Montserrat Torrent, la dama de l'orgue, continua tocant als 100 anys malgrat la seva sordesa
Als 100 anys i amb més de 1.700 concerts a l'esquena, l'organista Montserrat Torrent és una de les llegendes vives de la música a Catalunya.
Sense anar més lluny, dilluns passat, 28 de setembre, va tocar a la catedral de Lleida dins del Festival d'Orgues de Ponent i del Pirineu.
Pianista de formació, va començar a tocar l'orgue per la "providència", com ella mateixa explica, i es va convertir en una dona pionera en aquesta disciplina durant la dictadura franquista, en què es va haver d'obrir pas en un món totalment masculinitzat.
Aquesta setmana, en plena celebració del seu centenari, Torrent continua en actiu i oferint concerts d'orgue, tot i que fa anys que no pot escoltar les seves interpretacions perquè es va quedar completament sorda.
L'atzar... o la providència
Nascuda el 1926 a Barcelona, les primeres passes de Torrent a la música van ser com a pianista. La seva mare, Àngela Serra, havia estat deixeble del músic i compositor lleidatà Enric Granados, i va ser la que li va donar les primeres classes.
Més endavant, va ingressar a la prestigiosa Acadèmia Marshall de Barcelona, però tal com ella mateixa explica, amb l'esclat de la Guerra Civil "es va trencar tot".
Va ser durant la postguerra, a Santa Coloma de Farners, a la Selva, quan va començar la seva relació amb l'orgue. Explica que anaven a l'església i que allà els van proposar –a ella i a les seves germanes– que toquessin l'orgue:
Tocàvem Chopin i allò sonava horrorós. Un dia, però, vam entrar quan no hi havia cap acte litúrgic i vam sentir l'orgue. Allò era esplendorós!
Torrent explica que qui tocava en aquell moment era "el mestre Jubany", és a dir, el cardenal Narcís Jubany, i encara ara recorda com li va impressionar.
A partir d'aquí es va interessar per aquest instrument. "Recordo que el mestre del conservatori de Barcelona, quan vaig dir que volia aprendre l'orgue, em va respondre que no em creia i que no volia perdre el temps."
I explica així el que va passar quan, finalment, la va acceptar com a alumne: "Vaig estar un any només fent exercicis de peus i de mans fins que no em va donar un coral de Bach, i allò va ser la glòria!"
"Em deien que què m'havia cregut"
Montserrat Torrent explica que a mesura que va anar guanyant notorietat com a intèrpret d'orgue, alguns companys "van tenir una reacció violenta". Reconeix que "va ser molt dur" i encara recorda el que li deien: "Que què m'havia cregut, quan jo no em creia res, no volia fer cap nosa!"
Em recomanaven que ho deixés córrer, que no feia per a una noia tocar l'orgue.
Torrent va estudiar la carrera d'orgue al Conservatori Municipal de Música de Barcelona –d'on és avui catedràtica– i va rebre el Premi d'honor i Premi Extraordinari de l'Ajuntament de Barcelona.
Va continuar la seva formació a París i es va interessar per la música ibèrica, fins a consolidar-se com una de les grans intèrprets i renovadores de l'orgue.
Al llarg de la seva carrera ha rebut nombroses distincions, com la Creu de Sant Jordi el 1995 i el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura.
La música i la sordesa
A mesura que es va fer gran, Montserrat Torrent va anar perdent audició i actualment és completament sorda. Tot i això, no ha parat de fer concerts i assegura que encara "sent" el que toca.
Ho atribueix a la seva formació: "Sempre he tingut una oïda privilegiada i crec que recordo coses de quan jo sentia". Explica que té un sistema d'estudiar molt profund: "Primer llegeixo la música i després la canto veu per veu i m'ajuda a gravar-ho, per això quan toco ho sento tot."
L'amor per l'instrument
Amb més de 1.700 concerts, Montserrat Torrent ha tocat en orgues d'arreu del món. Sobre quin recorda com el més impressionant, diu que el de Roskilde, a Dinamarca, perquè "la seva sonoritat era grandiosa, però a la vegada dolça, gens estrident".
Però, sens dubte, l'orgue que més aprecia Torrent és l'orgue de l'oratori de Sant Felip Neri, que gràcies al seu impuls s'ha aconseguit acabar després que l'anterior quedés completament destruït durant la Guerra Civil.
Any Montserrat Torrent
Pocs artistes han pogut ser presents en els actes de celebració del seu centenari, i menys continuant en actiu. Això és el que fa encara més particular el cas de Torrent.
La Generalitat ha declarat aquest 2026 Any Montserrat Torrent. Ella reconeix que està contenta amb l'homenatge, però que li resulta una mica incòmode:
Com que jo encara soc aquí, els obliga a dir uns elogis que potser no em mereixo... Estic agraïda, però potser hauria preferit l'homenatge quan ja no hi fos.
Torrent va fer 100 anys el 17 d'abril passat, moment en què va començar l'Any Montserrat Torrent, comissariat per Albert Torrens. Torrens és també l'autor del llibre de les seves memòries, on l'anomena "la dama de l'orgue."
Des del seu aniversari l'organista ha ofert diversos concerts, com els de Lleida, Santa Coloma de Farners i Esparreguera. I aviat en farà dos més fora de Catalunya, a Salamanca i a Granada.
