L'IRTA presenta una planta de biogàs per transformar els purins en energia renovable i adob
L'IRTA, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, ha presentat una nova planta de biogàs experimental al centre que tenen a Mas Bové, a Constantí. La planta transforma en biogàs els purins, la gallinassa i les restes de pinso que té la mateixa granja de l'IRTA.
De les restes dels fems que s'han fet servir per fer el biogàs se separa la part sòlida de la líquida. La sòlida és fertilitzant orgànic i la líquida, mitjançant un procés biològic, es converteix en aigua, que es pot utilitzar per regar o per netejar la granja.
Es tracta d'una planta de biogàs científica i experimental destinada a reduir la petjada de carboni des del sector agroalimentari.
Des de l'IRTA expliquen que a la planta s'hi faran estudis de recerca i projectes pilot que serien complicats de desenvolupar en una planta convencional.
"És una instal·lació que es pot visitar per preguntar com funciona i perquè es vegi quins són els productes que s'obtenen. És una oportunitat per aprendre com instal·lar o adaptar una planta de biogàs a una instal·lació ramadera", assegura la investigadora de l'IRTA Belén Fernández.
Segons la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Rosa Altisent, es vol impulsar un model de biogàs arrelat al territori amb plantes de dimensió adequada, que aprofitin els recursos de proximitat.
Aquesta planta experimental és un exemple de com la recerca i la innovació poden donar resposta als reptes del sector ramader i convertir les dejeccions en nous recursos, com ara energia renovable, fertilitzants orgànics i aigua recuperada.
A Catalunya l'agricultura i la ramaderia generen el 12% dels gasos d'efecte hivernacle. La meitat prové de les dejeccions ramaderes que normalment s'emmagatzemen en basses o dipòsits a tocar de les granges.
La planta de biogàs de l'IRTA vol servir com a referència al sector ramader català. L'IRTA assegura que és la primera planta de Catalunya i de l'estat espanyol gestionada per un institut públic de recerca.
El 2030 es vol arribar a tractar uns tres milions de tones anuals de purins i dejeccions ramaderes a les plantes de biogàs, el triple que ara.
A Catalunya hi ha 22 plantes de biogàs que s'alimenten dels purins i les dejeccions ramaderes i 33 estan en fase de projecte. N'hi ha de petites i també macroplantes, que són les que generen més rebuig al territori.
L'estratègia del govern és impulsar un model de biogàs arrelat al territori i convertir les dejeccions en energia renovable, adob i aigua, gràcies també a l'impuls de les plantes de biogàs de l'IRTA de Constantí i la que s'està construint a Monells, al Baix Empordà.
