
L'Hospital Verge de la Cinta celebra 50 anys en plena transformació

L'Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta, el centre sanitari de referència a les Terres de l'Ebre, celebra els 50 anys envoltat de grues i de les incomoditats pròpies de les obres. S'està executant, amb endarreriment, el projecte d'ampliació del centre, ofegat per la falta d'espai i els problemes d'accés i d'aparcament.
Al març es van reprendre les obres de construcció del nou edifici annex, aturades durant més d'un any per la troballa, excavació i protecció d'unes restes arqueològiques. El nou bloc permetrà ampliar les instal·lacions i modernitzar diversos serveis. L'objectiu és millorar l'assistència i allargar la vida útil del centre, mentre s'avança en el projecte, a llarg termini, d'un nou hospital als afores de la ciutat.
"En 50 anys l'atenció sanitària ha canviat molt i ara necessitem més espai perquè som molts més professionals treballant i cal un lloc còmode per donar una atenció de qualitat al pacient. Ens feia molta falta aquesta ampliació", explica la gerent de l'hospital, Maria Ferré.
"Ara estem patint la incomoditat de les obres, però en un futur molt proper tindrem l'àrea quirúrgica totalment modernitzada, també tindrem l'espai que ens fa falta a l'hospital de dia i a consultes externes. El projecte també ens permetrà modernitzar la farmàcia, que podrà ser totalment automatitzada", afegeix.
Si no hi ha més endarreriments, la previsió és que aquestes obres acabin el 2028. Cal tenir en compte que es va començar a plantejar la necessitat d'ampliar o fer un nou hospital ja fa més de vint anys. Ara també estan en marxa les obres d'un ascensor que permetrà connectar l'hospital amb el centre de la ciutat.

El govern ha insistit que les obres d'ampliació no signifiquen renunciar a un nou hospital, tal com s'ha reclamat des de l'Ajuntament i també des d'una plataforma ciutadana. "Som dalt d'un turó i sabem que no podrem créixer més, i per això també estem treballant en el pla director del nou hospital, que redefinirà el model sanitari a les Terres de l'Ebre", assegura Ferré.
La Generalitat i l'Ajuntament de Tortosa van arribar a un acord per ubicar el futur hospital als afores de la ciutat, a la zona de Sant Llàtzer, després de descartar uns altres terrenys adquirits pel consistori pels problemes d'inundabilitat.
Vistes privilegiades però amb problemes d'espai
"Quan va posar-se en marxa el 1976 era un hospital idíl·lic, situat dalt d'un turó. Les habitacions eren dobles, quan en aquella època solien ser de 3 llits o, fins i tot, de 6 o 7. Totes tenien vistes a l'exterior i hi havia uns jardins on els pacients podien sortir a passejar, perquè en el model assistencial d'aquella època la gent estava ingressada molt de temps", explica Joan Baiges, que va ser cap de Neurologia de l'hospital, ara ja jubilat.
"Quan encara estudiava i vaig venir a fer pràctiques, em vaig trobar aquí un servei de medicina interna, molt avançat, amb gent molt jove que venien del Clínic de Barcelona i que aplicaven unes tècniques assistencials molt innovadores", recorda Baiges. "Es tractava d'evitar els continus desplaçaments als hospitals de Barcelona. Al principi va costar una mica que la gent li agafés confiança perquè aquí a les Terres de l'Ebre se sortia d'un sistema de mutualitats i de clíniques amb associats moltes vegades gremials que llavors enviaven la gent a Tarragona i a Barcelona."
L'hospital es va fer un lloc reconegut a la sanitat catalana. Va anar creixent i incorporant especialitats, sumant metges i consultes. I ara que fa 50 anys s'ha fet vell.
"Els amplis passadissos ara són estrets perquè s'han anat ocupant tots els racons per aconseguir espai. Els quiròfans s'han quedat petits i no hi caben alguns robots. Encara que s'ampliï, fa falta igualment un nou hospital perquè l'actual ubicació no permet créixer més i no hi ha ni un bon accés ni prou llocs d'aparcament", explica Baiges, que també és membre de la Plataforma per un Nou Hospital.
L'equitat territorial és important. La gent ha de poder ser atesa aquí, que no hagi de marxar a Barcelona per rebre l'assistència adequada.
Un hospital més humà
Mentre no està disponible l'ampliació ni el nou emplaçament, el centre mira d'oferir la millor assistència possible en les condicions actuals. Compta amb una comissió d'humanització, per millorar l'estada de pacients i acompanyants.
"L'atenció sanitària en aquests 50 anys ha canviat molt. Cada vegada es fa una medicina més personalitzada i no només es té en compte com s'ha de tractar la patologia", explica la gerent del Verge de la Cinta. "Des de la comissió d'humanització intentem millorar l'experiència del pacient i dels familiars. Ens adrecem a una persona que té unes expectatives i hem d'intentar complir-les al màxim."

De fet, el Verge de la Cinta ha procurat distingir-se per un tracte de qualitat als pacients. Ho explica la que va ser cap d'Infermeria de l'hospital, ara ja jubilada, Blanca Cuevas: "Aquest hospital i el de Can Ruti han sigut pioners a intentar millorar l'atenció dels pacients a través de les cures. No que cadascú fes el que li havien ensenyat, sinó d'estandarditzar les cures, perquè tothom treballés de la mateixa manera. I sense perdre de vista la individualització de cada pacient."
Afegeix: "Vam muntar una comissió de qualitat per avaluar-ho i també una de seguretat clínica per detectar errades i com es podia millorar."
Les elevades puntuacions de les enquestes de satisfacció han reflectit aquest treball per millorar l'atenció global dels pacients i dels familiars.
Un hospital universitari
Una de les mancances de l'hospital és la dificultat per captar professionals mèdics d'algunes especialitats. S'espera revertir aquest dèficit amb la renovació de les instal·lacions i els futurs estudis de medicina a les Terres de l'Ebre, que la Universitat Rovira i Virgili ha previst impartir a Tortosa a partir del curs 2030/31.
De fet, el centre va ser reconegut l'any passat com a hospital universitari, vinculat a la URV. Això obre noves oportunitats per a la formació pràctica de futurs metges i l'accés a nous projectes de recerca que facilitaran la captació de nous professionals.








