Les xarpelleres de Magda Bolumar: un univers de fil i color exposat a la Fundació Vayreda d'Olot
A punt de fer 90 anys, Magda Bolumar continua dibuixant i pintant cada matí des de casa seva a Molló, al Ripollès. Envoltada de muntanyes, manté intacta una manera de crear intuïtiva i inspirada en el món natural que ja va desenvolupar en plena avantguarda, durant el franquisme, quan es va relacionar amb cercles artístics com el Club 49 o Dau al Set.
Ara, una exposició a la Casa-Museu de la Fundació Vayreda, a Olot, recull un tast de la seva obra, que passa per una selecció dibuixos abstractes i les seves acolorides xarpelleres, unes pintures tridimensionals sobre tela de saca o arpillera.
Innovació amb tela de xarpellera
La mostra reuneix una selecció de les seves obres més representatives, especialment les anomenades xarpelleres, peces tèxtils que inclouen elements que donen relleu i que han convertit Bolumar en una figura singular de l'abstracció catalana de postguerra.
Nascuda a Caldes d'Estrac el 1936, la seva atracció pel color ja es remunta a la infantesa, als vuit anys, quan a l'escola desafiava la grisor del carbonet dels exercicis de dibuix i hi afegia el seu toc personal. Per recomanació dels mestres, va passar per la formació de l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró i per l'estudi del pintor Rafael Estrany, que va introduir les avantguardes a Catalunya.
Amb totes les tècniques clàssiques apreses –oli, aquarel·la i tinta xinesa, entre d'altres–, Bolumar va començar a experimentar i desenvolupar el seu propi llenguatge. Amb l'auge de les fàbriques tèxtils al Maresme, va provar els materials que tenia a l'abast.
Vaig començar amb uns plafons de fullola on clavava clauets i hi posava fils. A Mataró, tot era gènere de punt però no hi trobava el què. Llavors vaig trobar l'arpillera, vaig començar a estirar fils i també vaig veure que agafava molt bé el color.
Del món natural al cosmos
D'aquesta manera, tot i relacionar-se amb els cercles avantguardistes de l'època com el grup Dau al Set o el Club 49, Bolumar va obrir el seu propi camí i va fer néixer les xarpelleres, treballs elaborats amb tela de sac, fils i cordills, on pinta punts de llum i color que tant es connecten com si fossin constel·lacions com poden adoptar formes orgàniques.
Jo sempre em fixo molt en la naturalesa. Tu veus els insectes i tot el gran colorit que tenen… Una cosa impressionant. A vegades terrorífica.
Bolumar ja no es vol moure de casa seva a Molló, des d'on viu i treballa des de fa més de quatre dècades. Va ser la salut del seu marit, l'escultor Moisès Villèlia, el que els va portar abandonar la humitat de Barcelona i buscar un clima més sec de muntanya.
Abans d'instal·lar-se al Pirineu, però, la parella ja havia viscut en altres indrets, com a París i a Quito, on van explorar cultures precolombines i les seves antigues tècniques d'estampació, així com la iconografia indígena.
Pionera de l'art tèxtil "difícil d'encasellar"
Tot i tenir els artistes informalistes com a companys de viatge –entre ells el seu marit–, segons la comissària de l'exposició, Natàlia Chocarro, l'obra de Bolumar és "difícil d'encasellar en un moviment concret".
"Ens introdueix en tot aquest camp que està per descobrir d'aquesta cosmogonia, d'aquest món que té tant a veure també amb Joan Miró, que són les constel·lacions, els astres, però també ens hi introdueix aquest món natural, orgànic i dels animals", explica Chocarro.
La mostra es pot visitar fins al 5 de juliol. Es tracta de la segona exposició de "Verònica. Dones visionàries", un cicle que ja ha explorat l'àmplia trajectòria de Teresa Gancedo i que pròximament té pendent endinsar-se en el món artístic de Josefa Tolrà i Joana Cera.
