Milers de fotos i vídeos històrics de Reus accessibles en línia a través del Centre Mas Iglesias

Al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, el CIMIR, es conserven milers de fotografies i pel·lícules d'entre finals del segle XIX i els anys noranta del segle XX.

Fa quatre anys que el fons catalogat --60.000 fotos i 5.000 films-- es pot consultar en línia. Això ha fet que l'interès per veure aquests documents es multipliqui.

El director del Museu de Reus, Marc Ferran, explica que "és molt diferent haver de venir aquí a fer la consulta que no pas fer-la des de casa, i des de casa també es pot fer tota la gestió que es necessita a l'hora d'estirar alguna imatge o algun fragment de pel·lícula".

Abans de la digitalització hi havia una desena de consultes presencials a l'any i aproximadament la meitat acabaven amb compra d'imatges. Ara hi ha registrats 238 usuaris únics i en quatre anys s'han fet un miler de compres d'imatges i més de deu mil descàrregues gratuïtes.

Per Josep Torrents, digitalitzador del CIMIR, "el fet d'obrir una finestra al món amb la possibilitat que documentalistes, historiadors o gent que requereix aquest tipus d'imatges --sigui fotografia o cinema-- ens permet donar molta visibilitat al Centre i augmentar les visites i les sol·licituds."

Un d'aquests documentalistes és en Carles Esporrín, codirector de "Fortuny, l'obra inacabada" entre altres documentals.

Per ell, la digitalització del fons "és un canvi radical, no només important. Una de les principals facilitats que tens avui en dia amb els arxius digitals és poder-los consultar des de casa. El fons aquí és immens."

A més de ser usuari del CIMIR, la família d'Esporrín va llegar al centre una quarantena de pel·lícules, el fons Capdevila Gaya. La majoria les va enregistrar el seu besavi.

"Són imatges molt documentals, molt del dia a dia, del que feia la gent: festes majors, Setmana Santa, verema. Tot això té un interès més enllà de la família. Evidentment, per mi, veure la meva àvia petita amb 5 anys m'impacta, però tot això pot tenir interès de territori i fins i tot de país" diu Esporrín.

Recomanacions per als propietaris de pel·lícules casolanes antigues

Si algú té pel·lícules antigues i no sap exactament què contenen, en Josep Torrents recomana no projectar-les a casa "perquè el material ha estat molt de temps en condicions inestables i el que podria passar és que es trenqués la pel·lícula, els forats es degradessin i potser caldria una restauració més profunda".

"També els projectors han estat parats molts anys. Les gomes per arrossegar la pel·lícula poden estar donades o podrides. Això faria que s'aturés la pel·lícula i es podria arribar a cremar", adverteix.

"Nosaltres aquí les conservem, les cataloguem i les documentem", explica Marc Ferran. Les persones que han cedit fotografies o pel·lícules antigues al CIMIR n'han rebut una còpia digital perquè les puguin mirar a casa quan vulguin.