
Mor la Maricarmen, símbol de la lluita per l'habitatge i contra els desnonaments
Maricarmen Abascal, l'anciana de 87 anys que el 23 de setembre va ser desnonada del seu pis de la zona d'El Retiro, a Madrid, ha mort aquest dimecres, segons ha confirmat el Sindicat de Llogateres de Madrid.
Des que va haver de marxar del seu domicili estava hospitalitzada a l'hospital Gregorio Marañón, on va ser traslladada en ambulància després que un bon nombre de ciutadans i activistes intentessin impedir que la policia accedís a casa seva.
El seu cas ha desencadenat mobilitzacions en defensa del dret a l'habitatge arreu de l'Estat, especialment a Madrid i Barcelona, amb manifestacions i acampades que encara continuen actives.
Precisament aquest vespre, les persones acampades a la Puerta del Sol han encès espelmes per recordar-la. També l'han homenatjat a les portes del Congrés, on s'ha fet una asseguda pacífica de protesta.
Mentre el seu desnonament colpia l'opinió pública i arribava al Congrés, el dimarts 29 de setembre acceptava un acord amb l'empresa Urbagestión Desarrollo e Inversión SL, propietària del pis on vivia des de feia 70 anys, perquè hi pogués continuar vivint pagant una quota mensual d'uns 500 euros.

"Lluitar pel que és nostre"
A banda d'informar del traspàs de la Maricarmen, el Sindicat de Llogateres de Madrid ha indicat que es queda "amb l'exemple de lluita i el llegat que ha deixat". Pel col·lectiu, el seu desnonament suposa "un abans i un després" en la història d'Espanya: amb manifestacions multitudinàries, acampades, avançament electoral i convocatòria d'una vaga general. "El debat de l'habitatge està en el centre, però el cost per arribar fins aquí ha estat massa alt", han dit.
La portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Carme Arcarazo, ha dit que "la Maricarmen no es va cansar de repetir que hem de continuar lluitant pel que és nostre".
L'advocada de Maricarmen Abascal, Beatriz Duro, ha constatat que el seu "deteriorament" de salut l'últim any, durant el procés de desnonament, ha estat "evident". La lletrada ha afegit que si s'hagués suspès el llançament com van sol·licitar, "avui no estaríem en aquesta situació".
L'allau de reaccions polítiques –de Pedro Sánchez a Alberto Núñez Feijóo passant per Salvador Illa o Irene Montero– ha posat de manifest que la mort d'aquest símbol per a l'habitatge ha sacsejat la precampanya electoral.

Decret Maricarmen
Les mesures recollides pel govern de coalició preveien una protecció davant els desnonaments ampliada fins al 2030; la regulació del lloguer de temporada i les habitacions; la prohibició de comprar habitatges als fons voltor fins al 2028, i la pròrroga de dos anys dels contractes en vigor que finalitzessin abans del 31 de desembre del 2028.
Tot i això, l'última paraula sobre els decrets la tenia el Congrés, on formacions com Junts d'entrada ja van mostrar desacord en alguns punts. De fet, la vigília de la votació, l'executiva nacional del partit va aprovar per unanimitat demanar la retirada dels decrets i va instar el govern espanyol a fer un text nou.

Els decrets no es van retirar i l'endemà Junts hi va votar en contra. El primer decret es va tombar per 172 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, PNB, Bildu, Podem, Compromís, BNG i Coalició Canària) i 178 en contra (PP, Vox, UPN i Junts). El segon, que preveia la renovació automàtica dels contractes de lloguer, es va tombar per 166 vots a favor i 184 vots en contra.
La mobilització al carrer en resposta a la decisió a la cambra baixa es va intensificar. A Madrid, l'acampada a la Puerta del Sol, tot i l'oposició de l'Ajuntament i el govern autonòmic, es va consolidar, la de Barcelona va créixer, i ciutats com Girona, València o Palma també van acollir manifestacions.
Entre els concentrats, els últims dies les crides a la vaga general per l'habitatge han anat fent forat, i els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, s'han afegit al clam. Finalment, la vaga general serà l'11 de novembre.
Paral·lelament, després de l'última falta de suports al Congrés, Pedro Sánchez va anunciar aquest dilluns la convocatòria d'eleccions anticipades per al 29 de novembre.
Abans, però, el president del govern espanyol tornarà a enviar al Congrés els decrets tombats divendres passat amb els vots de PP, Vox i Junts. Aquest cop, però, almenys un dels decrets –el que tenia més suport– podria tirar endavant, ja que l'aprovació quedarà en mans de la Diputació Permanent, on el vot de Junts no és necessari.
Sisme polític
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reaccionat poc després de saber-se la notícia des de X, on ha assegurat que sent aquesta "pèrdua com a pròpia".
Sis dies després del desnonament, el Consell de Ministres va aprovar dos decrets d'habitatge per evitar desnonaments. Només tres dies més tard, Pedro Sánchez els va portar el Congrés dels Diputats, on van decaure amb els vots en contra del PP, Vox i Junts, un fet que el va empènyer a l'avançament electoral.
A Catalunya, el president Salvador Illa també ha lamentat la mort de Maricarmen, que finalment no ha pogut tornar a casa. Illa ha assegurat aquest dijous que "la seva mort ens entristeix i ens colpeix profundament, i no deixa a ningú indiferent".
Fem el que fem a la vida, en qualsevol activitat política o empresarial, els valors humans han de ser-hi presents sempre.
La ministra de Sanitat, Mónica García, ha estat un dels primers membres del govern espanyol que ha reaccionat a través de la xarxa social X, on ha escrit: "La teva lluita va despertar consciències a tot Espanya i va encendre una metxa que ja no s'apagarà. La teva dignitat i coratge marquen el camí".
Per la seva banda, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha estat molt explícit: "Quins fills de puta", hi ha escrit.
Des de Podem, l'eurodiputada i dirigent Irene Montero ha anat més enllà i ha afirmat:
No és una mort, és un assassinat. Quina maleïda ràbia. Gràcies per lluitar, Maricarmen.
Esquerra Unida, per la seva banda, l'ha recordada amb un cartell amb la seva imatge que incidia que "l'habitatge és un dret i ens hi va la vida".
La exalcaldesa de Barcelona, Ada Colau, ha manifestat el seu "dolor i ràbia" per la mort de Maricarmen. En una entrevista a TVE, Colau ha assenyalat que el seu cas "ha marcat un abans i un després" i la societat i les institucions "li deuen molt". Per això, ha fet una crida a mantenir les mobilitzacions i la vaga general de l'11 de novembre.
També hi ha fet referència a X el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha traslladat el seu condol a la família i ha afegit: "Ni campanya, ni partits, ni utilització interessada. Prou pedres al mur".
El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, ha escrit que Maricarmen Abascal "ha mort per la crueltat d'un sistema que la va fer fora de casa i la va deixar al carrer, malalta".









