Mares soles: quan la criança recau en una sola espatlla
Són les set del matí quan sona el despertador. Cal vestir els nens, preparar esmorzars, revisar motxilles, fer-los arribar a l'escola i córrer cap a la feina. A la tarda hi ha activitats, rentadores, compres, deures, banys i sopars. Quan la casa finalment queda en silenci, encara hi ha feina per fer, factures per pagar, correus per respondre i un cansament que no se'n va.
I així un dia rere l'altre. I no és una situació excepcional, sinó la rutina de milers de dones a Catalunya.
"Vaig ser mare perquè ho vaig triar, tot i les conseqüències de fer-ho en solitari", explica Maria Nieto, metgessa de família, mallorquina establerta a Barcelona de fa anys i mare de dos bessons de tres anys i mig.
La maternitat ha estat l'experiència més meravellosa de l'univers, però també la més transformadora i la més dura.
Tres anys després, el cost físic i emocional d'aquesta decisió s'ha fet molt evident. Ha hagut d'agafar dues baixes per estrès i esgotament. També ha vist com empitjorava una malaltia de tiroides que els metges relacionen amb la situació d'estrès permanent que viu.
Com s'explica al reportatge "Mares invisibles", de "30 minuts", a Catalunya hi ha més de 400.000 famílies monoparentals i prop de dos milions en el conjunt d'Espanya. D'aquestes, aproximadament el 80% estan encapçalades per dones.
Per l'antropòloga Bruna Álvarez, "es poden distingir situacions molt diverses, però el que més està creixent és la maternitat en solitari per elecció a través de reproducció assistida".
Aquest és també el fenomen que observa l'Associació Mares Solteres per Elecció. La seva delegada a Catalunya, Iris Soler, explica que el nombre de sòcies no ha parat de créixer.
Inicialment ens vam agrupar per fer tribu i acompanyar-nos. Però després ens vam adonar que no teníem els mateixos drets que les famílies amb dos progenitors.
Qui cuida les cuidadores?
La manca de temps propi és una de les experiències més compartides per les mares soles.
"He deixat de fer esport, d'anar al teatre i pràcticament de fer qualsevol activitat per a mi", es queixa Maria Nieto.
Puc viure sense els meus hobbies, però m'agradaria tenir un dia a dia més tranquil. M'agradaria tenir temps per descansar.
Judit Barberà, mestra i mare sola per elecció que viu al Pallars Sobirà, resumeix la situació amb una pregunta que moltes altres mares repeteixen.
Qui cuida la que cuida? No podem pretendre que una sola persona arribi a tot: les cures, la logística, la neteja, la compra, l'educació i l'acompanyament emocional.
Cada matí deixa el seu fill amb una cangur abans de portar-lo a la llar d'infants. Cada tarda el recull després de la feina. Entremig, intenta preparar classes, organitzar la casa i trobar espais per respirar.
El pitjor escenari és quan em poso malalta. Si tinc 39 de febre necessito que algú vingui a viure amb nosaltres un parell de dies. Jo penso que sola, sola, no es pot fer.
Sense xarxa familiar
La situació encara és més complicada quan no hi ha avis, germans o amics a prop.
És el cas d'Olesia Gul, que va arribar a Catalunya amb la seva filla, fugint de la guerra d'Ucraïna i de la violència exercida pel seu exmarit. Durant mesos va buscar un habitatge on poguessin viure.
Quan deia que tenia una nena, de cop allò que semblava ideal ja no estava disponible. Va ser llavors quan vaig entendre que havia de compartir pis amb una altra mare.
Avui conviu amb una altra refugiada ucraïnesa. Comparteixen despeses, cures i suport mutu. La seva experiència reflecteix una realitat cada vegada més habitual. Davant l'encariment de l'habitatge i la precarietat, moltes mares soles s'han vist abocades a crear noves formes de convivència.
La pobresa té cara de dona i infant
Més de la meitat de les famílies monoparentals es troben en risc de pobresa o exclusió social, i sis de cada deu tenen dificultats greus per accedir a l'habitatge.
"La monoparentalitat femenina és, en si mateixa, un factor de risc de pobresa", diu Bruna Álvarez.
Quan una mare no té recursos suficients, els infants tampoc tenen garantides les mateixes oportunitats.
Sagrario Lanau, filla de mare soltera i mare sola per elecció, recorda que quan els seus fills eren petits "evitava passar per davant de les paradetes de petards per Sant Joan perquè sabia que me'n demanarien".
Una de les principals reivindicacions de les famílies monoparentals ha estat l'equiparació dels permisos de naixement. Durant anys, els infants de famílies amb un sol progenitor disposaven de menys temps de cura que els nascuts en famílies amb dos progenitors, i per això van portar la seva reivindicació als tribunals.
Després d'anys de litigis, el Tribunal Constitucional va reconèixer, el novembre del 2024, que aquests menors no poden ser discriminats per la composició de la seva família tot i que encara queden moltes altres lleis i ajuts a la criança que ho continuen fent.
Catalunya disposa d'un títol de família monoparental que dona accés a alguns descomptes i beneficis administratius. També s'han ampliat drets vinculats als permisos de naixement i existeixen serveis municipals de suport a la conciliació, però moltes mares troben insuficients aquests ajuts.
Les entitats que agrupen les famílies monoparentals reclamen una llei estatal que garanteixi drets homogenis i mesures econòmiques capaces de compensar la desigualtat estructural que comporta criar fills amb un únic salari.
Maria Nieto té claríssim que "uns infants que poden créixer acompanyats, estimats i ben cuidats fan una societat millor".
La inversió en criança no només no s'hauria de quantificar: és que no té preu.
