L'Institut Aragonès del Català lamenta que la seva desaparició pel pacte PP-Vox no es notarà gaire
El pacte entre PP i Vox per investir el popular Jorge Azcón com a president de l'Aragó suposa una nova ofensiva contra la llengua catalana que inclou la supressió de l'Institut Aragonès del Català, integrat a l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Membres d'aquest organisme consultats per 3CatInfo creuen que --simbòlicament-- diu molt però, a la pràctica, la mesura tindrà poques conseqüències perquè mai s'ha apostat per dotar-la de pressupost i contingut.
De fet, el que més preocupa els experts consultats per 3CatInfo és que l'ofensiva contra el català arribi als centres educatius de la Franja.
Gestualitat i soroll
L'Institut Aragonès del Català es va crear el 2018, durant el mandat del socialista Javier Lambán. A banda de competències lingüístiques, també es recollia que havia de "defensar i promoure el català d'Aragó" i "vetllar pels drets lingüístics dels catalanoparlants d'Aragó".
No obstant això, poca cosa ha pogut fer en aquest àmbit segons un dels seus membres, Ramon Sistac, doctor en Filologia, professor emèrit de la Universitat de Lleida i delegat a Lleida de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Segons Sistac, l'únic que els acadèmics han pogut fer en aquests anys és resoldre oficialment que les normes que han de regir el català a la Franja són les de l'Institut d'Estudis Catalans, però per a la resta han estat molt limitats: "De pressupost no n'hem tingut mai".
Sistac explica que "en temps de Lambán donaven 20.000 euros de subvenció que el primer govern d'Azcón ja va eliminar i ens hem mantingut gràcies a un ajut que el Ministeri de Cultura dona a totes les acadèmies":
Per tant, no en tenim ni per a pipes.
I afegeix que "hi ha molta gestualitat en aquest anunci, a efectes pràctics la supressió de l'Institut no significa gran cosa, tot és a efectes simbòlics".
Una altra membre de l'Institut Aragonès del Català, la professora de Lingüística de la Universitat de Saragossa Maite Moret, també recorda que l'organisme "no té cap finançament del govern autonòmic ja des de la coalició anterior entre PP i Vox" i el català "no té protecció ni l'ha tinguda mai".
En tot cas, creu que "segurament el que fa més nosa és la paraula català" i, en definitiva, "el que han aconseguit és fer soroll".
Impacte als centres educatius
Recordem que el català no està reconegut com a llengua cooficial a l'Aragó. A les escoles, depèn dels centres i de les famílies que es faci català com a optativa i algunes classes d'altres assignatures també en aquesta llengua.
Per això, el que més preocupa els experts és que l'ofensiva contra el català de PP i Vox arribi als centres educatius de la Franja.
Un dels experts més reconeguts en aquest àmbit és Natxo Sorolla, sociolingüista i professor de la Universitat de Saragossa i originari del Matarranya.
Sorolla alerta de les conseqüències si realment s'elimina tot tipus de reconeixement del català en termes legals a l'Aragó perquè "pot complicar encara més, per exemple, qüestions que es desenvolupen a partir d'aquesta legislació, com és el reconeixement de la llengua a nivell educatiu".
Des de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, el seu president, Pep Labat, també creu que això seria el pitjor dels escenaris.
De moment assegura que les entitats que defensen el català a la Franja també estan molt vigilants i disposades a portar el govern aragonès als tribunals si vulneren legislacions superiors que protegeixen les llengües minoritzades.
Es calcula que el català a la Franja té uns 50.000 parlants. És un territori allargassat, que va des de la Ribagorça, al nord, fins al Matarranya, al sud, on molts dels seus veïns viuen més de cara a Catalunya que a l'Aragó.
