L'extrema dreta d'AfD arrasa a Saxònia-Anhalt i frega la majoria absoluta, amb el recompte en marxa
L'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD), liderada per Ulrich Seagmund, podria haver aconseguit el seu primer govern regional a l'estat federal de Saxònia-Anhalt.
Amb el 73% dels vots escrutats, l'AfD obté el 46,2% dels vots, davant el 16,3% de la CDU, el partit el partit conservador al govern fins ara, que cau encara més del que deien les enquestes durant la campanya electoral.
Els socialistes de l'SPD i els Verds obtindrien un 8,7% dels vots, l'esquerra de Die Linke un 8,2% i l'FPD un 2,5%. Queda el dubte de si l'extrema esquerra d'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) que pot tenir la clau per investir Seagmund, entraria o no a l'hemicicle. Necessita un 5% dels vots, i ara mateix té el 5,1%.
Amb aquests resultats, l'AfD obtindria la majoria absoluta o estaria a punt de fer-ho.
Ulrich Seagmund: "Hem fet història"
El líder d'extrema dreta Ulrich Seagmund ja ha reaccionat als primers resultats. Assegura que el poble ha deixat ben clar que vol un canvi polític amb ells i que té "curiositat per veure quines conseqüències tindrà això en l'àmbit polític de Berlín durant els propers dies".
Assegura que faran "exactament el que vam anunciar abans de la campanya electoral" per fer front als problemes del país, que diu que són "migració, seguretat interna i, per descomptat, política energètica en aquest país".
Diu que estén la mà a qui vulgui pactar amb ells però que no faran "cap compromís a mitges" com assegura que ha fet la CDU. Una actitud que, ha dit, ha portat els conservadors "exactament on són ara", segons ell, per no ser fidels als seus principis.
Aquests resultats provisionals superen els sondejos publicats just en tancar els col·legis electorals. Tant el de la cadena pública ZDF com el d'ARD, també pública, donaven la victòria a Alternativa per a Alemanya amb entre el 44 i el 44,5% dels vots i la mateixa caiguda de la CDU (18,5%).
En saber-se els sondejos, la co-líder d'Alternativa per a Alemanya, Alice Weidel, s'ha mostrat oberta a negociar amb "qualsevol partit raonable".
La participació ha estat altíssima, del 80%, davant el 61% de fa cinc anys.
A les quatre de la tarda era del 65,3% (davant el 41% del 2021)de les eleccions de fa cinc anys. A les dues ja havien votat el 54,4% dels electors, el doble que al 2021a aquella hora (27,1%).
Els col·legis electorals han obert portes a les 8 del matí i han tancat a les sis de la tarda. Gairebé 1,7 milions de votants han estat cridats a les urnes.
Es mantindrà el cordó sanitari?
Caldrà veure si es manté el cordó sanitari dels partits demòcrates, l'anomenat "mur de foc", que vol evitar que l'extrema dreta governi.
Alguns, com l'extrema esquerra populista de l'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), no creuen que vetar-los l'accés al govern sigui la manera de lluitar contra l'extrema dreta i no descarten pactar-hi si en tenen l'ocasió. Si entren o no al govern potser no se sabrà fins a última hora, quan s'hagin comptat també els vots per correu.
Héctor Sánchez Margalef, investigador principal del CIDOB especialitzat en política europea, ha explicat a 3CatInfo que els sondejos, de confirmar-se, serien "un terratrèmol" que sacsejarà tota la política alemanya. I que obliga els partits centristes, com la CDU i l'FPD a fer "una lectura crítica" i veure com els gestionen, tant si l'AfD obté la majoria absoluta com si no.
Sánchez Margalef creu que Alemanya ha de prendre ara decisions polítiques i que "totes tenen un risc".
Fer un cordó sanitari amb tots els partits de l'arc parlamentari excepte Alternativa per a Alemanya seria un autèntic "Frankenstein", alerta aquest investigador, que pot acabar passant factura a la CDU. "Hi ha molts votants de la CDU que no volen saber res de Die Linke i que podrien acabar marxant. Hi ha poques coses als programes que uneixin tots els partits, i això, a llarg termini tindrà costos polítics".
La caiguda de partits com la CDU també demostra que no serveix de res copiar arguments de l'extrema dreta: "qualsevol partit d'Estat ha de buscar una estratègia que no sigui copiar els discursos de l'extrema dreta" i venent "una utopia inaplicable", creu.
Xavier Rius, periodista especialitzat en extrema dreta, coincideix que "entre la còpia i l'original, la gent compra l'original" i que si ara Merz i la CDU assumeixen discursos radicals o compromisos com expulsar immigrants, acabarant legitimant l'extrema dreta.
Rius també creu que "la pregunta del milió és si s'ha de deixar que governin per veure que el que proposen és impossible o s'ha de fer cordó sanitari entre ecologistes, CDU i conservadors.
No s'han tirat els plats pel cap, però la gent no ha sentit que els resolin els problemes.
En una entrevista a 3CatInfo, Xavier Rius creu que aquests resultats demostren "la desintegració del sistema de partits tradicional".
"Un càstig a tot el sistema polític"
La decisió de deixar governar l'extrema dreta o no "s'ha de prendre pensant a nivell federal i a llarg termini", diu Héctor Sánchez Margalef. A més, aquest investigador creu que aquests resultats, de confirmar-se, no són un càstig personal contra Merz, sinó "contra tot el sistema de partits que ha governat Alemanya des de la Segona Guerra Mundial":
És una crítica total del sistema, una patada al cor del sistema polític.
Aquest investigador del CIDOB creu que l'extrema dreta continuarà pujant encara que al final no governi en aquest land, perquè ha sabut canalitzar el vot d'aquells que tenen "unes necessitats materials que no es compleixen".
Té a veure amb l'alt cost de la vida, diu, però "també amb la cultura, la identitat nacional o les tradicions en un món molt canviant". És el vot de gent que busca seguretat i que es creu discursos que proposen solucions màgiques per a tots els problemes, explica.
Volen recuperar un passat idealitzat
Xavier Rius coincideix que l'extrema dreta ha explotat un sentiment que abans les coses anaven millor, en una regió molt afectada per la desindustrialització. I troba paradoxal el discurs contra la immigració en un land on n'hi ha molt poca. El que hi ha, en canvi, és una natalitat molt baixa, diu, i una població envellida, per qui "parlar de Hitler és parlar de la prehistòria" però que creuen que "quan eren més joves vivien millor".
I recorda que l'extrema dreta ja governa per exemple a Itàlia, on Giorgia Meloni ha acabat sent més proeuropea del que era "i li ha sortit un partit més a la dreta". "Els temps estan canviant, són complexos i la història és un pèndol", diu. "Ja veurem què passa a França o si a l'estat espanyol tindrem Feijóo totalment collat per Vox".
Sánchez Margalef creu que si l'extrema dreta arriba al poder, posarà a prova la força i la salut del sistema democràtic i l'estat de dret alemany, perquè ho faran servir de laboratori "per assejar els límits constitucionals del que poden fer i el que no". I és que moltes de les polítiques que proposen a la seva campanya electoral o són inconstitucionals o estan fora de les seves competències.
Algunes són inconstitucionals i d'altres no són les seves competències. Per exemple, van demanar als policies que es preparessin per desobeir ordres inconstitucionals del land.
Què deien enquestes i votants a peu d'urna
El suport a Alternativa per a Alemanya (AfD) en aquest land es movia entre el 40 i el 43%, segons diferents enquestes. La CDU, en canvi, que era el segon partit en intenció de vot, s'havia de conformar amb un 24%.
És un canvi radical, si ho comparem amb les últimes eleccions regionals. El 2021, el partit del canceller Friedrich Merz va superar amb comoditat el d'Alice Weidel: 34% per a la CDU, 23% per a l'AfD.
Entre els electors consultats per 3CatInfo a peu d'urna hi havia bàsicament dos bàndols: els partidaris de l'AfD, que després de 20 anys de govern de la CDU volen donar una oportunitat a un partit extremista que els promet una alternativa. I els contraris a Alternativa per a Alemanya, que estan preocupats pel seu futur i el dels seus fills, que temen una fugida massiva de gent progressista i del món de la cultura.
També són pessimistes les associacions que donen suport als immigrants. Asseguren que molts tenen por i que es plantegen marxar a un altre estat federal si guanya el partit d'Ulrich Siegmund.
"L'home més perillós d'Alemanya"
Ulrich Siegmund, de 35 anys, va ser militant de la CDU fins fa nou anys, quan va apostar per anar-se'n a l'extrema dreta.
Dona una imatge pulida i afable, servint cervesa gratis, sempre ben vestit i amb un somriure i una conversa amables, però amb un discurs que assenyala la immigració, nega la crisi climàtica i promet millorar l'economia i reduir la inflació sense dir com o amb mesures que estan fora de les seves competències.
El Der Spiegel el va considerar "l'home més perillós d'Alemanya", un atribut que va saber girar a favor seu, incorporant-lo a la campanya electoral com si fos un elogi i fins i tot firmant exemplars del diari.
L'empobriment ciutadà castiga l'actual coalició
La fugidad de vots de la CDU cap a l'extrema dreta s'explica, sobretot, per l'empitjorament de la situació econòmica del país. La indústria no ha deixat d'acomiadar gent, els alemanys cada cop se senten més pobres, i ningú percep cap millora en el dia a dia. Més aviat al contrari, segons els experts.
Els preus continuen disparats, l'electricitat i els combustibles són més cars que mai i les reformes que està impulsant el govern no fan més que empitjorar la situació.
La reforma de la sanitat pública, per exemple, contempla moltes retallades, però les classes mitjanes i baixes consideren que només elles paguen els plats trencats i reclamen més impostos als rics.
El que surt més mal parat de tot això és l'actual canceller, Friedrich Merz i el seu govern de coalició entre conservadors i socialistes. Un any després d'haver assumit la cancelleria, Merz treu encara més mals resultats que el seu antecessor, Olaf Scholz.
Mentrestant, l'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya es reivindicava com l'únic partit que representa la classe treballadora i es disparava a les enquestes.
Segons les enquestes, són molts els que dubten de l'actual govern de coalició pugui acabar el seu mandat. Si al març dos terços dels enquestats pensaven que la coalició arribarà al 2029, que és quan toquen eleccions, ara la xifra ha caigut clarament per sota de la meitat.
L'AfD atrau el vot d'homes joves
També hi ha una pèrdua dramàtica de confiança en els partits tradicionals, segons els experts consultats per 3CatInfo per explicar les claus del canvi de vot.
El periodista i escriptor Andreas Speit, que segueix els moviments d'extrema dreta a Alemanya des dels anys 90, alerta que l'AfD atreu sobretot el vot dels nois joves, explotant el ressentiment masculí que alguns homes tenen cap a les dones i exalçant valors de la masculinitat vinculats al paper d'heroi o soldat.
"Hi ha una campanya a les xarxes, que va començar fa uns anys, en què un dels seus diputats al Bundestag es permetia afirmar que 'si ets un home de veritat, si ets un noi ferm, si no ets un sensible alternatiu, llavors segur que trobaràs parella'", explica Speit.
El periodista especialitzat en ultradreta Xavier Rius explica que "els partits nous sempre guanyen per les xarxes socials, com han fet Vox o Aliança Catalana o, en un altre nivell, va fer Podemos fa deu anys". I que els joves no s'informen per les notícies, sinó per TikTok, Instagram i altres xarxes, "amb lemes molt breus, clars i radicals".
Moscou acusa Berlín "d'iniciar una guerra"
L'AfD liderada per Ulrich Siegmund tampoc amaga la seva simpatia per Rússia i "el punt autoritari i guerrer de Putin", diu Speit, en un moment de forta tensió entre Berlín i Moscou.
Ulrich Siegmund, originari del nord de l'estat, ha anat a votar amb una Scooter de la marca Simson (ja extingida), la mateixa que ha fet servir en part de la campanya electoral. Símbol de l'Alemanya de l'est, va ser fundada per dos germans d'origen jueu. Els seus descendents han intentat evitar, sense èxit, que l'extrema dreta instrumentalitzés la marca.
Aquest diumenge el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha acusat directament Alemanya d'iniciar una guerra "de veritat" contra Rússia. Berlín ha acusat aquesta setmana el Kremlin d'estar al darrere dels drons amb explosius trobats a l'aeroport de Leipzig aquest agost. Moscou ho nega i demana proves que ho demostrin.
L'intercanvi de represàlies entre tots dos països per aquest fet ja els ha portat a tancar centres culturals russos a Alemanya i d'alemanys a Rússia.
