l'arbre ja no generi suro; per tant, quan s'ha de pelar dona un rendiment molt més baix", explica el gerent del Consorci de les Gavarres, Quim Gubau.
"Però a part, com que aquell teixit ja és mort, poden entrar-hi altres fongs que podreixin la fusta i, per tant, debiliten aquell arbre, que amb una ventada pot ser que es trenqui i caigui", afegeix.
Gubau llança una alerta:
Estem veient que moltes suredes tenen una mortalitat molt elevada dels suros que es van pelar els darrers anys, i això posa en risc que l'aprofitament d'aquestes finques sigui viable i, per tant, la gestió d'aquests boscos.
El Consorci de les Gavarres veu amb preocupació l'expansió d'aquesta malaltia, que podria tenir diverses causes: la greu sequera de fa pocs anys, que va debilitar els arbres; l'augment de les temperatures o les repercussions del canvi climàtic.
Hi ha un factor, però, que genera un gran consens: la prohibició l'any 2021 –per part de la Unió Europea– d'un producte fitosanitari que s'aplicava després de la pela, i que havia permès mitigar un problema històric.
Des de llavors, no hi ha cap tractament autoritzat per protegir el tronc després de la lleva. "Ara estem en un buit perquè no hi ha alternativa", lamenta Jorge Heras, cap del Grup de Sanitat Forestal del Departament d'Agricultura, que fa anys que estudia el problema juntament amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CCTFC).
El seguiment d'un problema que ve de lluny
Andreu Meijer, investigador del CCTFC, està seguint l'evolució de l'escaldat en diversos massissos catalans.
Extreu mostres dels suros afectats pel fong i també comprova si han perdut fulles, si tenen branques seques i les ferides que tenen a l'escorça "per tenir una fotografia de l'estat en què es troben ara les suredes a Catalunya".
Aquest seguiment, a més, vol aclarir quin pes tenen en l'evolució de la malaltia els diversos factors que la condicionen: "Principalment, són els climàtics, com la pluja o les temperatures, i també la gestió de la massa forestal. Aquests factors poden predisposar l'arbre a estar més estressat, és a dir, a estar pitjor de salut".
L'investigador detalla com actua el fong:
El fong seria l'agent desencadenant de les lesions; causa una ferida perquè s'alimenta de la part viva de l'arbre.
Són elements que poden condicionar l'afectació de la malaltia.
En algunes zones de les Gavarres, com al terme de Cassà de la Selva, fa temps que detecten una mortalitat més elevada que en altres masses forestals. "Costa discernir si el factor causant d'aquesta mortalitat és exclusivament l'escaldat, si és la sequera o una combinació dels dos, i perquè afecta més aquí que en altres zones", diu Gubau.
Preocupació entre els propietaris
Les suredes, a més d'un hàbitat representatiu de les Gavarres, són el principal recurs econòmic dels propietaris forestals del massís, que cada vegada estan més preocupats per l'extensió de l'escaldat.
Sobretot ara, a les portes de la campanya de pela del suro, que no saben com encarar. "Sí, estem preocupats", admet Sandra Torras, gerent de l'Associació de Gestors Forestals de les Gavarres. "S'estan morint els arbres i l'única solució serà tallar-los, amb la qual cosa caldrà regenerar totes aquestes suredes que fa molts anys que són productives". I remarca:
Hi ha propietaris que ja fa dos anys que es plantegen si pelar els arbres o no, i a causa d'aquesta aquesta incertesa hi ha hagut menys producte posat al mercat.
Tot plegat no tan sols afecta l'economia d'aquests propietaris, sinó que també repercuteix en el sistema forestal, ja que la gestió de les suredes afavoreix la biodiversitat d'aquest hàbitat.
"Les suredes són el principal recurs econòmic dels boscos, que permet gestionar-los, tenir els camins arreglats i el sotabosc gestionat", explica el gerent del Consorci de les Gavarres.
"Els propietaris demanem que hi hagi uns estudis que ens aportin conclusions, que ens diguin realment cap on hem de tirar. El canvi climàtic ens està afectant cada vegada més i tornarà a venir més sequera", demana Torras.
"Si tenim una altra sequera, pot ser més aconsellable no pelar aquell any i esperar millors condicions que no pas fer un aprofitament puntual i posar en risc la productivitat de la finca a llarg termini, perquè si una sureda queda afectada i torna a ser productiva, has perdut un capital que no es recupera fins al cap de 50 anys", complementa Gubau.
Les possibles solucions
Des de la Generalitat, Jorge Heras espera poder arribar a trobar una alternativa als fungicides prohibits que permeti mitigar el problema: "Les solucions químiques no sembla que tinguin futur i s'estan mirant solucions de lluita biològica".
Una altra opció seria "entendre millor la malaltia i poder donar consells als propietaris, però la veritat és que és un tema força complicat:
La nostra esperança és trobar algun producte que pugui ajudar al control biològic, un producte natural que normalment serà un altre fong que ocupi o reequilibri aquest.
Per això caldrà esperar a obtenir resultats dels estudis que s'estan fent des de fa anys, però també conèixer bé l'afectació del canvi climàtic als boscos, apunta Heras: "Moltes suredes estan quedant fora de la seva estació, de les seves situacions ideals. En concret, les Gavarres probablement és la zona de Catalunya que està empitjorant millor i segurament el que caldrà és canviar la silvicultura".
