Unes mans tallant aliments sobre una taula de tall de fusta, amb pebrots al costat.
La seguretat d'una taula de tall depèn del material i dels hàbits de neteja i manipulació que seguim a la cuina (Unsplash)

De plàstic o de fusta? Quina és la millor taula de tall per evitar contaminacions a la cuina

La seguretat alimentària d'una taula de tall depèn del material i dels hàbits de neteja i manipulació que seguim a la cuina
Redacció
4 min

Les taules de tall són un element imprescindible en qualsevol cuina. Les de fusta són les més tradicionals, les de plàstic han guanyat força, i cada cop són més populars les d'acer inoxidable. Però quina és la millor opció?

A l'hora d'escollir, el material de què estan fetes és important. Hem parlat amb Carolina Ripollés, professora agregada Serra Húnter del departament de Ciències dels Animals i dels Aliments de la UAB.

Segons l'experta en seguretat alimentària, no hi ha una resposta única. La seguretat d'una taula de tall depèn tant del material amb què està fabricada com dels hàbits de neteja i manipulació que seguim a la cuina.

El problema invisible: bacteris a la superfície

De manera natural, els aliments contenen microorganismes. Quan tallem un producte sobre una superfície, part dels microorganismes poden quedar adherits a la taula de tall. Si no s'eliminen correctament, poden acabar contaminant altres aliments.

És el que es coneix com a contaminació creuada, una de les principals causes de les infeccions alimentàries.

Aquests bacteris són invisibles a simple vista, però s'amaguen en els porus dels materials. Per això, com més llisa i menys porosa és una superfície, més fàcil és de netejar i eliminar-ne els microorganismes.

Les taules de plàstic són molt higièniques, però es fan malbé més ràpid (Unsplash)

El plàstic, més higiènic però menys durador

Les taules de plàstic són molt populars perquè solen ser econòmiques, de moltes mides diferents i fàcils de guardar i netejar.

Segons Ripollés, "el plàstic, per com està construït, és molt llis i és un material que no és porós" i, per tant, un dels més higiènics.

A més, les podem posar al rentavaixella, on les altes temperatures fan que la taula quedi ben desinfectada.

Però no tot són avantatges: "El plàstic es fa malbé molt ràpid i l'ús constant d'una mateixa taula fa que la superfície deixi de ser llisa", explica.

Quan l'hem fet servir molt, queden marques dels talls que són perfectes perquè s'hi amaguin els bacteris.

Un altre aspecte que genera debat és l'alliberament de microplàstics. Segons Ripollés, quan fem servir una taula molt desgastada podem generar petites partícules, tot i que no es considera una de les principals fonts d'exposició.

La fusta, més resistent però difícil de desinfectar

Les taules de fusta són molt populars perquè duren molt i acostumen a ser més estètiques i funcionals, però al contrari de les de plàstic, són més poroses i no es poden posar al rentavaixella.

Això, segons Ripollés, en dificulta la desinfecció: "Cada cop que fem servir la taula, l'hem de rentar i desinfectar, no n'hi ha prou amb rentar-la amb sabó."

Per desinfectar-la correctament, l'experta recomana utilitzar productes aptes per a superfícies de contacte alimentari, com alguns lleixius específics o solucions àcides com el vinagre.

Si parlem d'higiene, la resposta és clara:

Una taula de tall de plàstic és més higiènica que una de fusta.

Però la fusta també té avantatges: és un material més resistent, es desgasta menys amb l'ús i suporta millor els cops de ganivet.

Acer inoxidable, a la cuina professional

Les taules d'acer inoxidable s'estan posant de moda, especialment a través de les xarxes socials. Ripollés explica que és un dels materials de referència a la indústria alimentària, ja que és molt higiènic i molt fàcil de netejar. A més, la seva superfície és extremament llisa, i això fa més difícil l'adhesió de bacteris.

"S'utilitza en entorns professionals específics dins el món de la restauració, on es fan grans volums de talls i es vol protegir la salut pública", específica.

Però pel consumidor, pot ser un material poc pràctic. És molt dur i pot ser incòmode a l'hora de tallar perquè els aliments i els ganivets poden relliscar amb facilitat.

Diferents taules per a diferents productes

Segons Ripollés, "si tens una pràctica higiènica conscient, pots fer servir tant el plàstic com la fusta". No és tan important el material de què estigui feta com l'ús que en fem.

Amb l'objectiu d'evitar la contaminació creuada, explica que l'ideal seria fer servir diverses taules segons el tipus d'aliment que processarem.

Per productes que tallem en cru i que tenen més microorganismes, com carns i peixos, recomana manipular-los en una taula de plàstic que puguem posar al rentavaixella i desinfectar-la bé.

En canvi, la fusta pot ser una bona opció per a aliments amb menys risc microbiològic, com el pa, els embotits o algunes fruites i verdures.

Si no volem tenir més d'una taula de tall, és molt important rentar-la si l'hem de fer servir per manipular diferents tipus d'aliments:

El que mai faré serà: agafar una taula, tallar pollastre i a la mateixa taula tallar l'enciam, que ens menjarem cru.

En aquest cas, els bacteris de la carn crua podrien passar fàcilment a l'enciam, que després ens menjarem sense cuinar.

En persones sanes, podria provocar una gastroenteritis lleu, o fins i tot passar desapercebut. Però es pot complicar en infants, persones grans, embarassades o persones immunodeprimides.

Ripollés també recomana guardar les taules en un armari o calaix quan no s'utilitzen. Si es deixen a la vista, convé penjar-les i evitar que estiguin a prop dels fogons o de la pica, on poden rebre esquitxades o acumular residus.

En definitiva, no hi ha una taula de tall perfecta. La clau és mantenir-la neta, desinfectar-la correctament i canviar-la de tant en tant. I, abans de començar a cuinar, rentar-se sempre les mans.

Avui és notícia

Més sobre Alimentació

Mostra-ho tot